A les darreries de 2022 naixia la Cooperativa de Vaca Frisona de Mallorca. El seu objectiu, fer pinya entre els productors i els ramaders de frisona per sobreviure a la darrera crisi provocada per l’encariment dels costos de producció.
La constitució d’aquesta organització, que està formada per les darreres 15 vaqueries de Mallorca, tenia un significat profund: revertir la dinàmica negativa dels darrers trenta anys en els quals han anat desapareixent la immensa majoria d’aquestes explotacions. Ara, amb aquesta cooperativa, els ramaders fan una nova aposta pel futur del seu negoci conscient que és la darrera oportunitat per aconseguir la viabilitat del sector.
Així ho entenen quan expliquen que només actuant de forma conjunta per tenir més força a l’hora de negociar els preus del mercat i la compra a preu més avantatjosos, del menjar pels animals poden tenir alguna opció en el temps que està per venir. Cada una de els vaqueries que s’han incorporat a la cooperativa té les seves característiques pròpies però totes comparteixen el neguit per aconseguir mantenir-se vives mes rere mes. N’hem triades dues per copsar quina és la situació i el que n’esperen. Us presentam Joana Mascaró, de la finca S’Hort de Son Coves de Campos. La vaqueria té uns 80 animals, unes 45 vaques productores i la resta recria. Fan uns 450.000 litres a l’any. A més, Joana és assessora de la cooperativa. I Miquel Vanrell, ramader de l’explotació de SAT Son Carbó de Campos amb 325 vaques adultes i 246 vedelles de recria, essent l’explotació més gran de Balears, amb les quals produeixen al voltant de 2.700.000 litres anuals. Miquek ocupa el càrrec de secretari de la cooperativa.
Balears Vadevi: S’obre una nova etapa amb la posada en marxa d’aquest cooperativa. Què n’esperau a partir d’ara?
Joana Mascaró: Si, fins ara sempre hem anat cadascú per ell, a l’hora de negociar, comprar…. i així ens ha anat, basta veure quantes ramaderies queden a Mallorca. Després del covid, les sequeres, el tema d’Ucraïna… tenint en compte que el sector ja duia bastants d’anys en crisi degut al preu de la llet ha arribat un punt en que si volem seguir no ens queda d’altre que unir-nos i ser més forts a l’hora de negociar, tant per comprar com per vendre ja que a aquest sector tota la vida sempre se’ls hi ha dit a quin preu havien de comprar però també a quin preu havien de vendre els seus productes.
Miquel Vanrell: Creiem que aquesta cooperativa és una bona eina per poder tenir més poder de negociació tant en temes de compres conjuntes de matèries primeres, com de acords amb les indústries lleteres a través de la OPL. A més, ens pot servir com a mitjà de cohesió entre totes les ramaderies de llet de Mallorca ja que, al només quedar-ne quinze, és més fàcil anar tots a una si tenim la cooperativa com a punt d’encontre.
BV: El cas dels ramaders de Menorca, amb el pla PROVILAC, us inspira? Pensau que és el camí per garantir la pervivència del sector a Mallorca?
JM: Si que és una font d’inspiració. El pla provilac és un pla a mig-llarg termini amb uns objectius a assolir per millorar la competitivitat de les explotacions i per tant, garantir la seva pervivència. Això mateix és el que volem aconseguir nosaltres, les passes no son les mateixes ja que la realitat del sector de Mallorca és diferent del de Menorca però l’objectiu final és el mateix, aconseguir fer viables les explotacions de llet, garantir la pervivència del sector i si pot ser, incrementar-lo.
MV: Tot i que els ramaders ja estàvem parlant de la formació d’aquesta cooperativa abans de que la Conselleria treies el PROVILAC de Menorca, aquest fet va ser el punt d’inflexió que va fer que ens poséssim en marxa de manera més seriosa amb el projecte per veure si podríem arribar a obtenir uns beneficis similars als ramaders de Menorca, apart de la resta de coses positives que implica la seva creació.
Com ja he comentat, el fet d’estar units a través de la cooperativa fa que els ramaders tinguem més visibilitat, poder de negociació i es puguin intentar reduir costos mitjançant les compres conjuntes i la negociació de contractes lleters, la qual cosa ajuda en gran part a la subsistència del sector.
BV: Com esperau poder influir en la fixació del preu de la llet?
JM: Aquest és un tema complicat, aquí només hi ha dues industries que compren la llet, no és com a la Península on els ramaders poden canviar d’indústria si tenen la necessitat de millorar el preu que els hi ofereix la que els hi compra el seu producte. Aquí tenim clar que ens hem d’entendre amb la indústria i aconseguir el millor preu pel nostre producte però tenint en compte la viabilitat de la industria, ens necessitem mútuament i hem d’aconseguir arribar a un equilibri on tots puguem viure.
MV: Considerem que, en aquest cas l’OPL, és una eina fonamental de cara a la negociació de contractes amb la indústria làctia de Mallorca, ja que el fet d’anar tots units fa que el que està passant ara de que hi hagi disparitat de preus entre indústries o entre ramaders d’una mateixa indústria sigui més complicat de fer ja que hi haurà un sol òrgan de negociació per a tots els ramaders per igual.
BV: Sembla que se frena la inflació i que el preu dels carburants ha deixat d’escalar però, encara notau els efectes d’aquets fets en el dia a dia en els costos de producció?
JM: Clar que si, encara que s’hagi aturat l’escalada de preus encara estan molt per damunt dels preus que teníem abans per tant seguim pagant uns preus desorbitats pels fertilitzants, pel gas-oil, pels pinsos, pels farratges… i tot això fa que els nostres costos de producció siguin molt elevats.
MV: Encara que els preus de carburants i matèries primeres hagi deixat de pujar, o si més no de pujar de manera tan pronunciada, el problema es que aquests a partir d’ara es mantindran o no baixaran fins a nivells d’abans de l’escalada, fent que els costos de producció segueixin elevats durant una bona temporada. Si a això se li suma l’enorme esforç econòmic que ja fa anys que arrossegam, fa que la situació de les granges encara sigui bastant delicada, la qual cosa costarà molt de millorar.
BV: Quina és la situació de les explotacions ramaderes de llet de Mallorca, que fa trenta anys que viuen en situació de crisi permanent?
JM: Crec que ja ho he dit abans, la situació és límit, si tenim en compte que als anys ’80 entre Mallorca i Menorca n’hi havia més de 1.600, als anys ’90 en quedaven unes 600 (unes 300 a cada illa) i avui només en queden 15 a Mallorca, crec que amb aquests nombres ja es diu tot.
El que hauríem de tenir clar es que aquest és un sector clau a les nostres illes, les vaqueries son les grans consumidores dels farratges, dels cereals, de l’alfals o del blat de moro que es fa aquí, també produeix bona part de l’adob orgànic que s’utilitza i si aquest sector desapareix n’hi haurà d’altres que també ho patiran.
MV: Actualment ens trobem amb explotacions molt envellides, tant per l’edat dels propis ramaders, com de les instal·lacions. L’edat dels ramaders es un fet irreversible que fa que si no entra gent jove al sector, cosa gairebé impossible avui en dia, en qüestió de pocs anys el nombre de granges es veurà reduït dràsticament. Per altra banda, trobem les instal·lacions que, per haver estat en crisi de fa tants d’anys, la majoria no s’han pogut anar renovant fent que la feina a les granges sigui molt complicada cosa que tampoc ajuda a atreure gent jove al sector.
BV: El sector és ara molt més petit que no era però pensau que amb aquesta cooperativa s’assegura l’estabilitat cara al futur ?
JM: La cooperativa tota sola no pot garantir l’estabilitat del futur per això és necessari un pla a diferents nivells com el PROVILAC, a mig i llarg termini, per revertir aquesta situació, amb uns objectius marcats tant en la millora de la competitivitat de les explotacions com en la millora de les vendes dels productes lactis mallorquins, aquest és el camí ja que amb ajudes puntuals només es tapen forats però no es garanteix la viabilitat de les explotacions.
MV: Personalment crec que la cooperativa és i serà una bona eina per als ramaders que quedem, però l’edat dels ramaders és un fet irreversible cosa que farà que aquesta institució en pocs anys disminueixi de manera notable el nombre de socis si de cara a les institucions no es fa res per incentivar la incorporació de gent jove al sector.
BV: Cada vegada el sector primari se tecnifica més i també la gestió. Ara amb la nova PAC, encara més…quina valoració en feis?
JM: Aquesta nova PAC serà un repte tan pel sector vacu com per la resta del sector primari. Les exigències per poder cobrar les ajudes son més que a la pac anterior, els pagesos d’avui en dia han d’estar molt preparats per poder dur el control i la gestió de les explotacions, tot està monitoritzat i informatitzat, han de dur registres de tot el que fan… Si es fan les coses bé les ajudes es poden incrementar respecte a la pac anterior però això suposa un esforç que s’ha d’assumir. Hem de tenir en compte que la pac està enfocada a fer un ús sostenible del sol i si volem tenir pac, ens hi hem d’adaptar.
MV: Consideram que es necessària una tecnificació progressiva del sector, tot i que s’haurien de tenir més con compte les característiques d’aquest per a fer cada canvi. En un sector on la mitjana d’edat es cada vegada més alta no es pot pretendre que una persona major tingui els mateixos coneixements tecnològics i burocràtics que una jove, per la qual cosa des de les institucions s’haurien de facilitar més aquests tràmits com són per exemple, la identificació de les parcel·les i cultius mitjançant una aplicació mòbil.
En el cas de l’elaboració d’aquesta darrera PAC s’hauria hagut de tenir més en compte la opinió del sector i valorar si les diferents obligacions i recomanacions de tècniques de cultiu són més adients en determinades zones que d’altres, cosa que és un error voler comparar, per exemple, l’agricultura de Mallorca amb la dels Països Baixos. S’està donant molta més importància a l’ecologisme que a la productivitat, cosa que amb certa mesura està bé, però s’ha de tenir en compte que de cada vegada hi ha més gent que alimentar al món i no tenim un nombre infinit d’hectàrees per a produir aliments.
