Un centenar de raors de les aigües de Mallorca han estat marcats amb un petit dispositiu de radiocomunicació en un experiment científic pioner. L’objectiu és rastrejar els individus durant més d’un any per a conèixer les causes de la mortalitat d’aquesta espècie tan apreciada pels pescadors i promoure canvis en la seva gestió.
Cada 1 de setembre, milers de pescadors surten a la mar en el primer dia permès per a la pesca del raor, un petit peix que habita en fons arenosos pel seu alt valor gastronòmic. Encara que les vedes temporals i les reserves marines han ajudat a estabilitzar les poblacions de raor, encara no sabem com aquests nous desafiaments impactaran en el seu futur. Amb l’objectiu d’investigar com creix i es reprodueix aquesta espècie, així com determinar les causes naturals de mortalitat com a malalties, envelliment i depredació, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC–UIB), la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears del GOIB (IRFAP) i l’Institut de Recerques Marines de Vigo (IIM), estan desenvolupant un experiment pioner on un centenar de raors de les aigües de Mallorca han estat marcats aquest estiu amb un petit dispositiu de radiocomunicació.
Protagonista actiu de la investigació
Aquests petits dispositius electrònics, innocus per als peixos, emeten un senyal de ràdio de baixa freqüència que permet conèixer la seva ubicació i estat de salut mitjançant tècniques de telemetria acústica i una xarxa d’antenes subaquàtiques instal·lades en el fons marí, explica el doctor Josep Alós, investigador principal del projecte. La meitat dels raors han estat marcats en zones de protecció integral de les reserves marines de Migjorn, Llevant i la Badia de Palma per a estudiar la mortalitat per malalties i depredació, sense interferència de la pesca. La resta van ser marcats en zones populars entre els pescadors, com a Cala Mesquida, Cala Màrmols i Rafalbeig, amb l’objectiu de conèixer quants d’ells són pescats. A més dels individus rastrejats electrònicament, prop de 500 raors han estat marcats externament amb etiquetes grogues i un codi d’identificació. Això permet fer visibles a aquests peixos en cas de captura, i es fa una crida a la col·laboració dels pescadors de les illes Balears perquè informin l’IMEDEA en cas de recaptura, destaca Alós.
Amb les dades obtingudes dels raors equipats amb dispositius electrònics i aquells marcats amb etiquetes externes, es podrà quantificar el seu creixement, reproducció i mortalitat, un aspecte clau per a entendre la dinàmica poblacional, assenyala Alós. Això permetrà generar coneixement per a garantir poblacions estables de raors i assegurar el futur d’aquesta activitat tan apreciada pels ciutadans de les illes Balears, conclou.
Els resultats es presentaran en la I Jornada d’Estudis del Raor, que se celebrarà en el Club Nàutic S’Arenal el 24 d’agost, just una setmana abans de l’obertura de la pesquera del raor de 2024.
