La urbanització d’antis terrenys agrícoles avui ja transformats en paisatge urbà en el conjunt de Mallorca, i també d’Eivissa, ens està privant d’una part important de la història de l’illa que, fins fa ben poc, era bàsicament un territori dedicat a l’agricultura i la ramaderia. Una situació que res té a veure amb el que succeeix en l’actualitat i que ha transformat més el territori en unes dècades que en segles, en el passat.
Una de les víctimes d’aquesta transformació ha estat el patrimoni etnològic, eines i maneres de treballar la terra, de fer feina a fora vila formen ja part del passat i en el millor dels casos han deixat alguns escassos testimonis de la seva existència. Darrerament, ens hem fixat en l’aparició d’algunes restes d’una pràctica que era comuna a molts d’indrets a Mallorca, a Palma i a la Part Forana, i que trobam també a Eivissa. Probablement, la pràctica de fer rases, fibles o gavetes per sembrar-hi vinya allà on les terres eren massa primes no és exclusiva de les Illes Balears, però els vestigis que afloren quan les finques es parcel·len i es converteixen en solar aptes per a la construcció ens diuen clarament que alguna cosa ens estam deixant pel camí d’aquesta transformació.
Vicent Forteza, biòleg de formació, ha estat director del Parc Natural de ses Salines de Eivissa y Formentera. Des de llavors ençà, ha anat fent seguiment d’aquestes troballes. Les seves publicacions fan la feina del divulgador que posa el coneixement a l’abast dels ciutadans que en la majoria dels casos, ignoren aquests elements patrimonials.
“En el cas d’Eivissa em sorprenia molt el desconeixement de la gent quan a les excavacions sortien aquests elements. En el cas de Mallorca crec que també passa. La desconnexió amb l’entorn, no només el natural, sinó també amb l’agrícola, ramader, mariner, és brutal”, es lamenta l’investigador. “Ara surten unes gavetes a Son Gotleu, a Palma, i el titular és que en Son Gotleu hi havia vinya fa dos mil anys!”, exclama referint-se a una publicació en un diari local recent. “Segurament no totes les gavetes o rases són de fa dos mil anys, ni les construïren els romans, únicament, que ja ho feien copiant els cartaginesos. De fet, fins als anys 50, abans de l’arribada dels tractors era una tècnica que es feia servir per part de la gent del camp, i no només per a sembrar ceps, sinó també altres conreus com els fruiters”.
Sense sortir de Palma, el cas de Son Gotleu
“Si passau per la barriada de Son Gotleu, a la vora de la via de cintura encara hi sereu a temps de veure les restes d’unes antigues rases o fibles per conrear vinya. Ahir els obrers ja encofraven, pot esser feis tard”, advertia Forteza dies enrere a través de les xarxes socials. “Una gran excavació, on s’han estat construint dos blocs d’habitatges, ha deixat al descobert el que segurament era una antiga zona de conreu de vinya fent servir un antic sistema de conreu que durant l’edat antiga es va estendre per a molts de llocs de la Mediterrània”.
“De fet, els romans: Cató, Columel·la, Varró o Plini ja descriuen aquesta tècnica, plagiant als cartaginesos. Estam parlant d’un sistema de conreu de la vinya de fa més de dos mil anys, que consistia a excavar rases i fosses sobre la roca, amb unes mides preestablertes, i que eren reblides de terra per a després sembrar la vinya”.
En el cas de Son Gotleu, les rases tenen una llargada d’uns 50 metres, orientades en direcció NE-SO. Es poden identificar clarament una vintena de rases paral·leles amb una fondària d’entre 30-50 cm, i una amplada d’entre 55-65 cm. La distància entre elles és de 2 metres i es troben excavades a una fondària de 55-75 cm per sota de la cota del sòl original.
Per sort, encara es poden trobar vestigis d’aquest sistema de conreu a altres indrets de Mallorca. “Si ja no hi sou a temps de passar per Son Gotleu, també els podeu observar als talussos de la carretera de Sencelles, prop de la cruïlla amb la camada de sa Torre; o als de la nova carretera entre Llucmajor a Campos”, assenyala.
“A part de fer evident aquest desconeixement, un altre punt és fer valdre aquesta tècnica de conreu que es feia servir fins no fa gaire i que suposa un repte pels pagesos a l’hora d’aprofitar al màxim el territori, encara que suposes un esforç enorme. Depenent del tipus de sòl i terreny es conreava una cosa o l’altra. Una dona d’Eivissa fa pocs anys va recuperar aquest sistema per conrear uns ceps”.
A l’illa d’Eivissa, són molt freqüents i podeu consultar, entre d’altres, els treballs publicats per López Garí i Marlasca (2010), Marí i Graziani (2013)… Aquests darrers anys, vivint a Eivissa, m’he cansat de veure obres que deixaven al descobert aquest patrimoni arqueològic. Com diu en López i Marlasca, és un patrimoni històric i arqueològic invisible, que només es detecta als talussos de les carreteres o a les excavacions per a noves construccions”.
Un patrimoni identificat que es perd
“Aquests elements tenen la mateixa significació que d’altres que els tenim ben identificats i reconeguts com a pous, sitges, forns de calç,….en canvi, aquests passen desapercebuts. Com diu en Garí, és un patrimoni invisible, invisible perquè està soterrat i només apareix quan hi ha una gran obra, excavació, moviments de terra,…, raona Forteza. “Supòs que en el cas d’Eivissa la seva dimensió és major que a Mallorca, però pot esser només perquè allà hi ha uns protocols d’inspecció arqueològica previs a l’inici de les obres que a Mallorca no existeixen. Tanmateix, fins ara, cap d’aquests “jaciments” s’ha conservat, museïtzat o interpretat”.
“Llavors, a vegades pens que qui podria fer-se càrrec de posar-ho en valor seria el mateix sector productor de vi. O esperar que ho faci l’administració?. També tinc clar que la feina de la pagesia no és aquesta, però en el cas de Mallorca, on hi ha una gran demanda, producció i beneficis, es podria intentar reconèixer aquest esforç de centenars d’anys i recuperar alguns d’aquests elements, fins i tot posar en explotació algun petit terreny i fer “vi a la romana”, ara que ja no saben que s’han d’inventar per a produir nous vins”.
Com es pot veure alguns treballs hi ha publicats sobre el seu valor arqueològic, patrimonial, geològic, edàfic, però res sobre la seva recuperació i conservació que passaria per a recuperar el seu ús. Ara és complicat amb el nivell de tecnificació, maquinària, etcètera… però seria de justícia reconèixer aquest esforç de centenars d’anys gràcies al qual, ara, avui en dia, en treuen un rèdit i benefici.
“Per últim, hi ha un tema molt visual o de paisatge, que és la contemplació d’aquestes grans superfícies excavades, sense maquinària, ni tractors. Una radiografia d’un altre temps. Una pinzellada de paisatge cultural” suggereix Vicenç Forteza. “La qüestió és que, ni Mallorca ni a Eivissa, trobem una sola resta d’aquests jaciments que s’hagi conservat i museïtzat. Pot esser seria el moment que algú del sector vinícola s’engresqués a conservar alguns d’aquests antics «parcelarios» i fins i tot a conrear algunes quarterades de vinya amb aquesta tècnica. Posats a «inventar» noves varietats, tasts i conreus, bastaria «copiar» als cartaginesos, púnics i romans. O simplement, des de l’administració, per oferir una nova pinzellada al paisatge cultural.
