L’olivera és un dels conreus més antics de la Mediterrània i un element essencial del paisatge i patrimoni genètic de la regió. A les Illes Balears, aquest arbre ha estat cultivat durant segles, adaptant-se perfectament a les condicions del territori i configurant un mosaic agrícola d’incalculable valor. No obstant això, la introducció de varietats foranes i la substitució dels camps tradicionals per plantacions modernes han posat en risc la pervivència de les varietats tradicionals.
Des de fa més d’una dècada, l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), conscient de la importància de preservar i conèixer la biodiversitat agrícola del nostre territori, va iniciar prospeccions d’oliveres centenàries a les principals zones de tradició oleícola per conèixer-ne la identitat genètica, és a dir, les diferents varietats d’olivera que els nostres antecessors seleccionaren per cultivar amb criteris agrícoles i que ens han deixat d’herència. Per això, s’han mostrejat oliveres centenàries des d’Andratx fins a Pollença, passant pel Raiguer, el Pla i el Llevant de Mallorca.
La gran família de les varietats d’olivera del nostre entorn
Per a la seva identificació, s’han realitzat estudis genètics a la Universitat de Còrdova, a partir de l’anàlisi molecular mitjançant tècniques d’ADN, facilitant així la detecció de casos de sinonímia i homonímia, és a dir, noms diferents per a la mateixa varietat en el primer cas, o bé, noms iguals que corresponen a varietats diferents. La caracterització genètica d’aquests exemplars ha permès identificar varietats tradicionals com la mallorquina o pagesa d’Eivissa, morisca de Mancor, olivera des Pla o pollencina, morruda, sevillí, olivoner i de la terra o de Menorca, entre d’altres; així com la seva sinonímia amb varietats culivades a altres indrets del món.
Davant aquesta situació, s’han impulsat diverses iniciatives per recuperar i conservar aquest patrimoni. L’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària de les Illes Balears (IRFAP), en col·laboració amb l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), ha creat un banc de germoplasma dedicat a les varietats tradicionals d’olivera. Aquest banc, situat al Parc Natural de la Península de Llevant, a la finca pública de s’Alqueria Vella (Artà), té com a objectiu preservar aquestes varietats, fomentar-ne l’estudi i garantir la seva salvaguarda per als reptes futurs, com el canvi climàtic i les noves plagues. En el marc d’aquest projecte, de prospecció, identificació i conservació, aquest passat mes de desembre es va dur a terme la plantació de les 11 varietats tradicionalment cultivades en un espai adjacent a l’antiga tafona d’aquesta finca pública, una zona històrica del conreu de l’olivera al Llevant de Mallorca.
Aquesta nova col·lecció se suma a les més de 10 col·leccions varietals de l’IRFAP, corres ponents a ametller, garrover, vinya, figuera, cirerer, prunera, albercoquer, melicotoner, pomera, perera, i cítrics.
Quan aquestes oliveres siguin productives, es preveu ampliar-ne la recerca, analitzar-ne les propietats morfològiques, agronòmiques i, fins i tot, la qualitat de l’oli monovarietal, contribuint a la diversificació i tipificació de la producció oleícola del nostre territori. La recuperació de l’olivera tradicional no només és una tasca de conservació del patrimoni, sinó una aposta estratègica per garantir la sostenibilitat agrícola i econòmica de les Illes Balears en un futur cada cop més incert.
La recuperació de l’olivar centenari de ‘Menut’ per prevenir incendis forestals
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, per mitjà de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), ha duit a terme diverses actuacions per recuperar l’olivar centenari de la finca pública de Menut, ubicat al municipi d’Escorca, amb l’objectiu principal de prevenir els incendis forestals. Cal recordar que aquesta zona de la serra de Tramuntana, amb un alt valor ecològic, va ser un dels indrets de Mallorca més afectats per les intenses nevades de la borrasca Juliette de fa dos anys. Les feines, que s’han executat entre els mesos de desembre de 2024 i el febrer d’enguany i han abastat una superfície de 6.926 metres quadrats, han consistit en la poda de les oliveres centenàries per afavorir la seva regeneració. També s’ha eliminat la vegetació herbàcia altament inflamable com el càrritx (Ampelodesma mauritanica) i s’han retirat les restes vegetals acumulades per la gran nevada. «Aquesta intervenció és clau per disminuir la càrrega de combustible vegetal a la zona, mantenint el paisatge en mosaic agroforestal, que contribueix a reduir la propagació del foc en cas d’incendi. A més, fomentam l’activitat agrícola i la conservació dels elements etnològics i culturals de la Serra com les marjades», ha destacat el conseller Joan Simonet.
Les actuacions s’emmarquen en l’estratègia de gestió sostenible dels espais naturals i tenen un doble objectiu. Per una part, es vol reduir el risc d’incendis forestals en una zona d’alt risc (ZAR). Per altra banda, les tasques també serviran per afavorir el manteniment d’aquest olivar històric, fomentant la regeneració dels arbres i la seva productivitat a llarg termini i recuperar així el paisatge agroforestal tradicional.
D’aquesta manera, la recuperació de l’olivar no només té un impacte positiu en la prevenció d’incendis, sinó que també afavoreix la biodiversitat de la Serra, amb la generació d’ecotons (zona de transició natural entre dos ecosistemes) que possibiliten una major diversitat d’espècies de flora i fauna. En definitiva, aquestes actuacions contribueixen a preservar un dels elements més emblemàtics del paisatge mallorquí, combinant la tradició agrícola amb la conservació mediambiental.
Amb tot, el Govern fa una crida a la població per col·laborar en la prevenció d’incendis forestals, mitjançant pràctiques responsables i respectant les normatives ambientals.
