Són dades que s’extreuen d’un estudi que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha encarregat a la Universitat de les Illes Balears sobre la comercialització del vi en els hotels, restaurants, cafeteries, bars i càterings (sector HORECA) de l’illa de Mallorca durant el 2023. Les dades venen a confirmar les impressions i l’experiència dels cellers sobre el funcionament del mercat per al sector.
El director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, ha presentat els resultats de l’estudi a la Mesa del Vi i ha recordat que era una demanda del sector. En aquest sentit, Llabrés ha destacat que «la principal finalitat de l’estudi és disposar de dades que puguin ajudar el sector vitivinícola a millorar el seu posicionament en el mercat». Així, considerant el total de vi tranquil, el vi local té una quota de mercat del 14,4% en la distribució al sector HORECA de Mallorca. Per denominacions específiques, la mallorquina més rellevant és la IGP Vi de la Terra Mallorca, amb 11,6%, seguida de la DOP Binissalem, amb un 1,7% de quota de mercat dels vins tranquils.
Per altra banda, si en el càlcul de la quota es consideren tots els vins, també els escumosos, el percentatge de vi local se situa en el 10,7%. Aquesta diferència posa de manifest la importància dels vins escumosos en el sector HORECA, ja que el 26% dels vins que comercialitza la distribució són escumosos, però el vi local representa únicament un 0,2% del total de vi escumós comercialitzat.
De les altres denominacions específiques analitzades, la més destacable és la DOP Rioja (16,1%), que supera la quota de mercat de tot el vi mallorquí junt, seguida de la DOP Rueda (11,7%) i de la DOP Ribera del Duero (4,1%).
Per establiments, la major part del vi local comercialitzat en el sector HORECA es ven a restaurants (un 53,8%), seguit d’hotels (un 37,1%) i de càterings, bars, i cafeteries (9,1%).
L’estudi l’han elaborat els doctors Onofre Martorell i Bartomeu Pascual, del Departament d’Economia de l’Empresa de la UIB. L’objecte de l’estudi és la determinació de la quota de mercat del vi DOP/IGP mallorquí al sector HORECA i determinar la rellevància de la distribució directa de vi dels productors (cellers) per l’any 2023. Per la determinació de la quota de mercat del vi mallorquí al sector HORECA de Mallorca s’ha contactat amb els principals distribuïdors de vi de l’illa. A més, per l’estudi de la distribució del vi mallorquí que fan els cellers s’ha contactat amb un total de 96 cellers tot i que només han aportat les seves dades a l’estudi una trentena, el que els doctors Pascual i Martorell han considerat una mostra suficientment representativa de la composició i la realitat del sector.
El cas de l’escumós i altres debilitats del sector
Ha cridat l’atenció dels redactors de l’estudi el fet que hi hagi un desajust notable entre el nivell de demanda de vins escumosos al canal HORECA i la producció que se’n fa a Mallorca. Una distància tan gran que apuntaria a una oportunitat de negoci pels cellers locals, segons els analistes. Aquest fet s’afegeix a la consabuda diferència de preu, a favor dels vins arribats de fora, principalment de la Península, que fan una competència duríssima als vins mallorquins pel seu menor preu, i l’extensió de les noves tecnologies que faciliten la venda directa de vins de fora de Mallorca. En aquest mateix sentit, apunten a l’estudi, aquestes mateixes eines ajuden també als cellers a fer la seva pròpia venda directa, per la qual solen aconseguir un millor preu per al seu producte.
Aquest i altres són els avantatges que es plantegen en les conclusions de l’estudi. Avantatges o fortaleses que parlen així mateix de la singularitat dels vins fets a Mallorca i l’estima creixent del consumidor pel producte local. Tot plegat faria la diferència amb la situació trobada ara fa vint anys per l’estudi previ del mercat i la comercialització que va fer l’empresa Nielsen, poc després que el sector arrancàs amb força en l’etapa de recuperació de la vinya i el vi de Mallorca. Així ho va destacar Miquel Àngel Frau, cap de l’Iqua, el servei que vetlla per la qualitat dels productes alimentaris de la conselleria. Segons Frau cal destacar l’augment sensible de la quota de mercat dels vins locals i la caiguda del consum de vi d’altres denominacions històriques, com Rioja, que fa dues dècades ostentava el 63% i que ha perdut força davant la consolidació de la producció local de vi i l’aparició d’altres denominacions igualment atractives pel consumidor com Rueda o Ribera del Duero, per exemple.
