Can Axartell és un d’aquells cellers que tenen estil propi a Mallorca. De capital netament estranger té des de l’inici un compromís ferm amb la terra i amb l’illa per exprés desig de la propietat i, pot ser, és una de les bodegues que, tot sent d’inversió forana, més identificada se sent amb Mallorca i amb la cura pel medi. Un dels membres de l’equip que fa feina des del començament del projecte és Rosa Pons. Enginyera agrònoma de formació ha acompanyat el desenvolupament de la vinya des de la plantació en l’actualitat, quan ja dona els millors fruits. Identificada amb l’esperit de Can Axartell fins el moll de l’os, Rosa Pons ens ha explicat els detalls de la seva biografia u de la seva experiència al celler pollencí.
“La família és de Campanet, però jo vaig néixer a Palma”, explica Rosa Pons en parlar dels seus orígens. Els meus pares varen optar per fer vida a Ciutat després de casar-se, com molta altra gent, per poder guanyar un millor sou a la feina. Així i tot, seguíem en contacte amb el poble i jo hi passava algunes temporades de vacances. Allà solia jugar a foravila. Per exemple a la possessió on estava el padrí, on trescava per dins l’alzinar, veia el trull dels animals, participava una mica en les feines, menjava cireres, jugava pels torrents, etc., i sempre era fantàstic. En arribar el moment d’anar a la Universitat vaig optar per cursar els estudis d’enginyer agrònom, per poder adquirir coneixements en la matèria i arribar a fer feina en aquest món que tant m’agradava. Només es podia cursar aquesta carrera a Madrid, Còrdova i València. I cap a València manca gent!
Quan vaig acabar la carrera vaig quedar a fer feina a la mateixa Universitat i després em va sortir l’oportunitat de fer el doctorat, amb una beca, a l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA). Tot això va estar molt bé, però la investigació no era per a mi. Em va sortir feina com a tècnic de camp en una empresa de producció de fruites i verdures amb seu a Mercapalma i vaig decidir tornar a Mallorca. Em vaig instal·lar a Campanet, després d’obrar la casa dels padrins i encara hi som.
En aquells anys varen encetar els estudis d’Agronomia a la Universitat de les Illes Balears i vaig entrar com a professora. Al mateix temps me varen proposar fer feina com a responsable de camp a la finca de Can Axartell a Pollença. Vaig acceptar encantada i en poc temps vaig deixar la feina a la Universitat per dedicar-me a full time a les feines de Can Axartell. Ha passat quasi vint anys i me sembla mentida…”, recorda
Qué suposa per a tu aquesta etapa de feina a Can Axartell, que t’aporta i què hi aportes?
Aviat farà vint anys que estic a Can Axartell i el temps m’ha passat volant.
Ha estat el lloc on m’he sentit més a gust fent feina perquè estic cada dia amb contacte amb la terra i a més hi ha una gran coincidència de parers amb els propietaris en quan a les feines a fer i la manera de fer-les. Aquesta gent han volgut retornar a la finca el seu caire agrícola i durant tot aquest temps ens hem centrat bàsicament en dues tasques: recuperar l’olivar centenari i dur a terme la implantació de vinya, cultiu que ja en èpoques anteriors havia existit a la finca. I no són tasques que es facin d’un dia per l’altre, duien anys de feina. Xerram d’unes 20 ha d’olivar i d’unes 60 ha de vinya.
Per jo ha estat molt engrescador veure com poc a poc les oliveres tornaven a lluir la seva esponera i collíem oliva, així com veure créixer les parres que anàvem sembrant i que també donaven el seu fruit. Esser cada dia present en aquest procés i tenir cura d’aquest espai ha estat ben guapo. I encara ho és.
Durant tot aquest temps s’ha anat fent la tafona, s’ha construit la bodega, s’ha anat incorporant gent nova en aquests espais per fer-hi la feina, etc…
A poc a poc i entre tots hem creat el que avui és Can Axartell.
La propietat aporta la seva il·lusió, la terra, el capital, … i noltros aportam el nostre saber, les nostres ganes, el nostre esforç… i, al cap i a la fi, gaudim de la finca.
Can Axartell ha optat per fer cultiu ecològic i elaboració també en ecològic dels vins. Com heu adaptat el conreu de la vinya a les exigències d’aquesta opció?
El propietari actual va adquirir aquesta possessió fa uns trenta anys i des del primer moment va tenir clar que ho volia tot en cultiu ecològic.
Ja abans de sembrar el primer cep es varen anar preparant les terres en aquesta direcció, mentre es demanava la inclusió de la finca en el Sistema de Control de la Agricultura Ecològica de les Illes Balears. Es varen sembrar per exemple alfals en algunes parcel·les on s’hi varen mantenir durant uns 3-4 anys, es varen fer canals de drenatge, es varen arreglar voreres i mantenir bardisses, etc…
Per tant, la vinya a Can Axartell ha estat ECO des del minut zero. Això suposa una mica més de feina que en cultiu convencional, especialment quan la planta és tan jove. En el control de males herbes, per exemple, just devora la planta, ha de ser a força de xapeta.
Defensau un a manera de fer basada en un tractament quasi personalitzat de la vinya, una feina feta amb molt d’esment. Per què?
Les feines ben fetes, en general, donen un bon resultat
Què diferencia el maneig com feis a Can Axartell a l’hora de produir vins de qualitat?
Diria que és bàsic tenir un bon equip de feina. Des del personal base de camp, a l’inici del procés, fins arribar als comercials que venen el producte final: el vi i l’oli. Durant verema s’ha de contractar personal eventual per treure la feina, però al llarg de l’any som sempre els mateixos a realitzar les diferents tasques. Per tant, ja sabem el que volem i com ho hem de fer i cada persona té la responsabilitat damunt el seu rèdol.
A camp i durant tot l’any s’hi ha d’estar molt damunt, sobretot si les condicions meteorològiques no ‘acompanyen’. Apart d’això, durant la verema hi ha un control exhaustiu a camp per dur domés a bodega els raïms bons i en l’elaboració dels vins s’aposta per fer les intervencions mínimes, és a dir, ús en la fermentació dels mateixos llevats que venen de camp, aplicació de sulfits a nivells mínims, no utilitzar bombes per empènyer most o vi, etc…
Quins reptes tens plantejats de cara als anys vinents, a Can Axartell? Quins són els objectius que vos poseu per la nova anyada?
En aquests moments el motor principal de finca és el vi i són molts els esforços sobre el ‘projecte vinya’. De cara als anys que venen tenim moltes ganes de poder dedicar una mica més de temps al ‘projecte olivar’. A veure si ho conseguim!
De cara a la nova anyada podem dir que aviat sortirà a la venda un vi nou, preparat bàsicament amb manto negro de maceració carbònica, tipo ‘beaujaulais’. En quan al raïm que s’ha de veremar al 2023 es vol mirar de poder treure més vi fet a partir de varietats minoritàries autòctones ja autoritzades.
Dona i enginyera agrònoma, una espècie en extinció…que tens que dir en aquesta afirmació? Hi estàs d’acord? Que hem de fer per mantenir la presencia de les dones en les carreres més tècniques i a fora vila?
No crec que hi hagi extinció. En tots els àmbits hi ha sempre persones que es mouen una mica allunyades de la mitjana general.
Ara bé, és ver que poques dones es matriculen en enginyeries, així com pocs homes en estudis com per exemple Magisteri, Infermeria, …
Diria que hi ha vàries raons, però segurament el motiu principal és el fet de viure en una societat tan patriarcal. Per sort, en el nostre món occidental, moltes dones que ens han precedit han lluitat per anar canviant aquesta situació i gràcies a elles jo mateixa he pogut fer una elecció de vida dins un món eminentment masculí amb una absoluta normalitat. Però queda molt per fer i escarrufa quan mires a altres parts del món on encara se’ns ven, se’ns compra, se’ns mutila, se’ns menysprea…
Pens que una manera de millorar el món que ens envolta en aquest aspecte i molts d’altres, és tenir ben present la responsabilitat que cada persona tenim en el nostre entorn més pròxim i actuar en conseqüència en el nostre dia a dia, cuidant els nostres pensaments, les nostres paraules, les nostres accions.
