Sembla que la desfeta de la Cooperativa S’Esplet de Sa Pobla, una societat agrària de transformació (SAT) constituïda a sa Pobla (Mallorca) l’any 1993, hi ha el punt de no rentorn per el principal motor de l’economia poblera: el cultiu de la patata que tants d’èxits i beneficis ha donat als pagesos de la comarca. Però els darrers anys ja no han estat tan brillants i ni la terra ni el mercat han estat acompanyant l’esforç dels pagesos poblers, fins al punt que un emblema de l’economi local com S’Esplet tanca i amb ella es tanca una part important del sector.
Empresa model pel sector de l’exportació, innovadora i, per tant, mereixedora d’un grapat de reconeixements a casa i fora de les nostres fronteres, S’Esplet ha estat abatuda finalment aquest mes de març, després d’haver entrat en coma els darrers mesos, i ha tancat portes deixant 19 treballadors al carrer i tot el seu capital mobiliari a la venda, inclosa la marquinària que hi ha dins la nau des d’on les patates, la primerenca sobre tot, viajaven al seu mercat principal en el Regne Unit. Cada any una aventura per mantenir satisfet aquest mercat tan exigent i dependent igual del clima que del preu…
Ara, el calfred que ha recorregut l’espinada del sector a la vista de la situació terminal de S’Esplet ha fet girar totes les mirades cap a la conselleria d’Agricultura on han hagut de sentir algunes veritats però també algunes propostes per intentar salvar els mobles: el conseller Simonet ha presentat aquest dilluns un pla de rotació de cultius de la patata. Segons ha dit, una iniciativa estratègica destinada a garantir la viabilitat futura del sector a les Illes Balears mitjançant un canvi de model productiu orientat a la sostenibilitat, l’eficiència i la resiliència de les explotacions.
La implacable plaga de la patata i l’empobriment progressiu del sol
El pla preveu una inversió pública superior als 7 milions d’euros per al conjunt dels 4 anys d’aplicació. Aquesta quantitat correspon al cost subvencionable per hectàrea, que el Govern assumirà íntegrament per facilitar-ne la implantació.
El document s’ha donat a conèixer en roda de premsa i, posteriorment, ha tingut lloc la Mesa de la Patata, en la qual han participat organitzacions agràries, cooperatives i productors, amb l’objectiu de compartir el contingut de la proposta i afavorir-ne la implantació al sector.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que aquesta iniciativa «suposa un pas decisiu per assegurar el futur del cultiu de la patata a les Balears» i ha remarcat que «el Govern aporta solucions reals, rigoroses i treballades davant un problema estructural del sector».
«Afrontam un repte que condiciona directament la continuïtat del cultiu. Amb aquest pla donam una resposta basada en el coneixement tècnic i amb una visió clara de futur: garantir explotacions viables, sostenibles i adaptades a les noves exigències», ha afirmat.
Així mateix, ha subratllat que «les transformacions del sector s’han de construir conjuntament amb els pagesos» i ha reiterat el compromís del Govern d’acompanyar el sector en aquest procés amb suport tècnic i mesures específiques, i d’assumir l’esforç econòmic que implica implantar-lo.
Per la seva banda, el director general d’Agricultura, Fernando Fernández, ha explicat que el pla es basa en la implantació d’un sistema de rotació de cultius de quatre anys adaptat a les condicions agronòmiques de les Balears, amb l’objectiu d’actuar directament sobre Globodera pallida, el principal factor limitant del cultiu de la patata en l’actualitat.
«El cultiu de la patata no es pot mantenir de manera continuada sobre les mateixes parcel·les sense un sistema de rotació adequat. Aquest pla actua sobre l’origen del problema i permet garantir-ne la viabilitat a mitjà i llarg termini», ha assenyalat.
«Es tracta d’un plantejament tècnic que actua sobre l’origen del problema. A través de la rotació i de l’ús de cultius trampa aconseguim reduir de manera progressiva les poblacions de nematodes al sòl, millorar-ne l’estructura i reduir la dependència d’inputs», ha afegit.
Fernández ha detallat que el sistema incorpora l’ús de Solanum sisymbriifolium com a cultiu trampa capaç d’induir l’eclosió dels nematodes sense permetre’n la reproducció, fet que provoca una reducció acumulativa de la plaga.
«L’efecte és progressiu i mantingut en el temps. Després de diversos cicles d’aplicació, les reduccions poden superar el 60 o el 70 %, cosa que permet avançar cap a un model més equilibrat i amb menys pressió fitosanitària», ha indicat.
El pla estableix estratègies diferenciades en funció del nivell d’infestació de les parcel·les —baix, mitjà i alt—, i integra mesures complementàries com la solarització natural, el control agronòmic i un sistema de seguiment basat en anàlisis periòdiques de sòl i criteris de gestió integrada de plagues. En aquest sentit, els estudis tècnics indiquen que, a partir de determinats llindars de presència de nematodes, es produeixen pèrdues greus de rendibilitat, fet que reforça la necessitat d’actuar de manera estructural.
A més, la iniciativa respon a un context en què les solucions químiques disponibles han estat progressivament limitades per la normativa europea i ja no ofereixen una resposta eficaç i que es mantengui en el temps, cosa que fa necessari avançar cap a models basats en el maneig agronòmic del sòl.
Apostar per la rotació o assistir a l’enfonsament del sector
Des del punt de vista econòmic, el pla implica un esforç rellevant per a les explotacions agràries, tant pels costs directes d’implantació de la rotació com per la reducció d’ingressos en determinats cicles productius.
Sobre la base de l’avaluació tècnica que s’ha fet, el cost mitjà estimat del programa se situa entorn dels 7.820 euros per hectàrea en un període de quatre anys, cosa que equival aproximadament a 1.955 euros per hectàrea i any en costs directes associats a l’aplicació de les mesures previstes.
A aquest import s’hi afegeix l’impacte derivat de la pèrdua de marge durant els anys en què no es cultiva patata o s’introdueixen cultius alternatius, fet que eleva l’impacte econòmic total fins als 2.738 euros per hectàrea i any.
Aquest impacte varia en funció del nivell d’infestació de les parcel·les i de la intensitat de les mesures aplicades, i és superior en aquelles explotacions amb nivells més elevats de presència de la plaga.
En aquest context, el Govern assumirà el 100 % del cost subvencionable del pla mitjançant un sistema d’ajudes, amb l’objectiu de garantir que les explotacions puguin afrontar aquesta transició sense comprometre’n la viabilitat econòmica.
D’acord amb les estimacions fetes i la superfície potencial d’aplicació, la inversió pública necessària per desplegar el pla supera els 7 milions d’euros en quatre anys.
En aquest sentit, Simonet ha assenyalat que «no actuar té un cost molt més elevat per al sector» i ha insistit que «aquest pla permet passar d’un escenari de risc a un escenari d’oportunitat, amb el compromís clar del Govern d’assumir l’esforç que suposa aquesta transformació».
Producció de patata el 2025
Segons les dades disponibles, la superfície i la producció de patata a les Balears s’ha mantingut en els darrers anys entorn de les 900 hectàrees, amb variacions en funció de les campanyes.
El 2025, la superfície total cultivada va arribar a les 900 hectàrees, amb una producció global de 35.191 tones de patata. Per tipologies, la patata extraprimerenca va ocupar 617 hectàrees i va generar 24.579 tones; la patata primerenca es va conrear en 187 hectàrees, amb una producció de 8.263 tones, i la patata tardana va sumar 96 hectàrees i 2.349 tones.
Aquestes dades posen de manifest, segons la conselleria, el pes estratègic del cultiu en el sector agrari balear i reforcen la necessitat d’impulsar mesures que en garanteixin la sostenibilitat i la viabilitat a mitjà i llarg termini.
