La llampuga, un peix emblemàtic de la cuina d’arrel mallorquina, que arriba amb les primeres tempestes de la tardor per ser ingredient principal de moltes receptes que se serveixen a les taules de Mallorca, a les cases particulars i als restaurants, és la protagonista d’una cançó del solleric Pere Andreo i d’un videoclip documental i coral que promocionarà l’autor i el seu tema. En aquesta aventura hi trobareu l’autor de la cançó, Pere Andreo, l’autor del videoclip https://www.youtube.com/watch?v=tS8un4d25WI&list=RDtS8un4d25WI&start_radio=1, Tarek Serraj, el pescador Gori Mayol, i el xef Santi Taura. Què podia anar malament?
Diu Pere Andreo: “La llampuga em va fascinar d’ençà que Gori Mayol “Passador” em va contar la seva història ara fa uns tres o quatre anys. Més que contar-m’ho em va convidar a anar a pescar-ne a les 4 de la matinada d’un dia entre setmana. Així vaig aprendre tot el que diu la cançó. Tota aquesta història fascinant del viatge que fa aquest animal cada any puntualment. Dins el disc “La llampuga” encaixa en el seu vessant de contrast. El disc parla de coses molt properes i alhora de l’espai exterior, que és el més lluny que podem imaginar. La llampuga és un peix nostrat, però alhora mundial, que travessa mig planeta i a altres contrades rep altres noms com dorado, mahi-mahi o comemuertos.
El músic afegeix, fent defensa del producte i dels treballadors de la mar: “No escric cançons amb un objectiu, crec que no soc pretensiós en aquest aspecte. Pens que la cançó és sobretot descriptiva i que si hi ha poesia és perquè tot el que envolta la llampuga és poètic. Així i tot, encara que sigui descriptiva i realista, la realitat dels pescadors és bastant més fotuda que la cançó i la necessitat de tornar a consumir producte local és evident, no només per la qualitat sinó també per fer girar la roda dels que tenim aprop abans que les rodes multinacionals.
Per Tarek Serraj “Pere Andreo és un gran cronista contemporani de Sóller. El seu disc retrata un lloc i una manera de viure: la mar, els cicles naturals, la feina callada i el pas del temps.
Quan em va proposar dirigir el videoclip, vaig entendre que parlava de setembre com el final d’un cicle i de la mar com a manera de viure. Per això el vídeo transmet el que transmet: tradició, territori i gastronomia.
El que em va empènyer a fer el videoclip va ser la sensació que Sa llampuga parla del temps. Del moment en què s’acaba una etapa i en comença una altra. Per jo, és una oda al setembre.
No volia fer un videoclip explicatiu ni estètic. Volia mirar la mar com la viuen els qui hi fan feina, amb calma i respecte. Per això la peça té un to molt observacional, gairebé documental.
També em semblava important que hi fos la part col·lectiva i viva: el ball de bot al port de Sóller, amb joves i infants, perquè la tradició no és una cosa quieta, sinó una cosa que passa i es transmet.
I la presència de Santi Taura surt de manera natural: la mar no acaba a la barca, continua a la cuina i a la taula.
En el fons, el videoclip parla d’això: de cicles, d’ofici i de com una manera de viure es manté viva”.
Gori Mayol, “Passador” de malnom, que és compartit amb el nom que duu la seva barca, és patró i pescador i un dels protagonistes del vídeo. Es confessa un enamorat de la llampuga: “Quan vaig començar a pescar el consum d’aquest peix estava en declivi, però jo veia com mon pare anava literalment boix quan arribava la llampuga i era perquè és un peix de sort: comença pel sorteig de l’andana allà on calaràs els capcers per agafar-les i segueix si en trobes i si el preu va bé. Amb els anys, ara que ja soc patró, entenc que la llampuga és frenesí, és una pesca interessant, divertida, profitosa i eficient, molt maca”.
I de l’aprofitament de la llampuga en Gori n’és un mestre: “Històricament, tothom la feia fregida amb pebres, ara darrerament s’ha vist que és un peix molt versàtil per què es pot fer de tota manera, com es mostra en el vídeo. Jo la faig arrebossada, al forn, fregida, fideus amb llampuga, fumada, en conserva …es pot fer de mil maneres. És brutal”. I remata: “A més, el consum d’aquest peix és molt saludable per què és peix blau i com que creix tan aviat, no té mercuri com passa amb la tonyina o l’emperador“. I posa el punt final a la conversa amb satisfacció: “Jo, a vegades, veig en el primer punt de venda que s’acosta una persona i em diu” posa’m 10 quilos”. I jo li deman, què en faràs?, on els ficaràs?, i ell respon “és per repartir amb la família…”
Santi Taura és un bon coneixedor de la llampuga i és un dels imprescindibles de la seva carta de temporada: “Sa llampuga any rere any forma part d’es menú de Dins, des que apareix a s’illa fins que parteix. Vaig triar una recepta molt senzilla i feta a n’es caliu. Partim d’un bon pa de massa mare torrat a n’es caliu i a damunt sa llampuga sense pell ni espines, trempada amb llimona, oli sal i pebre bo, tallada i posada dins un bol, amb pebres torrats a llenya, pelats i tallats amb sos dits, julivert, alls, oli, cristalls de sal, llimona, pebre bó…La llampuga amb pebres, combinació guanyadora, simple, molt nostra, per fer a n’es camp, a n’es caliu, sense olles ni molts d’utensilis i per disfrutar amb ses mans després d’escoltar aquesta “cançó-documental d’en Pere”.
Sa Llampuga, cançó que pertany al disc “L’espassio”, de Pere Andreo, serà presentada al Museu Marítim de Ses Voltes de Palma, el dia 29, a les set del capvespre, en presència dels seus protagonistes. Com diu Pere Andreo: “L’espassio i aquesta cançó ja m’han donat molt més del que esperava. Des de l’inici de creació de les cançons, la gravació, la mescla, la presentació del disc i els videoclips, els concerts, ha estat tot una festa d’amistat. Sona una mica cursi però és així. He conegut gent increïble que ja són per sempre, he consolidat amistats de fa estona i he après moltes coses per a futurs projectes. Què més es pot demanar. Això, aquest videoclip, és com una traca final de tot plegat, que rematarem amb un grapat d’actuacions que tenim ganes de fer als pròxims mesos”.
