No és la primera ni probablement serà la darrera vaqueria de Mallorca que es veu obligada a replantejar el negoci. La crisi del sector lleter a Mallorca assetja els productors des de fa dècades i la cosa no fa cara que hagi de millorar. El degoteig de tancaments, d’abandonaments de la producció va en paral·lel a la reducció dels quilos de llet que exigeixen els compradors: Dels centenars d’explotacions que hi havia a l’illa fa 40 anys a les que hi sobreviuen ara mateix, que es poden comptar amb els dits de les mans.
La família Bennàsser Gaià ha estat la darrera que ha fet una passa endavant i no a un costat, en aquest cas. No han volgut tancar sinó reconvertir-se. Són massa generacions dedicades a la llet per deixar-ho córrer sense lluitar.
La història d’una família campanera que no tira la tovallola
“Nosaltres som 3 germans, Miquel, Salvador i Toni Bennàsser Gaià, i venim de famílies de moltíssimes de generacions d’agricultors i ramaders, però a formatges Sa Vinya som un gran equip, on cada un és importantíssim i indispensable perquè el resultat sigui és que és. Tan importants són ses persones que cuiden els animals com els qui fan el formatge, com els qui es dediquen a la promoció i venda. Perquè tot surti bé és necessari que tot l’equip funcioni a la perfecció i pensam que gràcies a tots ho hem aconseguit. Cal dir que també que l’ajuda, la paciència, la comprensió i el suport de les nostres parelles ha estat i és vital perquè aquesta aventura hagi estat possible”, afirma Antònia Garau qui ens atén per a l’entrevista.
“La producció d’aliments a Mallorca és molt complicada per això, durant molts d’anys no vàrem produir aliments i ens dedicàvem i ens dedicam a altres activitats, però dúiem aquesta espineta clavada i vàrem tornar a arrancar amb les vaques, la llet i la producció d’aliments. Els campaners les duim dins sa sang, a les vaques. Ens vàrem posar a produir llet i veníem la llet a la indústria, però la greu crisi del sector l’any 2023 va provocar que a finals d’any ens quedàssim sense poder comercialitzar la llet que produïen les nostres vaques. Això només ens va deixar dos camins: o matar tots els animals o arrancar una nova i arriscada aventura i com que no podíem consentir matar els animals així ho vàrem fer: ens vàrem tirar a l’aventura sense tenir ni idea de què era un formatge i aquí estam.
Quina valoració feis de la situació del sector lleter a Mallorca? Com l’heu vist canviar al llarg dels anys?
Horrible. Als anys 70 hi havia més de 400 explotacions lleteres només a Campos, ara en quedam 11 en tot Mallorca. Un vertader desastre a una Illa amb un milió de persones, molt perillós i irresponsable.
El canvi de tipus de negoci us ha obligat a fer una formació com artesans elaboradors de formatge. Com heu aconseguit aquesta formació i en quins referents vos hi heu mirat?
Gràcies a la gran ajuda de persones amb molts d’anys d’experiència dins el sector dels formatges artesanals de Mallorca. Sense ells no hauria estat possible, i amb un gran equip de persones que ens han sorprès el gran interès que hi han posat i hi posen. Sense ells tampoc hauria estat possible.
El mercat ha canviat molt els darrers anys i el consumidor està desitjós de provar coses noves. El producte local, com a concepte, està calant a fons i es veu un augment de la demanda dels productes fets aquí, per gent d’aquí, arrelats. És així? Què en pensau?
És cert, però encara fa falta feina i conscienciació de la gran importància que té la producció d’aliments i més a una illa superpoblada on l’alimentació d’un milió de persones no pot dependre de 2 ports, amb el perill que té: això ens fa vulnerables i ens converteix en una societat amb molta dependència de l’exterior.
Que vos falta per donar-vos a conèixer?
Seguir amb el ritme que duim. El temps va a favor nostre, som en el bon camí, veient l’acceptació que estam tenint. Temps és l’únic que falta.
Com pensau que s’hauria de promocionar, protegir, la producció local de formatge artesà?
La clau està amb el consumidor: si el consumidor valora la qualitat de les coses fetes aquí, el producte local està salvat. Si, en canvi, el consumidor només mira el preu sense tenir en compte la qualitat no hi ha futur. Desgraciadament, patim una competència molt deslleial amb molts de productes que venen de fora, cosa que ens obliga a competir amb qualitat… i amb qualitat, als mallorquins ningú ens guanya!
Quina capacitat de producció teniu? Podeu garantir en aquest moment i per tot l’any, l’abastiment de la demanda?
Pensam que com que feim tota la cadena, des de la producció de llet fins que arriba el formatge al consumidor, no depenem de ningú per tal de produir el que faci falta. La demanda dels consumidors serà qui ens digui la quantitat que hem de produir, fins a uns límits com queda clar.
Vos mostrau satisfets del ritme que està agafant el negoci, com a mínim suficient per consolidar-vos. Teniu projectes per il·lusionar-vos de cara al futur?
De moment estam molt satisfets i l’únic que desitjam és seguir pel camí que duim i tenir prou demanda del nostre producte per a seguir amb aquest ambiciós projecte. Pensam que és bo per nosaltres i per la societat en general. Queda clar que ens agradaria créixer i ser importants, però sempre sense perdre el camí que hem començat: Un producte totalment artesanal i sobretot totalment natural, amb únicament ingredients naturals i, per tant, sans i això només ho pot garantir qui fa des del menjar dels animals fins al formatge acabat.
