Aquesta setmana, el Govern ha organitzat la celebració de les I I Jornades de Turisme, Enogastronomia i Producte Local, amb l’assistència de 125 participants. Un nou intent de la conselleria d’Agricultura, i en aquest cas associada amb la de Turisme, per reunir productors agroalimentaris i empreses turístiques “per impulsar un model més autèntic, sostenible i arrelat al territori”. Una iniciativa més amb aquest objectiu, una altra cita, i per provar que no en quedi, en la qual ha quedat palès que al sector productiu no li falten ganes d’obrir-se a nous compradors i als potencials compradors, del sector HORECA, la música no els sona ni d’enfora, llevat de comptades i honroses excepcions. Algunes vegades hi ha la temptació de pensar que és fer retxes dins l’aigua, davant l’escàs interès demostrat entre els hotelers i restauradors que havien estat convidats a participar. A pesar d’aquest sentiment, s’ha de dir que, en tot moment, s’ha mirat de fer una lectura en positiu del fet de poder mantenir una trobada de tant de nivell on s’han pogut conèixer experiències exitoses de totes les Illes de l’arxipèlag i les distintes problemàtiques a les quals fan front els productors de tot el territori insular.
Això a banda, es va donar la situació paradoxal que durant el debat d’aquests dos dies es parlà reiteradament de la necessitat de trobar respostes entre els actors del principal sector tractor de l’economia de les Illes Balears, com a gran consumidor de productes agroalimentaris, en referència al sector turístic, en la seva pràctica total absència.
Aquestes jornades, deia el programa, s’inscriuen dins el Pla d’Enogastronomia de les Illes Balears, desenvolupat per l’AETIB i finançat pels fons Next Generation, i reuneixen productors, empreses turístiques, xefs, restauradors i cooperatives de totes les illes amb l’objectiu de crear sinergies que impulsin un turisme més autèntic, diversificat i sostenible. I les sinergies i el debat s’ha produït, per sort, en connectar distints productors de diversos sectors productius entre si. Per tant, profitós, l’esdeveniment sí que ho ha estat.
L'”emoturisme”, el turisme de les emocions
Durant el seu discurs inaugural, el conseller Joan Simonet ha subratllat el paper crucial del sector primari en la competitivitat turística balear. “La col·laboració entre el sector agrari i el turístic és essencial. No podem oblidar que molts dels nostres visitants trien venir a les illes precisament pel territori i el paisatge que preserven els nostres pagesos i ramaders. Amb aquestes jornades feim un pas més: connectam no només allò que veuen, sinó també allò que poden tastar”.
En aquest sentit, Simonet assenyalava que “el turisme cerca cada vegada més experiències vinculades al territori, i el producte local n’és una peça clau. Tenim l’avantatge d’oferir productes únics al món —varietats autòctones de raïm, hortalisses o oliveres— que no es troben enlloc més. Un vi de varietat Manto Negro o un formatge de vaca vermella menorquina només es poden degustar aquí. Aquest valor afegit ens ha d’ajudar a arribar a un consumidor que contribueixi directament al manteniment del paisatge, del territori i de l’agricultura de les illes”.
I entre els participants en una de les taules rodones, va sorgir el concepte d’emoturisme, el turisme de les emocions. José Bosch, president dels restauradors menorquins, va explicar la troballa: El turisme de les emocions, que casa amb el turisme d’experiències o experiencial que ara és el que sembla que hem d’aprofitar i no el de masses.
Les jornades han estat ben atapeïdes de ponències, taules rodones, tallers i un espai de trobada directa entre productors i establiments turístics, amb l’objectiu de facilitar la incorporació del producte local dins la cadena de valor gastronòmica de les Balears. Cites sota el format del B2B, que posa cara a cara el productor i l’eventual comprador, en un brevíssim espai de temps per fer nous contactes. Com ja s’ha dit, la magra resposta del sector HORECA ha frustrat en bona part aquest objectiu de la trobada.
Amb aquesta primera edició, el Govern reafirma el seu compromís amb la promoció del producte de proximitat com a element estratègic de diferenciació turística, i amb el reforç del sector primari com a garant de sostenibilitat, qualitat i identitat del territori balear.
Com ha declarat Joan Llabrés, “sense compromís, sense diàleg i sense una gestió conjunta real entre tots els actors, el producte local no arribarà mai amb la força que mereix al sector HORECA. El producte ha de ser el centre del relat gastronòmic de les Illes; només així connectarem amb el client i projectarem una oferta autèntica, de qualitat i amb identitat”.
Com a conseqüència, podríem dir que queda molt de camí per recórrer per introduir el producte agroalimentari local entre els compradors del sector HORECA; camí que hauran de fer tant sí com no, en paral·lel pagesos i hotelers i restauradors perquè encara que a primera vista no ho semble, depenen els uns dels altres: hi ha una connexió profunda que passa per la dependència econòmica dels productors que necessiten ampliar la seva cartera de clients, i la necessitat de mantenir de l’entorn que el sector turístic ven als visitants. Per això, el sector turístic haurà d’aprendre a comptabilitzar el capital dedicat a compra de producte local no com una despesa, que ja sona malament, sinó com una inversió. I ja la cosa canvia.
Als pagesos els queda també feina si volen seguir vius: S’han d’espavilar i canviar el xip per deixar de ser un sector ultradependent de les ajudes públiques. L’estratègia exigeix fer-se forts treballant en la construcció d’organitzacions i estructures que enforteixin el model productiu. Entenent que en la construcció del que es diu “relat propi” trobarem l’argument més potent per vendre el producte local. Hi ha exemples exitosos on anar a beure per aplicar fórmules que funcionen, aquí mateix a les Illes Balears com s’ha vist aquests dies. No hi ha espai ni temps pel desànim i el derrotisme. O espavilam o morirem, això tothom ho té clar.
El temps dirà si hem entès la lliçó.
