Balears Vadevi
A Santa Maria ha començat el compte enrere per la presentación del vi novell
xxx
El cartell guanyador d’enguany reflecteix la realitat que condiciona la nostra vida quaotidiana, ara mateix | Ajuntament de Santa Maria del Cami

!--akiadsense-->

Els cellers de Santa Maria i l’Ajuntament santamarier han mantengut viva la festa del vi novell enguany, a pesar de les circunstàncies que tot coneixem. I és que aquesta festa forma part d’un projecte de llarg recorregut que viu cada any una passa més en el camí de la promoció del vi novell. L’objectiu és situar la festa del vi novell en el calendari de Mallorca i aquest producte emblemàtic en els millors establiments comercials i de la restauració de tot l’illa com es fa a França, i a tot el món, amb el Beaujolais. Però anem a pams. De moment en aquest 2020 les celebracions hauran de seguir la més estricta normativa de seguretat sanitària i per això han quedat concelats o modificats els actes multitudinaris. Ni trenet passajeant el personal per les vinyes, ni acte de lliurament del brot de pi a l’auditori amb assistència de tot el poble…ara, això si, l’esperit de la festa es manté ben viu. I per això s’ha fet ben igualment el concurs de cartells i d’aquí a un parell de setmanes es penjaran els brots de pi als carrers del poble. I, finalment, dissabte dia 28 serà el moment més esperat: el tast del vi novell que ja es podrá aconseguir als cellers del poble.

xxx

!--akiadsense-->

!--akiadsense-->

En l’edició d’enguany, els guardons que atorga cada any l’Ajuntament de Santa Maria, el Brot de Pi, aniran a Jaume Vich Pericás, “de ca sa consellera” i al Centre de Salut de Santa Maria.

L’elecció del Centre de Salut és òbvia per que és una manera de reconeixer l’esforç i la dedicació que tots els professionals sanitaris que hi fan feina han tengut i tenen en la cura de la salud dels santamariers en aquestes circunstàncies tan dures per mor de la pandemia.

L’elecció de Jaume Vich Pericàs “de Ca Sa Consellera” l’explica Pere Calafat, del celler Jaume de Puntiró: “és un pagès compromès que ha dedicat tota la seva vida a fer i ser pagès, i quan dic tota la seva vida, vull dir tota la seva vida, infantesa inclosa. Reproduïm el text escrit per Pere Calafat en ocasió del lliurament del Manto Negro d’Argent 2018 a Jaume Vich Pericàs “de Ca Sa Consellera:

Ja de nin sempre va tenir clar que havia de ser pagès. Menar el tractor era un joc massa temptador, que ell no s’hi va poder resistir. Va frisar ferm de deixar els estudis per poder-s’hi dedicar plenament.

En aquell temps d’infància ja destacava en voler i saber fer les feines del camp, menant la bístia dins la vinya i conduint el primer tractor Barreiros, fins i tot millor que el seu pare.

En Jaume tot i no ser vell, ens connecta amb el passat pagès de Mallorca. Fa pocs mesos Mateu Morro ha publicat el llibre «Aferrats a la terra», en Jaume es l’únic informador en actiu que surt citat al llibre, son molts d’altres el pagesos que han servit a l’historiador per documentar la seva obra, tots excepte en Jaume, son pagesos jubilats o ja morts. Amb això vull resaltar que en Jaume te una experiència, un coneixement, una saviesa que ve de lluny, assolida a la seva infantessa amb el seu padrí Pere de Ca Sa Consellera, amb el seu pare Joan i també amb altres pagesos nats a finals

del segle XIX i principis del segle XX. Val a dir que en Jaume, gràcies a la seva afinitat, gràcies a la seva dedicació va poder i va saber copsar. Tot ell és ara, un pou de coneixement de la pagesia pre-turística, de l’agricultura pre-química, de l’agricultura de la vertadera Mallorca.

En Jaume ha vist i ha participat de la implantació dels tractors a les vinyes de Santa Maria. Assumesc el risc d’equivocar-me, diria que es l’únic pagès en actiu que ha llaurat les vinyes amb bístia, que les a llaurat de debò. Per tant s’ha de dir d’ell que sols conegui les feines ancestrals de l’agricultura, no es que ell tengui el seny d’aquest bagatge tradicional, sobretot sha de dir que ell les practica cada dia, que son part essencial de la seva persona.

Mai voreu en Jaume trespolejar la vinya, mai el voreu fer una feina a destemps, si é massa moll per llaurar, no llaura, si es massa prest per podar, no poda. Es mantén Fidel a l’ideari tradicional, mai posa l’arada davant el jou i fa les feines com cal i quan cal. Si ha de dedicar tot un mati per trempar l’arada ho farà, però llavors la llaurada parlarà sola.

Una vegada que en Jaume llaurà la vinya a Can Quart, se va aturar un francès que anava amb bicicleta de corredor, se va acostar a la paret i va exclamar, tot fent una reverencia, com si es lleves el capell de damunt el cap «chapeau, chapeau, chapeau». I es que en Jaume feia una llaurada amb el dos paletons francesos Egretier que quedava de cine.

El francès es va presentar com un vinater de la Borgonya i acabaren berenant a dins les cases de Can Quart.

En Jaume però es més que un pagès que estima la terra, es un pagès compromès, si m’ho permeteu «una rara-avis», pagès mallorquí d’esquerres, sindicalista actiu. Amb estetica “castrista” i sempre portant al cor el mitic Che Gevara.

Si el conviden a una reunió a la conselleria segur que posarà mil excuses i no hi anirà però si hi ha una moguda reivindicativa no faltarà, per molt compromesa i arriscada que sigui no fallarà.

Ell acarona la terra, l’estima, la tracta be, les seves vinyes són de cultiu ecològic, no per esnobisme, no per conveniència comercial o per convicció ètica. Estic ben convençut que les seves vinyes son de cultiu ecològic com a homenatge als nostres avantpassats que ja ho eren cultivadors ecològics i perquè és la manera que té en Jaume de tractar be la terra, de vessiar-la. Com feia el seu pare Joan, com feia el seu estimat padrí Pere. En Jaume talaia i estima el vinyet des de les cases de Can Quart, que estan com un vaixell guia al bell mig d’un mar de vinyes”

Una festa que es completa amb aquests vídeos que s’han fet córrer a través de les xarxes.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa