!--akiadsense-->
La cara visible del celler 7103 ha concendit una entrevista a la publicació Fora Vila Verd de llarga trajectòria entre els mitjans de comunicación especialitzats en el món de la pagesia. Sebastià Ordines ha revelat un dels projectes de l’associació de cellers radicats a Santa Maria: la creació d’una marca de qualitat pels vins que es fan en el terme. “Esperam que d’aquí a uns anys la puguem tenir. Just fa poc hem iniciat els tràmits i són llargs”, reconeix Ordines.
I per què aquesta IGP? “Idò perquè ens uneix un denominador comú que és el vi de Santa Maria i a partir del moment que se’ns concedeixi, si escau, tots els vins que es facin amb aquesta denominació sols podran ser vins de Santa Maria. Amb aquesta marca/denominació sols pretenem dignificar i donar a conèixer i també valor al nostre vi”.
Aquest objectiu és el resultat d’una col·laboració inèdita a Mallorca: set cellers que treballen plegats i que decideixen unir esforços per ser més eficaços. El fet de ser epreses petites i compartir un espai mol limitat, com és un terme municipal, aconsella mantenir les millors i més estretes relacions, en benefici de tots. Sebastià Ordines reconeix que l’associacio “és un bolet dins l’agricultura de Mallorca”, expresa molt graficament.
I afegeix “és molt complicat i molt més a Mallorca i dins el sector del vi encara més, però nosaltres funcionem molt bé així. Barallar-se entre germans ja és fàcil, ara imagina entre set empreses entre les qual hi ha el celler més gran de Mallorca i el celler més petit. És estrany però és així. Aquesta associació ha aconseguit amb el pas del temps fer compres conjuntes i comercialització conjunta que entre molt d’altres no és una cosa senzilla.”
Per Ordines, ser membre d’aquesta colla va més enllà dels interessos econòmics i professionals: els uneix la passió pel vi: “Jo remarcaria que una generació abans de nosaltres, no vull dir que els cellers fossin enemics però quasi, i ara, una generació després, no som companys d’associació, som amics. Amics que cada any feim un viatge plegats, feim una dotzena de sopar plegats i decidim moltes coses. Res més encertat que la dita que diu que la unió fa la força. Ens hem adonat que allò més important que ens uneix és defensar el vi de Santa Maria i per això hem deixat de banda les diferència i ens hem unit per defensar allò que ens uneix. És així de senzill”, destaca convençut.
I mentrestant, el 7103 Petit Celler continua endavant el seu camí per consolidar la bodega i fer cada dia un vi més bo i més conegut. Sebastià Ordines té el cap que bull de projectes però té els peus a terrai s’estima més fer les coses passa a passa. Recorda com just acaba d’estrenar les noves instal·lacions a fora vila, una passa més que ha estat tot un èxit: “Noltros vàrem començar a fer vi dins una cotxeria del poble. Començarem amb molts pocs doblers però amb la idea d’arribar a fer un celler amb capacitat de comercialització, visites, enoturisme… La veritat és que enguany hem fet vi per primera vegada a Fora Vila, cosa que ens ha facilitat molt més les coses que fer-ho dins el poble perquè dins el casc urbà tot són problemes: brutor, renou… tot és molt complicat”.
De portes del celler a fora , Ordines sap que fer creixer el negoci no és fácil. “A Mallorca cada any es fan 6 milionn de botelles de vi i es consumeixen 18 milions. Això no vol dir que no produïm abastament. S’ha de saber que dels 6 milions que produïm aquí, la meitat surt fora de les Illes i per aquest motiu ens hem de cercar la vida a l’altra cap de món. Resumint, dels 18 milions de botelles que es consumeixen Mallorca, sols 3 milions són d’aquí. I encara hi ha excedent i vi d’estoc. Aquí passa alguna cosa”.
Sebastià, vinater i pagès, i secretari general del sindicat Unió de Pagesos de Mallorca és un lluitador i un optimista de soca-rel i per això és capaç de trobar avantatges en aquesta etapa complicada i confusa de la COVID.
“El sector agrari està més present que mai però tots ens hem hagut de reinventar. Com exemple te diré que un pagès que feia porcelles les duia al carnicer o majorista i s’oblidava de les porcelles. Cobrava, al preu estipulat i punt. Ara, amb tota aquesta situació, el pagès ha hagut de vendre a domicili i ha posat cara i ulls als seu comprador i el comprador a ell. Aquesta coneixença personal ha estat molt positiva. El perill que hi havia, i que de fet està passant, era que l’eufòria de compra quasi compulsiva en temps de pandèmia, ara que les coses s’estan estabilitzant a nivell de consum , va baixant i les vendes ja no són les mateixes”. Però si volem mantenir el món de la pagesia com l’hem conegut no queda altra: “ Si volem apostar per un paisatge agrari hem d’apostar per un consum agrari.Si no hi ha consum no hi ha agricultura. És així de senzill”.
