Ara que encarem la recta final que ens du a les festes de Nadal, Santa Maria deixa de ser el poble del vi, de Mallorca i es converteix en el poble de la llet d’ametlla. Aquest plat, que es fa únicament en aquest temps, té unes arrels antiquíssimes que el situen segles enrere i que es pot dir que ara perviu només en aquest poble i en alguns indrets dels voltants. Per això ha esdevingut una d’aquelles tradicions que cal mantenir viva a pesar que tot el nostre entorn canviï.
Això fa Sebastià Pastor, del celler del mateix nom que aquests dies deixa el vi per fer llet d’ametlla, que podeu passar a comprar pel celler, si l’encarregau prèviament. Ara només queden 4 molins a Santa Maria que en facin i algun més al Pla de Na Tesa, però les hores de feina que hi ha darrere la seva preparació d’aquest dolç nadalenc fa que cada vegada sigui més difícil trobar-ne de feta.
Coneix bé l’origen i la història d’aquesta delícia dolça Maria del Camí Dols, santamariera i historiadora que ens acosta els detalls de l’elaboració:
“Gràcies a que el 1582 els frares de l‘Orde dels Mínims arriben a Palma per establir-se, sabem l’origen d’aquesta llet d’ametlla”. Maria col·labora aquests dies amb el celler Sebastià Pastor, que la prepara per encàrrec i n’ofereix un tast a Ca s’Apotecari. “Però allà on s’instal·laren els frares eren unes terres d’aiguamoll, al barri de La Soledat, i per tant malsanes; i demanaren al bisbe de Mallorca, llavors Bernat Cotoner, i al provincial dels Mínims l’autorització per traslladar-se a un altre lloc. Així demanaren permís als jurats de Santa Maria per fer un convent i el set de maig de 1682 l’obtengueren. En un primer moment el convent es va situar de manera provisional a la casa d’Esteve Conrado, on ara hi ha el restaurant Sa Sini. I un any més tard es bastí l’actual convent al camí d’Inca, ara la carretera Palma-Inca, i al carrer Llarg. Aqui es varen fer residència i església”.
La regla monàstica dels Mínims era molt austera, explica Maria del Camí Dols. “Aquests frares duien una vida molt simple: comunitats petites, entre 5 i 10 frares, i la seva tasca era fer escola, assistir els moribunds i predicar pels pobles del voltant”. “I la seva dieta, afegeix, havia de ser frugal. Un dels vots d’abstinència que feien era no menjar carn llevat que estiguessin malalts o en circumstàncies excepcionals. Llavors eren vegetarians“.
Dols diu que “ells tenien un molí de moldre i el posaven a disposició del poble dies abans de les festes de Nadal, per que hi duguessin les ametlles”. Les dues màquines de moldre que hi havia en el segle XIX es varen subhastar, quan la Desamortització: Un el té l’Ajuntament i l’altre, la família Cañellas, de Can Caragol. Actualment hi ha quatre molins però de nova construcció, del segle passat”.
Una preparació laboriosa
Per preparar la llet d’ametlla ens hem de posar amb temps. Després d’haver collit les ametlles i haver-les pelades, el bessó es dur al molí i amb la mola se va esclafant, mentre es va tirant aigua. El resultat és un líquid espès com la llet, d’aquí el seu nom. “Segurament la llet que bevem ara no és exactament l’original, perquè els frares no posaven ni sucre ni canyella. Això és posterior, per què eren productes costosos, que si no venien per via de regal no els tenien”, afegeix Maria del Camí Dols.
Els ingredients són: per un quilo d’ametlla crua i pelada posarem aigua dins una olla i al foc per coure, a poc a poc fins que arranca el bull. És el moment d’afegir-hi el sucre, una clovella de llimona i bocinets de canyella en floc. Les quantitats, cada casa ho fa a la seva manera. A partir d’aquest moment s’ha d’anar remenant tot el temps amb un cullerot perquè no se cremi, durant unes dues a tres hores, i estarà llesta.
Es beu ben calenta mullant-hi una coca de patata.
I per què es diu que és típica de Santa Maria? “Perquè els Mínims també s’establiren més tard a Muro, a Campos i a Sineu, on segurament la feien, també, però no hi ha constància documental i allà no és costum. I tot i que la festa de la llet d’ametlla es fa avui dia a Es Pla de Na Tesa, a Marratxí, és típica de Santa Maria. Ara ja té la Indicació Geogràfica Protegida i s’està mirant que sigui inclosa dins el Catàleg de Bens Immaterials de la Humanitat, de l’UNESCO“.
