La preocupació puja dia a dia i per més que es parla de pluja, no acaben de retre les quatre gotes que cauen des de Nadal ençà. És el sentir dels pagesos que ja donen pràcticament per perduda la campanya de tardor per a cereal, farratges i lleguminoses, que no han tengut aigua a bastament per surar. No és l’única problemàtica però sí la més urgent. Aquesta situació afectarà de retruc, diuen, als ramaders perquè no tendran menjar pels animals i n’hauran de dur de fora. I ja hi som amb l’augment dels costos de producció, que ja van al límit de la sostenibilitat del negoci.
Aquesta és el principal repte d’aquest 2024 que acabam d’encetar. Veure’ns cara a cara amb una de les conseqüències més evidents del canvi climàtic com és la sequera. El dèficit de precipitacions s’ha fet habitual les darreres dècades. Un temps ens topàvem amb un any sec cada 15 o 20 anys, ara ja són freqüents cada cinc anys i, a vegades el cicle quinquennal n’inclou més d’un, com ara ja passa. El dèficit de pluja és del 40% pel conjunt de les Illes Balears i la tardor, que sols ser el període més plujós de l’any, ha estat extremadament sec i calent i es produïa després de tot un any que ja havia estat pobre en pluja. A aquest factor hem d’afegir un excés de radicació solar i temperatures extraordinàriament altes: Tot plegat podem dir que ha estat una tardor molt dolenta pel camp.
Amb aquests elements sobre la taula, es fa més necessari que mai posar les bases d’actuació amb relació al que està per venir. El canvi climàtic és una realitat i amb aquestes cartes s’haurà de jugar a partir d’ara. Com fer-ho? el sector espera que la conselleria d’Agricultura mogui peça per iniciar el joc. La creació de la Comissió de resposta i adaptació al Canvi Climàtic és la prova que a Sa Granja hi estan fent feina. La primera reunió constitutiva està fixada per finals d’aquest mes de gener i sembla que hi haurà feina per tothom.
Les organitzacions agràries constaten els efectes de la manca de pluja
Unió de Pagesos de Mallorca fa una anàlisi crua de la situació: “Aquesta no és una situació conjuntural, diu Joan Gaià, portaveu d’UPM, á sequera dels darrers dos anys s’ha convertit en un fet estructural i el temps ja no és el que era abans. Hem de tenir una mirada a llarg termini i tots ens hem d’implicar, també la conselleria, per què tot s’haurà d’adaptar, tot, a aquesta nova situació. I parlam de regs, de planificació de sembres, de canvis de cultius amb noves varietats que resisteixin la sequera, d’aprofitament per reguiu d’aigües depurades, d’implicació de tercers com la Universitat per garantir que tot això tengui una base tècnica ben fonamentada….
Des d’ASAJA, no amaguen que l’equilibri és molt delicat i que la collita, sobretot de cereal i farratges, està pendent del que pugui ploure a partir d’ara. El president, Joan Company, reconeix que mantenen l’esperança que l’aigua que està anunciada per aquesta setmana alleugi la situació per què si no, l’escenari serà més que preocupant. “El que ha caigut fins ara, entre 8 i 10 litres on ha plogut poc i fins a 20 on ha plogut un poc més, no basta per res”, diu Company i confia que d’aquí a uns dies es pugui dir que la situació ha millorat ni que sigui lleugerament per aquesta pluja anunciada.
Però, com dèiem, no és sols és la manca d’aigua el que està posant contra les cordes els pagesos. La calor d’una tardor extraordinàriament càlida, calorosa en podríem dir, no ha afavorit gens cap cultiu. APAEMA ha fet un balanç molt negatiu de la situació. Miquel Serra, tècnic de camp de l’organització de productors ecològics ha recorregut, cultiu a cultiu, tot fora vila i afirma que el panorama pinta molt malament no només pel cereal i les lleguminoses i les farratgeres, també pels fruiters. “Cirerers i albercoquers, per posar un exemple, necessiten acumular hores de fred per poder fer una bona anyada i fins ara no n’han tengut gens, tampoc no ha anat bé aquesta calor als ametllers, que necessiten “descansar” per poder envestir un nou cicle vegetatiu. I a l’horta, les bones temperatures han afavorit la presència de cuques i papallones en temps que ja no n’hi hauria d’haver: Bledes, cols i remolatxes, per exemple, han estat molt afectades per aquests animals”.
La mirada a llarg termini
La preocupació és general. Les conseqüències de tot plegat no s’escapen a ningú, ja que la mala anyada al camp repercutirà de retruc en el consumidor. L’augment del cost de producció pel pagès és una mala notícia perquè o bé ho trasllada al consumidor o, si no pot, posa en risc el seu negoci. I, com es veu, aquesta situació no serà un fet extraordinari a partir d’ara. Això mereix una reflexió conjunta i la conselleria n’és conscient. El director general d’Agricultura qualifica la situació de preocupant. Fernando Fernández espera conèixer dades concretes en els pròxims dies. En el moment de la constitució de la Comissió tendrà a les mans l‘informe de teledetecció de sequera municipi a municipi, unes dades que proporciona AGROSEGURO fonamentals per saber al detall quina és la situació. També tendrà la informació que recull la xarxa d’estacions meteorològiques que amiden la pluja i la humitat del sol, posada en marxa recentment a les Illes Balears per Agricultura. “Amb aquesta informació es podrà fer una anàlisi precisa i veure les necessitats dels productors, sector a sector, per què no tots estan patint d’igual manera, diu Fernández que reconeix que s’hauran d’establir ajudes de suport. “No és el mateix el cereal i les farratgeres i les lleguminoses perquè realment no ha plogut gens, que altres cultius que es fan en regadiu o que la vinya i l’olivar, que ara no necessiten que plogui”, diu. Però sobretot insisteix que l’abordatge de les sequeres haurà de canviar radicalment a partir d’ara. “El repte més important que tenim davant és la resposta i adaptació al canvi climàtic i per això es crea la comissió. Els plantejaments de fa unes dècades no ens serveixen perquè la situació ha canviat i seguirà canviant“, admet Fernández.
Adverteix el director general que “l’agricultura i la ramaderia no podran dependre, com fins ara, de les ajudes només. El sector haurà de fer canvis, d’introduir pràctiques de maneig agrícola i ramader que s’adaptin a la nova situació. S’haurà de pensar amb abordar un canvi cultural profund perquè fer les coses com sempre no funcionarà. S’hauran de recuperar activitats com el conreu mínim de la terra, el manteniment de la cobertura vegetal i la rotació de cultius i s’hauran d’abandonar altres, com sembrar raigràs si veim que la tardor no plou, com abans” , diu Fernández.
I, a més, aquí entren elements com la recerca i la digitalització, que s’apunten com a noves “eines” a tenir molt en compte per fer aquesta transformació. Aquests elements formaran part de la solució, afirma Fernández i afegeix que, des de la política, s’hauran de fer canvis, també: “Necessitarem instruments de política agrària per a la gestió del reg i s’haurà de replantejar el sistema de les assegurances agràries per què el sistema no dona per més”. Des de la conselleria s’ajudarà als pagesos, es compromet Fernández: “No escatimarem en assegurances, però hi ha sectors on no hi estan implantades a penes aquestes assegurances agràries i això haurà de canviar. Posem l’exemple de la patata: els productors estan assegurats des de fa molts d’anys, en canvi, els que fan cereal en són només una minoria”.
Amb aquest panorama van passant els dies que ens acosten a aquesta formació de la Comissió per a la Resposta i Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic. I mentrestant podem anar rumiant què podem fer per contribuir al manteniment del sector en el futur.
