El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha comparegut aquesta setmana a iniciativa pròpia davant la Comissió d’Economia del Parlament de les Illes Balears per donar compte de les principals línies, objectius i reptes que marcaran aquesta legislatura. En aquest sentit, ha detallat els eixos principals de les quatre direccions generals (DG) integrades en la Conselleria: la DG d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, la DG de Pesca, la DG de Qualitat Agroalimentària i Producte Local i la DG de Medi Natural i Gestió Forestal.
Simonet ha començat la seva intervenció recalcant la importància de la rendibilitat de les explotacions agràries. “L’agricultura no és poesia ni folklore, és una activitat econòmica. Genera tota una sèrie de beneficis socials que no són compensats econòmicament, com el manteniment del paisatge, de varietats locals i de les races autòctones, la conservació de la biodiversitat o lluita contra el canvi climàtic”, ha exposat. Per tot això, ha incidit en el fet que tant l‘agricultura com la pesca han de ser rendibles: “Ningú criarà vaques o anirà a pescar si perd doblers”.
La recepta per la necessària sostenibilitat
El conseller ha explicat que amb l’arribada de la Política Agrària Comunica (PAC) s’adquireixen reptes importants, fet que significa que assumim més doblers però també més compromisos. “Pensam que la PAC és una bona oportunitat i que serà positiva per les Illes Balears”. Cal recordar que la campanya de la PAC 2023 ha augmentat significativament les compensacions per la insularitat. Amb les previsions inicials es calcula que hi pot haver un increment del finançament del 35%. “El repte al qual ens enfrontam ara és el d’agilitzar els pagaments, simplificar al màxim els tràmits i fer una anàlisi detallada de l’impacte real per proposar correccions en cas de detectar ineficiències”, ha destacat el conseller. Simonet ha subratllat que les ajudes de la PAC permetran una modernització del sector, amb inversions per millorar la competitivitat de les explotacions agràries i compensar aquells sistemes de producció específics pels quals opten els nostres pagesos.
De la mateixa manera, el conseller ha explicat que es desenvoluparan totes les mesures corresponents a la insularitat vinculades a la PAC i també es farà feina amb un desenvolupament del REB per compensar aquesta insularitat. “Volem que els nostres pagesos puguin competir amb igualtat de condicions de costos i oportunitats de venda que qualsevol altre agricultor del continent”, ha manifestat el conseller.
Per altra banda, Simonet indicat que l’agricultura amb més possibilitats d’obtenir una rendibilitat per si mateixa és la vinculada a l’aigua. “Els recursos de l’aigua subterrània són limitats, per això aquest Govern apostarà per les aigües depurades amb la millora de les infraestructures de reg, el desenvolupament del pla general de regadiu i la creació de l’Agència de regadiu“, ha explicat el conseller.
Quant a la llei agrària, Simonet ha destacat que ha de tenir el mateix esperit de consens que la primera llei de 2014. L’objectiu és facilitar usos agraris en sòl agrari; clarificar el marc legal de les explotacions agràries davant les altres administracions; definir conceptes i articulat; permetre l’activitat complementària a l’activitat agrària per així millorar la seva rendibilitat; i millorar les oportunitats de venda directa.
La ramaderia, a l’UCI
Pel que fa a la ramaderia, el conseller ha assenyalat que tal vegada és el subsector amb més dificultats del sector primari balear. Simonet ha recordat que en la legislatura passada, a instàncies del PP al Parlament i amb el suport de la Cambra, es va redactar un pla estratègic de la ramaderia. Aquest pla, que està ara en la darrera revisió per part del sector per poder ser desenvolupat els pròxims anys, inclou mesures per trobar reduccions en costos de producció amb farratges, millorar el benestar animal, actuacions en escorxadors, plans de qualitat i caracterització de productes ramaders.
Amb tot, Simonet ha volgut mencionar el Pla de fruita seca, que du un poc de retard, però que s’ha de revitalitzar i executar. A més, ha valorat la importància de l’agricultura ecològica, un model transversal que representa una oportunitat pels nostres pagesos, sempre que es doni un valor afegit al producte. “Elaborarem un pla de desenvolupament i millora d’oportunitats de negoci d’aquest tipus de producció”, ha dit el conseller.
Imprescindible tasca investigadora de l’IRFAP
Simonet també ha explicat que, a petició del sector, es crearà la Mesa del Canvi Climàtic. El conseller ha apuntat que la investigació és fonamental. “En una comunitat on desgraciadament la investigació per part d’entitats privades en temes agraris i pesquers és escassa, la importància de l’acció pública resulta essencial”, ha indicat. Per això, s’apostarà per les actuacions que ha de desenvolupar l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), que és l’organisme encarregat de marcar l’estratègia balear de millora del coneixement agrari. “La investigació agrària és una aposta a llarg temps i és imprescindible que compti amb un consens ampli per tenir continuïtat i així obtenir resultats. Per tot això, és important que l’IRFAP tengui les instal·lacions pertinents tant d’infraestructura com de terres (finques i laboratoris) per la investigació”.
El producte que no es ven tampoc no és sostenible
En referència a la direcció general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Simonet ha començat la seva exposició afirmant que no serveix de res produir productes de qualitat si no som capaços de comercialitzar-los a un preu competitiu pels nostres pagesos. Per això, ha dit el conseller, s’ha de tenir clar que són aquests productes i el que denominarem com a producte local.
Amb tot, el titular de la Conselleria ha afegit que no només s’ha de desenvolupar la promoció, sinó també el control de la cadena alimentària i l’entrada d’aliments o productes provinents d’altres països: “Això significa controlar la qualitat del producte i evitar frau d’aquells que volen aprofitar la nostra marca”, ha apuntat.
La pesca, un sector a protegir
El conseller s’ha mostrat molt clar quant a la pesca. En aquest sentit, ha assegurat que el sector professional de la pesca ha de ser protegit, se li ha de donar visibilitat, fer que sigui competitiu i apostar pel foment del peix local: “És més sostenible una gamba de Sóller que un langostino patagónico”.
A més, Simonet ha lamentat que actualment tenim directrius europees que redueixen les quotes de captura de peixos. Per tant, la viabilitat del sector és menor amb aquestes restriccions. Per això, s’explicarà a les institucions de la UE les peculiaritats del nostre sector pesquer.
En referència a la pesca recreativa, el conseller ha indicat que se cercaran les fórmules perquè pugui coexistir amb la pesca professional. “Sense dades reals no es pot dur a terme una política pesquera coherent. Tot això, sempre basat en la sostenibilitat del sector tal com marquen les institucions supranacionals”, ha explicat.
Espais protegits, simbiosi entre gestió pública i privada
“La població ha de poder gaudir de tots els espais naturals protegits i parcs naturals que tenim a l’Arxipèlag”, ha manifestat Simonet. Per això, ha explicat que s’ha d’adaptar l’activitat d’aquests espais en el món actual i cercar fórmules perquè es pugui fer: “De res serveix tenir una joia amagada dins un calaix”, ha expressat Simonet. En aquest sentit, ha apuntat que molts d’aquests espais s’han conservat amb la total compatibilitat de l’activitat humana, per tant, aquesta s’ha de poder continuar fent amb uns criteris de sostenibilitat.
Simonet ha tornat a insistir en el fet que els Parcs Naturals necessiten eines clares de gestió. Així, ha recalcat que s’han de revisar Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (9 dels 13 PORN són anteriors al 2003) i s’han de desenvolupar els Plans rectors d’Ús i Gestió (només un Parc Nacional té un PRUG vigent, quatre el tenen pendent de revisar i vuit no disposen d’aquest pla).
Un dels altres reptes és la millora en l’educació, divulgació i participació ciutadana en aquests espais naturals protegits. “Es necessiten centres dignes de visitants i serveis d’educació ambiental per valorar aquests espais. Qui no coneix una cosa no la pot estimar”, ha afirmat el conseller.
En aquest sentit, Simonet ha recordat que la immensa majoria dels terrenys ocupats per aquests espais són de propietat privada i que s’hi exerceixen certes activitats. D’aquesta manera, ha manifestat que no es poden dur a terme polítiques d’imposició, si no el fracàs estarà assegurat. “Els propietaris han de participar de manera activa”, ha dit el conseller.
Simonet ha subratllat que els espais naturals protegits s’han de valorar d’una manera sostenible: des de valors socials i educatius per la població i valors econòmics que poden generar aquests espais. En aquests darrers casos, apunta el conseller, els primers que s’han de beneficiar són els propietaris dels terrenys que s’estan preservant.
També ha recalcat que s’han d’elaborar plans de recuperació d’algunes espècies i d’erradicació d’altres que poden considerar-se invasores i que afecten l’equilibri dels ecosistemes.
Finalment, el conseller ha xerrat de la importància de la gestió forestal pública i la implicació del sector privat en aquesta gestió. El titular de la Conselleria aposta per fomentar la rendibilitat de les empreses del sector forestal i potenciar l’ús de la biomassa, així com la posada en marxa de vedats de bolets i fruits silvestres a finques particulars.
També ha fet referència a la lluita integral pel control de plagues i malalties que afecten els nostres boscos. “Un bosc malalt és un bosc en risc”, ha recalcat. A més, ha insistit en la importància de la prevenció i conscienciació. Hi ha d’haver recursos per dur a terme una gestió eficaç i eficient sempre coordinada amb Emergències i altres departaments del Govern. “Els incendis s’apaguen a l’hivern”.
Per acabar, el conseller ha parlat de la gestió directa d’àrees recreatives i finques públiques. En aquest sentit, ha explicat que aquesta gestió ha d’estar enfocada a poder cobrir les necessitats d’esbarjo de la població. “Una població de cada vegada més urbana ha de poder cobrir aquesta necessitat”, ha conclòs.
