L’acord tancat la setmana passada entre el PP i Vox sobre els pressuposts de la comunitat autònoma per aquests 2025 ha permès conèixer el detall de com es distribuiran els més de 207 milions d’euros de què disposarà la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. Aquest total, exactament 207, 2 milions d’euros, provenen de la suma dels 135,2 milions d‘euros del pressupost ordinari més 21 milions d’euros del fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) i altres 51 milions d’euros de fons europeus i del Ministeri. Això significa un augment del 6,3% respecte a l’any anterior. L’objectiu d’aquest augment, segons ha exposat el conseller Joan Simonet que engloba les distintes àrees sota la seva responsabilitat, davant el Parlament, és garantir la rendibilitat del sector primari i la conservació dels espais naturals protegits.
Del que més destaca del que ha exposat el conseller Simonet, que la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural disposarà de 57 milions d’euros. Entre altres coses, es preveu una partida de 7,5 milions d’euros destinats al Pla de Regadius. De la mateixa manera, més de tres milions provinents dels fons de l’impost de turisme sostenible (ITS) es dedicaran al Pla Estratègic de Ramaderia.
Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, tindrà un pressupost de 2,6 milions d’euros. A més, està previst sumar-hi un milió d’euros més per afrontar la política aranzelària. L’objectiu principal és continuar l’estratègia de promoció del producte local: «Enfocam l’estratègia a incrementar la quota de mercat, les exportacions del producte agroalimentari de les Illes Balears i el consum de producte local en el sector públic».
La Direcció General de Pesca disposarà d’un pressupost de 3,5 milions d’euros, tenint en compte 500.000 euros de l’ITS. La finalitat és garantir la viabilitat i l’estabilitat del sector pesquer, i també incrementar la vigilància a les reserves marines per conservar aquestes àrees de protecció especial, entre altres accions.
Un sector fortament dependent de les ajudes públiques
Amb referència al Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA), enguany gestionarà gairebé 110 milions d’euros, 97,6 dels quals es destinaran al foment dels sectors agrari i pesquer. L’aportació de la comunitat autònoma de les Illes Balears és d’aproximadament 33 milions d’euros (1,7 milions més que el 2024), «fet que demostra el compromís del Govern amb l’impuls del sector primari i agroalimentari de les Illes Balears», ha indicat Simonet. La resta del pressupost són fons del Ministeri (dos milions d’euros) i, sobretot, de la Unió Europea (49,2 milions d’euros).
Per programes, les ajudes al sector pesquer representen més de tres milions d’euros (Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura i ajudes de l’Estat al sector); les de l’Organització Comuna de Mercats (OCM), cinc milions d’euros; les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), més de 35 milions d’euros, i les del Programa de Desenvolupament Rural del Pla Estratègic de la PAC (PEPAC), 35,2 milions d’euros, que inclouran 6,4 milions de l’ITS destinats a ajuts agroambientals.
El conseller ha expressat que també cal incloure les ajudes que ja s’han destinat al pla PROVILAC, un total de 3,8 milions d’euros, que «garanteixen la supervivència del sector lleter», a més de les extraordinàries al sector oví per la llengua blava. D’altra banda, es calcula que es podrà disposar de 55,1 milions d’euros aproximadament de romanents.
Finalment, l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP) disposa d’un pressupost de 14 milions d’euros (vuit milions de la comunitat autònoma i sis del factor d’insularitat). El conseller ha recalcat que «ja hem començat el procés de licitació per desenvolupar el futur centre experimental agrari de referència a les Illes Balears, que serà clau per generar coneixement i que el sector incorpori aquest coneixement a les seves explotacions. Volem un sector fort, més competitiu i, sobretot, rendible».
El medi ambient, el més beneficiat amb l’augment del pressupost
la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal disposarà de més de 60 milions d’euros per al 2025. Entre altres coses, es continuarà apostant per la compra de finques públiques, com la ja confirmada de Son Jaumell, a Capdepera, dins el Parc Natural de la Península de Llevant. El conseller també ha recordat que ja s’ha començat la redacció dels plans d’ús i gestió dels espais naturals (PRUG) i les modificacions dels plans d’ordenació dels recursos naturals (PORN) del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera i del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, i que «està previst continuar amb la resta d’espais naturals protegits, amb la finalitat de poder gestionar aquests espais amb una normativa actualitzada que respongui a les necessitats de la població».
Cal destacar que el Servei de Sanitat Forestal disposa d’un pressupost de 4,3 milions d’euros, que principalment es destinaran als tractaments aeris contra la processionària del pi a les Pitiüses i a la lluita i el control de plagues, com la del banyarriquer i la del perforador del pi (Tomicus spp.).
El pressupost per al Servei de Protecció d’Espècies és de més de quatre milions d’euros. En aquest sentit, el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) té un pressupost de 2,9 milions d’euros. Entre altres actuacions, es construirà un nou centre a Eivissa, amb l’objectiu principal de fer front a l’amenaça de les espècies invasores a les Pitiüses i als illots deshabitats. També ja han començat les actuacions als illots i s’estan impulsant campanyes d’educació ambiental per conscienciar la població. A més, durant el 2025 s’han renovat les trampes i s’han incrementat de manera significativa les que s’instal·len a Eivissa i Formentera.
Així mateix, augmenta el pressupost per a la gestió forestal, fins a gairebé nou milions d’euros: «Reivindicam, una vegada més, el compromís amb la protecció i la conservació dels boscos», ha afirmat Simonet. Cal remarcar també la partida de gestió dels espais naturals protegits, amb més de 15 milions d’euros, i que es destinaran més d’1,5 milions d’euros a l’educació ambiental.
Pel que fa a l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), disposa d’un pressupost de gairebé 23 milions d’euros. En aquest sentit, ja s’han adquirit 24 vehicles nous, que permetran no només fer front a les emergències provocades pels incendis forestals, sinó també col·laborar en altres emergències climàtiques: «Representa una major seguretat i una millora en l’eficiència de les tasques de l’operatiu», ha manifestat el conseller.
