Balears Vadevi
Son Jover, exemple de ramaderia i producció de formatge ‘eco’

Son Jover és una empresa familiar que destaca en el panorama illenc per la qualitat dels seus productes i la seva manera de fer, a fora vila. Els formatges que elaboren tenen molta d’anomenada. La darrera mostra, haver aconseguit la medalla de bronze a  la darrera edició del  World Cheese Award, a Oviedo, pel seu formatge ecològic  curat fet de llet d’ovella roja mallorquina.

Aquesta petita formatgeria artesana d’Inca va neixer el 2009 i des del bon començament va optar per treballar en ecològic. Fan el reconegut formatge de llet d’ovella roja mallorquina i també de llet de cabra de raça malaguenya. I a l’horta fan melons i tomàtigues de ramallet, de la qual també en fan confitures i salses. Recentment, Son Jover ha rebut la visita de Mateu Basomba procedent dels Olugues (Lleida) i María Valdivieso de Burgos que són dos joves que han pogut conèixer de primera mà la manera de treballar en l’explotació d’oví i caprí de llet i formatge.

Han viscut, amb el suport de Cooperatives Agroalimentàries el model de negoci d’aquesta explotació dedicada a l’agricultura i ramaderia ecològica a,b producció d’ametlles, garrofes, iogurts i formatgesque comercialitzen en el mercat a través de canals curts de comercialització, a través d’una cooperativa i en el seu web. Així com en el mercat ecològic de Palma. En l’explotació per al reg dels seus cultius s’utilitzen aigües regenerades. L’explotació està liderada per dos joves, Margalida Seguí i el seu germà, Antoni Seguí. Margalida és una quarta part de la propietat de Son Jover, de la qual també en fant part el seu germà i els seus pares, Toni i Margalida. Amb ella conversam sobre el seu dia a dia i els objectiu que es marquen:

D’ovella i de cabra, els formatges de Son Jover són garantia de qualitat/Cristina Ortega

Què és per vosaltres la ramaderia ecològica?
L’única manera que sabem treballar, i la ramaderia més integrada i respectuosa amb el medi.

Quins avantatges hi trobau, pel ramat i per la producció de formatges?
Pel ramat, que viuen en el medi, està a lloure i per això menys temps estabulat. I pel formatge això es veu reflectit amb una bona qualitat del formatge.

Com definiríeu els vostres formatges i que representen?
Tenim l’ambició de fer formatges d’autor, molt particulars. Estan pensats per ser un tipus de formatge en concret. Per nosaltres el formatge d’ovella representa el formatge tradicional de les possessions de Mallorca. I el de cabra és aquell que ens permet ser més innovadors i creatius.

Ramaderia extensiva, el sistema que dón els millors resultats a Son Jover/Cristina Ortega

Hi ha mercat per la producció ecològica? Per la carn, la llet i els derivats?
Clar que si, però la carn sempre costa més. Jo te diria que de la producció de carn actual que es comercialitza, només un 30% es ven com ECO. I, en canvi, els formatges i derivats que elaboram tot ho és. I també he de dir que la gran majoria la venen directament al Mercat Ecològic de Palma.

Els vostres formatges han estat reconeguts com a productes de gran qualitat en l’àmbit internacional, què significa aquesta nomenada?
Una petita recompensa a tota la feina feta, i una il·lusió molt gran per continuar millorant dia a dia.

La gestió de la finca en ecològic, quins problemes planteja, aconsellau aquesta fórmula?
Aconsellam aquesta fórmula, perquè tot va cap aqui, però clar que representa més dificultats i problemes. Però també hem de dir que nosaltres feim una agricultura bastant senzilla que facilita el seu maneig.

El maneig del ramat inclou la tosa, ara a la plena, que és una necessitat i, a la vegada una despesa difícil de compensar econòmicament/Cristina Ortega

És temps de tondre i la llana darrerament no la vol ningú. Com ho feis per gestionar aquest producte un temps valuós que avui no és més que un residu per molts de ramaders? Com ho feis per trobar gent per tondre la guarda d’ovelles?
Nosaltres sempre tonem amb els tonedors de Lloseta. I sí, és un problema no poder tenir cap benefici, ja que és part de la producció de l’ovella. Estem col·laborant amb diferents projectes de manera quasi altruista, per veure si trobem un ús. Però és complex.
Actualment, optam per destruir-la, perquè no és just que un tercer faci negoci sense una recompensa justa pel pagès.

Què pensau que s’hauria de fer?
Trobar-li un ús, i millorar la gestió de la llana a les explotacions per obtenir una llana de més qualitat.
Com vos està afectant la pujada dels costos de producció? Us en sortireu?
Ens afecten i estam intentant sortir endavant amb nous canvis i nous propòsits.
Trobau que l’administració fa prou per donar-vos una mà? Que li demanaríeu a la conselleria?
Si i no. Li demanam que ens ajudi a lluitar per preus justos, de tots els productes que produïm.

Nou comentari

Comparteix