La direcció de AGAMA ha comunicat a la plantilla la seva decisió de cessar l’activitat industrial de la planta de AGAMA aquest 2026, cosa que ja se sabia però ara aquest termini s’ha avançat sis mesos i la companyia es troba ara dissenyant pla de recol·locació per als treballadors i treballadores afectades en diferents empreses del grup en acabar aquest primer trimestre de l’any. AGAMA es justifica i afirma que “manté el seu compromís amb l’equip humà davant una decisió motivada per la difícil situació que el sector lacti travessa des de fa anys a Balears”, segons el comunicat que ha difós. Aquest darrer cop es veia venir després que els darrers anys el degoteig de estires i arronses de l’empresa, que opera sota el paraigües del grup català DAMM, amb els ramaders. La quota anual de llet que comprava cada vegada era menor i els costos per als productors continuaven creixent. El final era de preveure. Ara sí que sembla que vivim el darrer capítol d’una agonia llargament anunciada: el sector lleter de Mallorca ha passat de l’UCI on era els darrers tres anys, a la desfeta.
Un sector en xoc permanent
Els ramaders continuen en xoc i no es veu una alternativa a curt termini: Miquel Vanrell, titular de la finca Son Carbó, la vaqueria més gran de Mallorca en aquest moment i una de les tres que ara mateix venen la llet a AGAMA, veu passar els dies amb la desesperació que provoca el fet que el termini s’ha escurçat sis mesos i queden els dies que té encara aquest mes de març per què el contracte amb AGAMA s’estigixi. “Per noltros ha estat una sorpresa molt gran per què no comptavem que la cosa es precipitaria d’aquesta manera”, declara angoixat, “i ara no sabem què hem de fer”.
De les tres vaqueries que feien feina amb AGAMA fins ara, aviat just en quedaran dos: una d’elles ho deixa per jubilació. Així, només Son Carbó i Son Bernat hauran de fer front a la nova situació. Aquestes explotacions certament ho tenen molt negre; sobre tot les 270 i les 70 vaques que tenen cada una d’elles, respectivament. A les vaques les han d’alimentar i munyir cada dia, també a partir del dia 1 d’abril i això condiciona del tot la situació. Segons Miquel Vanrell, s’estan estudiant alternatives que passarien, de moment, per vendre la llet a la Península. Les condicions serien penoses per que a la manca de competitivitat de la llet mallorquina, que ja té un cost de producció superior a la que es fa a la Península, s’hauria d’afegir el cost del transport. Això, reconeix Vanrell, implica vendre la llet per davall del cost de producció, a pèrdues, just per assegurar-se la venda. “Si no, l’haurem de tirar”, es lamenta. Per això ara la cerca de solucions obliga a fer feina a escarada i es confia, una vegada més, amb l’ajuda del Govern. “La conselleria sempre ens ha fet costat, reconeix Vanrell, i segur que ens donaran totes les facilitats, ara també”, confia.
Una crisi que s’arrossega fa anys
El sector lacti mallorquí s’enfronta des de fa anys a una combinació de factors que han erosionat progressivament la seva competitivitat. L’increment sostingut dels costos de producció, la reducció del volum de consum per a les marques de llet de major preu i les dificultats estructurals associades a la insularitat han provocat una falta de rendibilitat en el negoci. Aquest context ha impactat de manera directa en la inviabilitat econòmica d’AGAMA després de 10 anys de gestió en mans del grup DAMM.
Un dels principals factors ha estat l’estructura del mercat lacti a Balears i el desavantatge competitiu en preu que suposa la repercussió dels majors preus de compra de la llet als ramaders locals de Mallorca enfront de la forta agressivitat en preu de les marques elaborades en la Península amb llet d’origen en altres comunitats autònomes. Així, el preu de venda al públic del litre de llet Km0, amb origen a Mallorca, és un 50% superior a la marca de
distribuïdor i un 18% per sobre de la marca de fabricant líder, totes dues procedents de la Península. Com a conseqüència, en l’actualitat, més del 95% de la llet consumida a Mallorca procedeix de fora de l’illa, segons les dades de l’estudi fet per la consultora Nielsen.
“Des de 2017, recorden des d’AGAMA, hem treballat intensament per a intentar revertir la situació del sector lacti mallorquí i hem impulsat de manera activa iniciatives per a desenvolupar el sector primari i promoure el consum de productes de Km0. Addicionalment, AGAMA ha fet un important esforç inversor a la fàbrica de Palma en els últims nou anys per un valor superior als 8 milions d’euros, i que han permès modernitzar i digitalitzar tota la cadena productiva, des de la recepció de la llet fins a l’envasament final, dotant les instal·lacions d’eficiència, sostenibilitat i tecnologia avançada”. Un esforç que ha comptat, per cert, amb el suport financer del Govern de les Illes Balears que els atorgà ajudes milionàries per estalonar el projecte que pretesament havia de ser la salvació del sector lleter de Mallorca.
No obstant això, sembla que la partida acaba aquí: la companyia ha comunicat als treballadors la seva intenció d’iniciar un procediment d’extinció col·lectiva dels contractes de treball de conformitat amb la normativa laboral vigent i manté un compromís total amb la protecció de l’ocupació, segons afirmen. Per això, ha informat també que, de manera paral·lela, es troba treballant en un pla de recol·locació en diferents empreses del grup, amb l’objectiu que aquesta decisió no tingui cap impacte en l’ocupació. Així, els 14 treballadors de la planta tindran la possibilitat d’incorporar-se a altres empreses del grup, en posicions concordes al seu perfil professional i experiència.
Estàvem tots avisats
Durant els últims sis mesos, s’han produit distints contactes entre la companyia i la Conselleria d’Agricultura per a buscar alternatives que permetessin garantir la continuïtat del projecte industrial, a més del manteniment de la marca en el mercat local. En aquest procés, AGAMA “ha mantingut una actitud oberta i col·laborativa davant totes les propostes plantejades, inclòs el projecte de creació d’una cooperativa impulsada pel sector ramader, la Conselleria d’Agricultura, els treballadors de AGAMA i altres socis industrials i/o financers”, insisteixen. Per aquest motiu, des d’AGAMA s’oferiren a facilitar la transmissió dels actius industrials en condicions favorables i flexibilitat tant en els aspectes econòmics com operatius per a fer viable l’operació. Aquesta proposta, vista des de la conselleria, era una oportunitat estratègica per preservar una activitat clau per al sector primari mallorquí. Es va fer una valoració exhaustiva dels actius i es va iniciar un procés de negociació amb iniciativa i voluntat constructiva, liderant el diàleg amb totes les parts implicades.
La base del projecte contemplava la creació d’una empresa publicoprivada estructurada en tres pilars: una participació del 25% per part del Govern; un 50% aportat per un inversor privat; i el 25% restant corresponent als treballadors i als ramaders que subministraven llet al grup DAMM. Aquest esquema havia de permetre donar continuïtat a la indústria, reforçar la cadena de valor i millorar la viabilitat de les explotacions lleteres vinculades.
No obstant això, els tres ramaders que subministraven llet al grup DAMM han decidit finalment no adherir-se a aquesta proposta i optar per explorar altres alternatives per al futur de les seves explotacions. Atès que la participació del sector productor era essencial per al projecte, la manca d’acord feia inviable continuar amb les negociacions en els termes plantejats. Diuen que el context de mercat no garantia la seva viabilitat industrial ni econòmica.
Davant aquesta situació, el Govern manifesta que “respecta plenament la decisió dels ramaders i, com no pot ser d’altra manera, continuarà al costat del sector lleter, donant suport a noves iniciatives i fent feina per reforçar la rendibilitat i sostenibilitat de les explotacions. I anuncia que el suport de l’Administració autonòmica amb el sector primari de les Illes Balears és ferm i continuat: “continuarem cercant solucions i oportunitats que garanteixin el futur de la ramaderia lletera i del conjunt de la cadena agroalimentària de les Illes Balears”, anuncien en el comunicat .
