Les vaqueries de Mallorca, que es dediquen majoritàriament a fer llet, haurien de ser declarades espècie en risc d’extinció. El degoteig de tancaments sembla imparable i els darrers 40 anys han deixat un rastre de negocis abandonats i de solucions que no han funcionat. El darrer capítol, de moment, és el tancament de Son Suau, a Manacor, una de les grans vaqueries de l’illa i una de les explotacions més modèliques de les que hi ha hagut mai. Però en arribar a l’edat de jubilació, Baltasar Martí i Coloma Mascaró han hagut de llevar el centenar de vaques que encara tenien i deixar de fer llet. En tancar la porta de la vaqueria deixaven enrere una història que començava l’any 1983 quan es posaren d’amitgers a la finca i començaren a vendre la llet a AGAMA. De llavors ençà, amb els alts i baixos que tots coneixem, la relació s’havia mantingut al llarg de quatre dècades. Però en passar l’estiu passat, Son Suau estava ferida de mort: Baltasar i Coloma sabien que AGAMA havia decidit no seguir comprant-los la llet. L’agonia s’ha allargat sis mesos, però era una mort anunciada. Son Suau ha seguit el camí d’altres explotacions lleteres, cinc només en el darrer any, que han abandonat l’activitat. En queden ara mateix 11 actives en tota Mallorca, de les 300 que hi havia en els anys 80 del segle passat. El sector es troba a l’UCI i la supervivència de les que queden està seriosament compromesa, segons totes les impressions del sector. De les vaqueries que queden, tres encara venen la llet a AGAMA el que vol dir que tenen un futur molt incert, vist el comportament de l’empresa ara en mans del grup català DAMM en els darrers anys, amb la reducció progressiva de les compres als ramaders, que de sis han passat a tres.
I tot això, enmig d’una situació general del sector que, com l’alegria, va per barris: Mentre a Menorca creix la producció, va ser l’illa on més va augmentar amb un increment del 4,10% amb una producció total de 47.376.568 litres. A Eivissa hi va haver una reducció 1,31%. Pel que fa a Mallorca la producció va caure un 10%, respecte al 2023, en canvi, va incrementar un 107,7% la llet destinada a la venda directa a les explotacions lleteres per la seva transformació. Són dades de la conselleria, que anuncia que la producció de llet va incrementar l’any passat a les Illes Balears en gairebé 1.000.000 litres respecte al 2023. El conseller, Joan Simonet, explica que «des de l’any 2022 constatam que hi ha més producció de llet amb un cens de vaques menor. Això vol dir una major productivitat per animal i, per tant, més eficiència. La reflexió que traslladam al sector és la necessitat que l’augment de la producció de llet a Menorca vagi lligat (i al mateix ritme) amb l’increment de volum produït i comercialitzat de formatge a l’illa. En el sector de la llet, els desequilibris entre l’oferta i demanda tenen efectes molt directes sobre el preu tant de la matèria primera com del producte transformat».
I aquí s’ha d’afegir el problema del preu de la llet, que fa que les explotacions no tenguin tampoc la rendibilitat necessària per subsistir: vendre la llet per davall del cost de producció és clarament insostenible. Segons el director general d’Agricultura, Fernando Fernández «el sector sap que des que som director general he posat una especial atenció sobre el preu de la llet. En aquest punt, és necessari dir, que el preu mitjà al qual han cobrat els ramaders la llet a l’arxipèlag durant el 2024, va tornar a baixar en 0,025 euros el litre. L’any passat es va tancar amb un preu mitjà de la llet a les Balears de 0,466 euros el litre, mentre que la mitjana nacional va ser de 0,499. Aquests 0,033 euros de diferència es mantenen constants i aquesta diferència no hauria d’existir en les condicions de producció de l’illa. Però a més, de nou, durant l’any 2024, el preu mitjà de la llet pagada els ramaders a Menorca va ser de 0,458 mentre que el preu mitjà a Mallorca va ser de 0,522».
Ara, a Son Suau, Baltasar i Coloma es prendran la vida amb calma. S’hauran d’avesar a un altre ritme, lluny de les imposicions d’una explotació de vaques lleteres que no coneixen ni les festes més assenyalades, per descansar. Canvis grossos que hem tret a la conversa…
Com ha estat la decisió de tancar la vaqueria?
La decisió va ser així: nosaltres teníem la previsió de deixar la producció de llet el setembre/octubre del 2025. Però des de l’empresa AGAMA se’ns va comunicar que deixàssim la producció dins el 2024, exactament a finals de desembre, perquè se’ns acabava el contracte (que solíem renovar cada 3 mesos) i ens comunicaren que no ens tornarien a renovar el contracte. En bones paraules, ens convidaren a tancar abans del previst.
Quan vàreu començar, on varen ser els inicis?
Nosaltres vàrem començar a l’explotació Son Suau l’any 1983, tot i que abans, els dos veníem de famílies ramaderes.
Quantes vaques heu arribat a tenir i quina producció?
La nostra trajectòria va anar creixent amb els anys. Quan començarem iniciarem el projecte amb unes 50 vaques i al llarg dels anys, el moment de màxima explotació hem arribat a tenir 180 animals de munyir i fins a 130 vedelles de recria, un total de més de 300 animals. De la producció podem dir que en els millors moments vam fer en un any 1.650.000 mil litres.
Quina diferència trobes que hi ha de quan començareu i ara, en el món de la ramaderia de llet?
La diferència més grossa es veu en les feines diàries. Abans les feines eren més difícils i més feixugues físicament: carregar bales petites a pes, arraconar-les també a pes, mai vam munyir a mà, però el sistema era més lent i feixuc. Aquest sistema s’ha anat modernitzant amb maquinària que t’ajuda a munyir més ràpidament i més àgilment, no amb tant d’esforç físic. La sembra i recollida del menjar també s’ha anat modernitzant i vam anar introduint maquinària que ajudava a alleugerir l’esforç. Això no obstant, tots aquests avenços van lligats a la necessitat de ser-hi la persona per dur-los a terme, però agiliten la tasca amb més eficàcia de temps i esforç.
Hi ha hagut intents de cercar sortides al sector. Quina o quines en destacaries?
No, per part nostra no perquè treure tota la nostra producció implica un projecte immens i ens hem estimat més sempre ser productors i que sigui l’empresa que comercialitzi , que no ficar-nos en un projecte de comercialitzar nosaltres el nostre producte.
Un intent dins el sector de la llet va ser crear l’empresa Prilac, on nosaltres fórem uns dels fundadors, però no tots els que hi participarem podíem entregar-li la llet, ja que la producció era molt grossa per una iniciativa que comença.
Què va ser de PRILAC?
Prilac va mantenir unes quantes granges i a mesura que aquestes van anar tancant, afegit d’altres temes de gestió d’empresa, Prilac també va tancar.
Per què no hi ha manera que el sector es mantengui?
Són molts els factors que s’hi veuen implicats en aquesta pregunta, és mal de fer respondre, però és mal de fer mantenir-se per la poca rendibilitat, després ve el poc relleu generacional, la immensa burocràcia i no ens hem d’oblidar de la gran esclavitud que té aquest ofici.
Quin paper ha jugat AGAMA en aquesta situació?
El que podem dir és que des que l’empresa Agama ha estat gestionada per l’empresa Damm, des d’un principi les coses eren diferents i no posaven tants emperons a la producció que feia cada granja. Però des de finals de l’estiu del 2023 les coses canviaren i ens aplicaven reduccions que implicaven no produir tant.
Què s’hauria de fer per frenar aquesta tendència que duu el sector a la desaparició progressiva?
No ho sé, és molt difícil. Implica que la gent jove vulgui dedicar-s’hi i avui en dia la gent aprecia tenir temps i llavors hi ha la falta de rendibilitat. Una ajuda que podria frenar-ho seria digitalitzar la feina, posar maquinària robòtica que doni el menjar, faci net, munyir amb robot automàtic … Però això implica una inversió molt grossa que no tothom es pot permetre.
Altres vaqueries s’estan reconvertint per seguir endavant, com per exemple la de Sa Vinya, a Campos, que ara fa formatges. Creus que aquest és el futur dels ramaders que fan llet a Mallorca?
Desgraciadament, a Mallorca mai s’ha fomentat aquesta cultura de treure un mateix la seva producció, a diferència de Menorca. Si tots féssim el que ha fet Sa Vinya, no crec que hi hagués sortida per a tothom, sabent que s’ha de competir amb una gran quantitat enorme de formatges que venen de fora i tot depèn de la producció que un té. Tot i que estam contents que surtin aquests projectes amb tanta il·lusió i força i esperam que vagi endavant.
