!--akiadsense-->
No s’havia produit una situació com aquesta, en que s’han hagut de suspendre totes les celebracions per Sant Antoni, des de la Guerra Civil, quan l’any 37 sembla que els més vells recorden que ja es va viure un cas semblant. A la Part Forana de Mallorca, Sant Antoni és alguna cosa més que una festa popular. És un sentiment que amara grans i petits, pobles sencers, comarques que se senten unides per aquesta febre santantoniera, que molt especialmente es viu en el Llevant de l’illa.
I enguany el coronavirus ha passat per damunt tot això i ha deixat un sentiment d’orfandat i d’ensopiment que pels de fora és mal d’entendre.
El Tastavins de Manacor són un referent en el món del vi en dies com aquests: han fet les matances setmanes abans tot pensant en Sant Antoni, en el fogueró i les torrades que l’acompanyen, on reben amics venguts de tota Mallorca que saben que tenen una cita ineludible amb aquesta confraria de les més antigues de la comarca. “Ni matances, ni fogueró, ni festa”, lamenta Joan Margenats un dels confrares més actius de la junta. “Feia 30 anys que mantenim el costum de matar el porc tot pensant en Sant Antoni, no ho haviem deixat de i fer mai i ara ho anyoram molt per que enguany no ho hem pogut fer!”.
Fa ja molts de mesos, aviat farà un any, que els Tastavins cancel·laren les activitst de la Confraria. “Pel primer confinament ja haguerem de suspendre –ho: tasts, que són una de les nostres raons de ser, les xerrades, les trobades i els sopars…fins i tot s’ha hagut d’ajornar la junta anual i la renovació dels càrrecs”, afegeix Joan.
Des del mes de desembre que la Confraria està sense president, després que Miquel Gelabert comunicás el seu desig de deixar el càrreg després de tants d’anys al capdavant de la junta. Ara, en aquesta situació d’impàs, d’interinitat, la Confraria hiverna, redueix sota mínims la seva activitat a les possibilitats que atorga la comunicación virtual i deixa per quan passi la pandemia el moment de recuperar iniciatives i festes com Sant Antoni.
!--akiadsense-->
No són els únics que lamenten la suspensió de la festa. Alguns cellerers han volgut fer una crida al manteniment de la tradició santantorniera ni que sigui a través de les xarxes socials per que no es perdi l’esperit. La bulla haurà de quedar per l’any que ve però una bona torrada a la xemeneia de ca nostra i un tassonet de vi encara és possible. Visca Sant Antoni!
