Amb l’elecció d’un nou Consell Regulador i la designació d’un nou equip de Presidència, l’IGP Vi de la Terra Mallorca ha conclòs el procés de renovació de la cúpula de l’organització vinatera que agrupa més cellers de tota Mallorca. I ara comença una nova etapa que ha de ser la de la consolidació i llançament de la seva imatge en el mercat com una marca diferenciada. És el moment de marcar distàncies i de remarcar la singularitat de Vi de la Terra Mallorca de l’altre organització, DO Pla i Llevant, que l’ha agombolada en les primeres passes, ara fa quatre anys.
En aquesta primera etapa que ara es tanca, Vi de la Terra Mallorca i la DO Pla i Llevant han compartit, entre altres estructures de funcionament, el president: Antoni Bennàssar. El president sortint ha estat una figura senyera amb la qual s’ha identificat fins ara Vi de la Terra Mallorca. Ara, arribada la majoria d’edat, deixa aquesta presidència per que l’IGP comenci el seu camí. Un camí propi. És temps de fer el balanç.
Amb la renovació del Consell Regulador es tanca una etapa. L’etapa fundacional, i se’n obre una altra? Quin en seria el balanç d’aquests darrers anys?
La tasca d’aquests quatre anys ha estat posar en marxa el Consell Regulador de Vi de la Terra Mallorca. La DO Pla i Llevant va rebre l’encàrrec de part de la Conselleria d’Agricultura de fer-ho i crec que s’ha aconseguit. En el primer any el Pla i Llevant va funcionar com a Consell Regulador de VT i, desprès, amb les primeres eleccions ja va tenir el propi. Una feina constant d’aquests primers anys ha estat establir el Consell Regulador com a plataforma de diàleg entre els membres que el formen per tenir una sola veu front a l’administració. Pensem que fins la seva constitució la relació s’establia entre l’administració i cada un dels cellers i viticultors.
Tenir una plataforma que juntàs a tots i que es coneguessin bé les normes de funcionament no és senzill, la normativa que afecta és molt gran i la seva aplicació necessita de molta aplicació i didàctica. La segona funció dels CCRR és la promoció dels seus productes. En aquest sentit el primer que es va fer va ser donar-li personalitat pròpia, tenir una imatge reconeguda. Aquest és un procés lent i requereix feina constant. D’aquesta manera es va obrir la pàgina web, es va crear un logo nou que identificàs VTM, presència a les xarxes socials i dins la societat amb participació a diversos edeveniments, locals i internacionals i així successivament tenir un reconeixement social més gran.
Voldria afegir que per VT ha estat una sort poder comptar amb les persones que fan feina a la DO perquè això els hi ha facilitat les feines del dia a dia i posar en marxa tota la maquinària precisa.
Quins creis que són els reptes de futur per a Vi de la Terra Mallorca?
S’ha de seguir fent feina dia a dia per aconseguir un reconeixement més gran i, especialment, seguir fent feina per elaborar els millors vins possibles. Estar molt atents al mercat per respondre a les seves demandes. I, en la mesura del possible, aconseguir un reconeixement als vins que s’elaboren a Mallorca. Feim vi de gran qualitat, però és difícil aconseguir el reconeixement que mereixem.
Una bona manera de demostrar la nostra personalitat és seguir treballant en la millora de les varietats pròpies de raïm i vi que ens han de donar una personalitat diferenciada i que es pugui reconèixer.
Encara hi ha gent que pensa que pertànyer a una DO és jugar a la primera divisió dels cellers que fan vi i que l’IGP és com una versió de segona divisió. Que els diríeu?
Si el terme de primera i segona divisió ve del futbol diria que no hi ha tanta diferència, encara que la normativa que els regeix no sigui igual. Diria que les diferències més importants estan en la quantitat de raïm que poden produir les vinyes, més restrictiva per les DDOO i, també, en la producció de vi, mentre que les DO just en poden fer un 70% del total del raïm, les IGP poden arribar al 74%. Tots els vins abans d’arribar al mercat han de passar unes anàlisis químiques per demostar que compleixen la normativa, però en el cas de les DO, a més, tenen un panell de tast que controla si els vins compleixen les característiques organolèptiques marcades en el plec de condicions i, a més, que els vins no tenguin defectes que no es poden detectar en l’anàlisi química.
Això és el que diu a normativa, però en el cas de Mallorca la quantitat de raïm que es verema sempre és molt inferior a les quantitats màximes autoritzades i en conseqüència també la quantitat de vi. Per tant, aquestes condicions es compleixen de sobres. Respecte del panell de tast, a la legislatura anterior es va aprovar la seva creació per la IGP i seria convenient que en aquests quatre anys en els que ara s’entra es dugués a terme. Així les diferències reals pràcticament no existirien.
La necessitat de fer una posta al dia de veres, que posicioni el sector en el mercat del vi passa per assumir noves formes de comunicació amb el client. Vi de la Terra Mallorca ha reforçat la seva comunicació; també la seva presència a través de les xarxes socials, amb una estratègia clara….
Efectivament, així és. L’important és tenir una estratègia global ben pensada que marqui les línies d’actuació: qualitat dels vins, atenció als mercats: local i internacionals. I llavors, anar-la aplicant dia a dia mitjançant accions i comunicació. VTM té una persona contractada específicament per aquesta tasca i les seves accions específiques contribueixen als reconeixement de la marca.
Òbviament la comunicació és essencial i s’han d’aprofitar totes les possibilitats. Els mitjans clàssics: premsa, ràdio i televisió cada vegada hi ha més espais dedicats a gastronomia. Les xarxes socials, que són d’elaboració pròpia, s’han de cuidar de donar un missatge atractiu.
Aprofit l’ocasió per felicitar-vos a Balears Vadevi per la vostra activitat de comunicació que ajuda molt la difusió del món del vi.
Tot i haver deixat la presidència del Consell Regulador de VTM, manteniu la del de la DO Pla i Llevant, on bona part dels seus membres també són a VTM. Com pensau establir la relació, amb l’experiència viscuda aquests anys i els coneixements acumulats? Serieu partidari de mantenir l’estructura compartida entre totes dues organitzacions?
Que una mateixa persona sigui presidenta de dues entitats que es dediquen al mateix és una anomalia. Ara entram en un període més normal. La decisió de compartir una mateixa oficina va venir per la labor de col·laboració que va fer el Pla i llevant respecte de VT Mallorca. I, també, per economia de costos.
Per la meva banda pens que podem mantenir el mateix sistema de funcionament sense massa problemes. Els CCRR tenen dues funcions bàsiques: aplicar la normativa i fer promoció. La primera es fa sense problemes i, respecte de la segona, feim activitats conjuntes i d’altres, per separat, sense problemes. Realment el mantenir l’estructura actual depèn de l’enteniment entre les persones responsables de la gestió. I, respecte de la noves persones que duen la direcció de VTM, fa tants d’anys que col·laboram que la relació actual serà una continuació del que venim fent fins ara.
Les relacions amb altres figures de protecció i reconeixement de la qualitat com són ara les DO, funcionen?, estan ben engreixades? Existeixen, tan sols? Com han de ser d’ara endavant.
Pens que ens trobam en un bon moment de relació, les dues DDOO: Binissalem i Pla i Llevant i VT Mallorca i això es demostra en que feim tota una sèrie d’activitats de manera conjunta. La relació s’ha de basar en cooperació i competència. Cooperació, perquè és evident que els tres CCRR podem arribar més enfora amb un missatge conjunt que no individual. I, competència, que té dos significats, el primer és ser competents, és a dir, fer cada vegada millors vins i millor comunicació i, d’altra banda, competir per aconseguir mercat . Com a conseqüència de cooperació i competència, cada empresa podrà aconseguir quotes de mercats més grans.
Hem de seguir el camí d’augmentar les accions conjuntes per reforçar la presència tant a l’interior de l’illa com a l’exterior.
La situació del sector s’ha vist sacsejada els darrers anys per distints factors que han posat a prova la força dels cellerers i la seva capacitat d’adaptació. Des de les malalties típiques de la vinya a les inclemències meteorològiques, cada vegada més intenses i extremes, i als “danys col·laterals” de la pandèmia, amb la caiguda del mercat per mor de les restriccions sanitàries a la restauració i al turisme. I ara que la cosa es compon, què? Cap on s’hauria de dirigir l’esforç, com a organització?
El que poden fer els CCRR es activar la formació dels seus membres perquè sabin com fer front a aquests problemes.
Durant la pandèmia ha quedat clar que el mercat local, sempre necessari i agraït quan se sent implicat, no basta per cobrir les necessitats comercials del sector. Que en pensa de com s’han de fer les coses a la vista d’aquest punt de partida? Sou partidari de mantenir la presència a fires i esdeveniments eno-gastronòmics a la resta d’Espanya i a l’estranger?
Efectivament, durant la pandèmia hi ha hagut una baixada important de les vendes de vi a l’illa, aproximadament del 50%. Per tant davant aquesta evidència és necessari reaccionar i la sortida lògica és cercar nous mercats i augmentar la presència en els que ja es participa. La manera de fer-ho és organitzar activitats de presència a l’exterior, per exemple, participar en les fires importants de vi: Barcelona Wine Week, Salón de Gourmets, Fenavin o Prowein. I, també, organitzar esdeveniments concrets a l’exterior de presentació de vins mallorquins, així com convidar a comunicadors influents a visitar Mallorca i conèixer de primera mà els cellers.
En els darrers temps, el sector, com altres vinculats a la pagesia mallorquina, han estat objecte d’una “atenció especial” per part del Govern i del Consell Insular de Mallorca, que s’està fent un seguiment proper d’aquestes dificultats que esmentavem abans. Suficient? S’ha traduit en iniciatives i ajudes concretes més enllà de les bones paraules de rigor? Sabeu cert en què es tradueix aquest esforç en dades?
En aquests moments s’ha de dir que la implicació de les administracions, Govern, a través de la Conselleria d’Agricultura, com el Consell de Mallorca a través del Departament de Promoció Econòmica i Dessenvolupament Local no es redueix a bones paraules, sinó en accions concretes de recolzament, econòmiques i amb noves idees.
El Govern va crear la Mesa del Vi on tot el sector hi pot posar en comú la seva problemàtica i proposar accions que ja s’han concretat en diversos decrets referents a la limitació de plantació de vinyes o a la realització d’accions de promoció a l’exterior. S’ha aconseguit fer una presència institucional a fires com la Barcelona Wine Week i el pròxim Fenavin (Ciudad Real) en els que es col·labora. Estan en estudi diverses accions de promoció a Suïssa, Gran Bretanya i EEUU. La campanya d’estímul al comerç de producte local és un altre bon exemple de la implicació del Govern.
Per la seva banda, el Consell de Mallorca, convoca en els darrers anys un programa d’ajuts a l’estímul del comerç local que a permès als CCRR tenir ajuts econòmics per les accions que han proposat diverses entitats. També s’ha estimulat el comerç local a través de campanyes en diversos sectors elaboradors de productes de la terra. En el cas concret del vi s’ha fet una acció per aconseguir la participació de cinc cellers a la fira Prowein, que es realitza a Düsseldorf i passa per ser la més important d’Europa.
Com es pot veure no es tracta just de bones paraules, sinó d’accions concretes de suport a les propostes que s’havien fet des del sector. Ara del que est tracta és aprofitar-ho al màxim per aconseguir el màxim rendiment per poder fer noves propostes que vagin en benefici de les empreses i persones vinculades al món del vi.
