Les vinyes del cellerer Toni Gelabert, a Manacor, han estat l’escenari enguany del ritual que dona el sus a la verema: el tall del primer raïm. En aquesta ocasió, ha estat l’actor manacorí Toni Gomila qui ha protagonitzat aquesta cerimònia amb la qual quedava proclamat Veremador d’Honor de la DO Pla i Llevant 2025. Al final de l’acte va ser obsequiat amb una gatzolla artesana, ganivet tradicional que serveix per arreglar la vinya i tallar el raïm, que simbolitza tot allò que el Pla i Llevant és en la comunitat vitivinícola de Mallorca.
Una intervenció d’en Toni Gomila, en estat pur
Minuts abans del tall del raïm, l’actor va pujar a un escenari rústec, vestit i amb una mena de capell amb fulles de raïm i banyes d xot, des d’on va recordar el lligam mil·lenari entre Mallorca i el conreu de la vinya i l’elaboració del vi. En el seu estil característic, Gomila va aprofitar per intercalar en el seu parlament referències crítiques i befes relacionades amb la situació actual a l’illa, tot dit des de l’humor més blanc i intel·ligent.
Després de les fotografies de rigor, es va servir un sopar a la fresca en el qual hi participaren dos centenars de convidats, entre ells els cellerers adscrits a la denominació d’origen i representants d’altres marques de qualitat de productes locals col·laboradores habituals d’aquests esdeveniments. Així mateix, hi va haver una nodrida representació de responsables polítics entre els quals el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, i el director general de qualitat alimentària i producte local, Joan Llabrés, la consellera de promoció econòmica i desenvolupament local Pilar Amate i el director insular Alvaro Roca, així com els batles de Manacor, Miquel Oliver, i la batlessa de Felanitx, Catalina Soler.
La vetllada va tenir distints moments musicals a càrrec del guitarrista Delfí Mulet, la cantant Catalina Sureda i la rapsoda Agnès Vanrell.
Contenint l’ànsia per començar
Quan a la verema que està a punt d’arrancar distintes veus del sector, lligades a la comarca del Pla i Llevant reconeixen que a hores d’ara el tema que preocupa més és la sequera que afecta greument sobre tot el Pla de Mallorca, tot i que enguany l’escassesa d’aigua a la vinya no és tan greu com en anys passats. Cert és que la pluja s’ha repartit de forma molt desigual i segons les contrades, o ha plogut molt poc o gens o massa en poc temps i fins i tot s’han donat casos de calabruixada. Així i tot, ningú no es vol arriscar a fer vaticinis perquè encara queden un parell mallorquí de setmanes per què la maduració del raïm es generalitzi. De moment, tothom té els dits encreuats a l’espera del moment òptim per veremar cada una de les varietats en cada una de les parcel·les. “No es pot donar un titular a hores d’ara, reconeixen, perquè encara hem de veure com aniran els dies que venen”. El que sí que és un fet inqüestionable és que la baixada de les temperatures dels darrers dies, sobretot durant les nits, ha donat un alè a les plantes, que suporten malament les dites nits tropicals, quan no refresca ni a la nit: “La vinya ha agraït aquest téntol que va començar per devers Sant Jaume. Fa una setmana que la diferència entre la temperatura del dia i la de la nit sigui al voltant dels deu graus i això permet a la planta respirar i que el grau no mos pugi tant i tan aviat, com va passar l’any passat”, ens diuen.
La presidenta Xisca Armero va dir que “tenim un any en què hi ha hagut més incidències del que és habitual pel que fa a malalties, sobretot de míldiu. A més hi ha una població molt alta de moscard verd, per tant, això pot provocar una disminució de la producció de raïm. S’ha hagut de fer molta feina a la vinya per aturar aquestes dues plagues, on l’esforç i dedicació dels viticultors ha estat primordial”.
En general, s’espera una producció més o menys baixa. Armero va assegurar, per altre costat, que “s’esperen uns vins de gran qualitat després que els nostres elaboradors hagin convertit aquests reptes en grans oportunitats. Els viticultors i cellerers han expressat la seva il·lusió per iniciar una nova verema que, com cada any, connecta tradició, territori i cultura”.
