Sortien a primera hora des dels quatre punts cardinals de Mallorca i s’anaven concentrant a les portes de Ciutat. Diuen els que ho recorden que mai no s’havia vist una concentració tan grossa de tractors, més de 300, que han anat per tot el centre de Palma fins a arribar a la Delegació del Govern on han fet palesa la protesta. Molts ciutadans s’han commogut per les proclames i les pancartes que veien penjades dels tractors, grossos i petits. Pagesia o mort, es podia llegir, menjareu turistes, hotels o xalets. Airbnb no es menja, Mallorca serà verda o no serà i totes aquelles que feien referència a l’encariment dels preus de producció o la burocràcia que ofega els pagesos: Un temps els ases llauraven i ara ens governen, volem eleccions al camp i reivindicant “preus justos” per poder viure.
La situació ha aconseguit posar sota la mateixa mobilització a totes les organitzacions agràries que han rebut el suport de la cúpula de la conselleria d’Agricultura que, amb el conseller al capdavant, s’han acostat als manifestants per donar-los suport. Així, avui han marxat junts la patronal agrària ASAJA i els sindicats Unió de Pagesos i UPA-IA. També les Cooperatives AgroAlimentàries de Mallorca hi han estat presents, i els pagesos de la producció agroecològica d’APAEMA i han rebut el suport dels ecologistes del GOB i, fins i tot del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears. Una manifestació unitària que ha provocat aplaudiments de suport per allà on passaven perquè el missatge era simple i clar: si ells no fan feina tots els altres no menjarem.
Reivindicacions històriques que no poden esperar més
La tractorada d’avui era la cita que culminava setmanes d’un degoteig de missatges i mobilitzacions arribats des de totes les organitzacions agràries de les Illes Balears. A les demandes dels col·legues peninsulars i de la resta d’Europa, aquí s’afegeixen les relatives als aspectes col·laterals de la insularitat, que agreuja moltes de les situacions que es viuen fora fins al punt que els pagesos afirmen que la seva supervivència està al límit.
Ofegats per la burocràcia i per l’augment imparable dels costos de producció es demanen com han de trobar relleu generacional si el camp no té futur. Els joves no veuen possibilitats d’accedir a la terra si no l’hereten de ca seva, i fins i tot en aquest cas, no veuen clar que la puguin mantenir.
Per tot això reclamen suport al consum del producte local i evitar que els productes de països tercers, de fora de la Unió Europea, que juguen en una altra lliga, més lliures de restriccions i de compromisos, puguin ser comercialitzats fent competència deslleial als fets aquí.
