Balears Vadevi
Les vaques de l’Hort de Son Coves s’apunten a la munyida per robot

Les vaqueries ja no són el que eren. A Mallorca hi va arribar a haver més d’un milenar d’explotacions lleteres, i eren petites i rendibles. Avui només en queden una dotzena i mitja, aproximadament.

En els darrers quaranta anys han anat desapareixent empeses per l’abandonament de fora vila, per la manca de relleu generacional, pels condicionants de la Unió Europea o per la crisi endèmica del preu de la llet. Un llarg etcètera que posa la puntilla a un sector que demana un gran sacrifici al ramader. I és que les vaqueries necessiten atenció els 365 dies a l’any, com qualsevol explotació ramadera, amb l’afegit que a les vaques les han de munyor si o si, dues vegades al dia. I aquí entra en joc l’actualització del procés. Així ho han entès a l’Hort de Son Coves.

La vaca se muny de forma automatitzada, quan en té necessitat | CAIB

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, visitava aquesta setmana la vaqueria, que ha incorporat un robot per a la munyida automàtica de les vaques de la finca de Campos. Es tracta de la segona vaqueria de Mallorca (l’altra és Formatges Burguera) que compta amb aquest dispositiu, que presenta avantatges tant per al ramader com en termes de benestar animal. La consellera ha visitat la vaqueria amb els seus responsables, Francesc Mascaró i Joana Mascaró, i el gerent del FOGAIBA, Mateu Morro.

Les explotacions agràries i ramaderes, i especialment el sector lleter, cada cop més aposten per la tecnificació i la innovació. Un exemple és el de la vaqueria S’Hort de Son Coves que disposa d’un robot munyidor. Aquesta explotació va sol·licitar una ajuda per fer inversions en explotacions agràries (INEA) per un total d’inversió de 136.000 euros, dels quals la conselleria, a través del FOGAIBA, ha aportat 81.600 euros.

La robotització del procés ha comptat amb l’ajuda del FOGAIBA/CAIB

De la Concha ha destacat les inversions tecnològiques que fan les explotacions, amb el suport de la conselleria, per a la millora dels processos productius.

“En el cas d’aquest robot, millora el rendiment i la sostenibilitat de l’explotació, les condicions de feina del ramader i el benestar animal”, explicava tot remarcant que “la millora tecnològica en aquesta professió és vital perquè sigui més rendible i més viable, i també més atractiva per a incorporar joves”. La consellera ha destacat que més del 20% de les ajudes d’aquesta legislatura han beneficiat el sector lleter de les Balears.

Una de les responsables ramaderes de l’explotació, Joana Mascaró, ha destacat, per la seva banda, que “el canvi ha estat molt gros per nosaltres i els animals. Les vaques van a munyir-se quan tenen la necessitat i fan el que volen quan volen”. I afegia, “enlloc de fer una feina tan física, la feim més informàtica, de gestió de dades. No és una feina tan esclava com abans, amb uns horaris fixes de munyida, i també ha augmentat la productivitat de la llet“.

La línia d’ajudes INEA està inclosa dins el Programa de Desenvolupament Rural (PDR), finançat entre el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), l’Estat i la Comunitat Autònoma. Les ajudes INEA subvencionen inversions en maquinària, adquisicions de béns immobles i instal·lacions i preparacions del terreny, entre d’altres. Aquesta legislatura s’han abonat per aquest concepte més de 24 milions d’euros, gairebé 6 dels quals aquest primer semestre del 2022. Un 50% de les ajudes INEA s’han sol·licitat per part de joves de menys de 40 anys.

“Hem donat una empenta al FOGAIBA en la resolució de les ajudes que el sector necessita davant els problemes que s’han derivat de la pandèmia, la sequera i la crisi dels combustibles, entre d’altres, i hem pagat més de 200 milions d’euros només aquesta legislatura”, deia la consellera. Actualment, el sector primari de les Balears representa gairebé l’1,5% del PIB, més del doble respecte del 2019, quan era el 0,6%.

Joana Mascaró explica el gran canvi que això suposa per l’explotació, a la consellera Mae de la Concha/CAIB

El sector lleter de Mallorca, en xifres

Segons les dades que hi ha recollides, el 1981 hi havia 473 vaqueries sols a Campos. Temps enrere n’hi havia arribat a haver entre 500 i 600. Al Pla de Sant Jordi devia estar entre unes 400 o més. I a la resta de Mallorca uns quants de centenars més.

Per tant, i segons les fonts consultades per Balears Vadevi, la xifra a finals dels setanta devia estar sobre les 1.000-1.200 vaqueries a Mallorca (la majoria amb pocs animals, ja que una explotació amb 10 vaques ja era rendible). El sector ha viscut un degoteig constant d’abandonaments.

Actualment, segons les dades de la conselleria, a Mallorca hi ha 17 explotacions lleteres, que produeixen 12.600 litres de llet a l’any. Aquesta producció es destina a la venda de llet líquida, i també a la producció d’una àmplia varietat de tipus de formatge i altres derivats lactis.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa