Enguany farà exactament 25 anys que es va posar en marxa una mesura que tenia com objectiu assegurar la supervivència d’una espècie de peix que és molt preuada pels consumidors mallorquins: el raor. Si bé no és un peix que es pesqui en grans quantitats, sí que és dels més esperats a les peixateries mallorquines, que ho destaquen com una singularitat, quan està de temporada. Per això era tan important protegir-lo de l’extinció, que ja havien patit altres espècies en les aigües nostres i que, en alguns casos han pogut ser reintroduïdes o estan en procés de recuperació…
Així, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural a través de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats de la Universitat de les Illes Balears (IMEDEA) iniciaren un estudi del qual avui ja en coneixem el resultat. En el marc del projecte METARAOR, finançat pel pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2021-2023, s’ha comparat les dades biològiques de més de 5.000 raors en mostres recollides abans que s’aprovàs l’Ordre que estableix la veda amb mostres recollides quan la veda ja estava en vigor. Concretament, han avaluat la talla, el pes viu, el pes del fetge i pes de les gònades, a més de diferents paràmetres morfològics. També s’han analitzat els moviments dels exemplars dels raors dins i fora de les àrees marítimes protegides, a través de transmissors i receptors, i han fet estudis moleculars de diversitat genètica.
La protecció del raor, biodiversitat i interès gastronòmic
Amb les dades analitzades, s’ha demostrat que la veda del raor, que s’aplica des de l’any 2000 (actualment entre l’1 d’abril i el 31 d’agost), ha aconseguit que els exemplars siguin més grans, més resistents i amb una major capacitat reproductiva. Un dels factors que han quedat demostrats és que gràcies a aquesta mesura, el raor canvia de sexe quan arriba als 18 cm, enfront dels 14 cm d’abans d’implantar-se la veda. Segons Amàlia Grau, investigadora de l’IRFAP, «aquest aspecte és fonamental per a la sostenibilitat del raor, ja que les femelles més grans produeixen una major quantitat d’ous». En aquest sentit, Grau ha recordat que es tracta és una espècie hermafrodita seqüencial (els individus neixen femelles i, segons les condicions de l’entorn, algunes canvien de sexe a mascles) i la pesca recreativa solia capturar els mascles més grans, fet que obligava les femelles a transformar-se abans d’hora i amb una mida menor, reduint així el seu potencial reproductiu.
En un altre sentit, Grau ha manifestat que «les reserves marines d’interès pesquer tenen un paper cabdal com a bancs de biodiversitat genètica. En protegir una major diversitat genètica de l’espècie, aquesta esdevé més resilient davant d’amenaces com el canvi climàtic, la contaminació o la sobrepesca».
L’estudi ha demostrat, per tant, l’eficàcia de la veda del raor (Xyrichtys novacula) en la recuperació d’aquesta espècie en aigües de les Illes Balears. El conseller Joan Simonet ha explicat que «la gestió pesquera basada en la sostenibilitat és clau per garantir el futur de la biodiversitat marina i de la pesca i un exemple és aquesta investigació». A més, ha recordat que «les característiques del raor el fan una de les espècies més preuades en la gastronomia de l’arxipèlag».
