La clara pujada de la temperatura mitjana cada any i l’augment de la freqüència dels episodis de temperatura extrema cada estiu està conduint al sector vitivinícola a una reflexió sobre la manera de treballar la vinya i de fer el vi. Es parla de la necessitat de gestionar cada gota d’aigua, de cercar varietats resistents al canvi climàtic, de ressituar les plantacions en zones més protegides de la insolació. En resum, de fer ja alguna cosa perquè això, sembla, ja no hi ha qui ho aturi i els canvis s’han de planificar a mitjà i llarg termini. Al celler Tianna Negre han implantat un sistema de feina en temps de verema que té en compte aquestes circumstàncies i que parteix de l’experiència d’anys en la feina de camp i al celler.
Millores en les condicions de feina a la vinya
“Durant molts d’anys ens posàvem a fer feina a la sortida del Sol, però observarem que ni el rendiment dels treballadors ni la qualitat del raïm era la que noltros esperàvem”, diu Bernat Gual, encarregat de camp de la vinya de Tianna Negre. “Sempre entràvem per davall la previsió feta i vàrem veure que el principal factor causant d’aquesta situació eren les temperatures elevades“, explica.
“Si miram el mapa de Mallorca, Binissalem, on hi ha la vinya i el celler, es troba ben enmig de l’illa. Si fóssim a una zona costanera tendríem comptar amb la incidència de l’aigua de la mar, que refresca la temperatura, però en el nostre cas això no passa”.
Pel que fa als treballadors, “havíem observat que al llarg de la jornada el rendiment disminuïa perquè no és mateix portar tres hores veremant que dur-ne set i veiem que a partir de la cinquena o la sisena hora de treball comença a minvar el rendiment. Si a això i hi afegim la temperatura elevada del migdia, encara disminueix més el rendiment”, assenyala Bernat. Si començàvem a les set, a les dotze o la una, ja no podien més perquè havien de fer feina amb temperatures que arribaven als 39 i els 40 graus. Era inhumà. No es podia treballar i havíem d’aturar”, afegeix.
Conseqüència, la jornada era de menys hores de treball, menor era el rendiment i, al final, la verema s’allargava. Tampoc no interessava pel que fa a la qualitat del raïm, ja que els controls de maduració han de ser els que indiquin el moment òptim per collir i, per tant, si el fruit es recull a temperatura tan elevada, ja arriba al celler en unes condicions que no ens interessen.
Tot plegat va fer pensar en un canvi d’estratègia. “Per això, continua l’encarregat de camp de Tianna Negre, ara començam a les quatre de la matinada i acabam a les dotze. Els primers dies costa un poc adaptar-s’hi, però llavors s’agraeix”.
“Ara, els treballadors treballen en més bones condicions perquè no passen calor i al migdia han acabat la jornada. El rendiment és major, sobretot a les primeres hores, i la verema s’escurça i el raïm arriba en millor condició al celler”, raona Bernat Gual.
Els canvis en l’organització de la feina han exigit una mínima inversió en material. S’ha equipat a cada treballador amb un llum frontal que funciona amb bateria i als tractors se’ls ha dotat d’una il·luminació suplementària, instal·lant llums LEDs al voltant per que vagin il·uminant les plantes i faci més bon collir.
Al celler, també va bé el canvi
La nova manera de fer feina ha redundat en millores, també al celler. “Els primers viatges ens arriben a les sis i mitja o set del matí, i el raïm arriba a una temperatura d’uns 20 graus, per tant, no arriba calent”, observa Joan Toni Lladó, encarregat del celler. I, així i tot, no es processa de manera immediata: “El passam a càmera de refrigeració, cosa que permet veremar molts de quilos i deixar-los fins a l’endemà, a temperatura controlada”.
Quant al treballador del celler, també hi ha avantatges: “Ara els horaris no són tan extensos, la jornada és més curta perquè ens hi posam a les sis del matí i a les tres hem acabat les feines. L’horabaixa ja només queda fer els controls, que feim per torns”, afegeix LLadó, que destaca les millores observades laboralment i en la qualitat del raïm.
