Una vegada superada la frontera imaginària de la primera dècada d’existència, La Vermutera continua sent el que ha estat sempre: una factoria d’idees, d’iniciatives i de bogeries amb el vermut com a excusa i amb els cent cavalls de força que li dona una parella de socis ben avinguts: Xisco Albertí i Alejo Mira.
Desafiant els benpensants de manual, reconeixen que a l’inici de tot plegat hi ha els records d’infantesa, avui quasi impublicables: “Des de sempre ens ha agradat el vermut. Sempre ens ve el record de quan els nostres padrins ens donaven un glopet després del dinar de diumenge”.
Per a La Vermutera hi ha un abans i un després dels Premis Vinari de Vermut: “Vàrem començar fent festes temàtiques entorn del vermut gràcies als primers Premis Vinari de Catalunya i vàrem portar els vermuts guanyadors a Mallorca. Després va venir la distribució de marques petites de la península i avui en dia elaboram 4 vermuts amb vi autòcton de Mallorca, No Passis Pena, Te Dic Coses i Au Idó!, juntament amb el 7103 Petit Celler i el vermut Luis Adolfo y Lorenzo [Premi Vinari al Millor Vermut de les Illes Balears 2025 i Vinari d’Or al Vermut Negre 2025], que feim amb en Rafa Martín de Brassclub”.
Convençuts que el que es diu “boom del vermut” no és tal com l’expliquen, el que sí creuen és que el públic s’ha espavilat de valent: “Amb els anys notam que es va estabilitzant el consum i que la gent és cada vegada més exigent amb el que consumeix, apostant sobretot pel vermut de proximitat”.
Per això, donen la benvinguda als projectes de nous vermuts que van sortint, grans i petits, a l’ombra de la moda: “Sempre és positiu fer vermuts diferents i que tinguin una història real al darrere. Noltros no lluitam amb els grans elaboradors, som petits i pràcticament el 100% del vermut que feim queda a Mallorca entre clients fidels i que creuen en el producte local”.
Una benvinguda que amplien al públic més jove que es va incorporant a la litúrgia del vermut a qualsevol hora: “La franja s’ha ampliat, ara creiem que va des dels 30 anys en endavant. I sí que hem notat que ja no només es beu al migdia, sinó que la gent el pren a qualsevol hora. És un bon senyal que el producte ja té un client fidel i que li agrada fer el vermut abans que altres begudes”.
