!--akiadsense-->
Matthieu Pichenot, francès de 38 anys, actualment enòleg, gerent i director tècnic del celler Biniagual i de tota la finca del mateix nom s’ha deixat entrevistar per Balears Vadevi. A poques setmanes del seu aterratge en aquesta nova feina ja ha comprovat com encaixa el seu projecte vital i professional amb els objectius del celler. Aqui podrà combinar les seves passions per la viticultura i també l’explotació agrícola i ramadera. Tot ajuda per fer dels vins de Biniagual, uns vins singulars. Pichenot és diplomat en enologia i enginyer en viticultura i enologia. Ha estat 6 anys e nòleg i responsable del celler Domaine Gayda a Llenguadoc, un celler pioner en viticultura ecològica en el que ha elaborat vins amb reconeixement internacional. Els darrers tres anys ha estat el responsable tècnic i en òleg del celler Chateau de Lastours.
Ara inaugura una nova etapa professional i farà equip amb José Luis Seguí i Isaías Curiel, que ja fa molts anys que elaboren els vins d’aquest celler. La Finca Biniagual a més a més de celler és una explotació agrícola amb 170 hectàrees. Abarca 34 hectàrees de vinya, plantacions d’oliveres, cítrics i fruits secs, cereals i farratge i un ramat de 300 ovelles. L’agricultura està inscrita a la Producció Integrada, un sistema que garanteix una producció sostenible dels aliments mitjançant la utilització preferent de tècniques respectuoses amb el medi ambient.
El clima de Mallorca no és res nou per l’enòleg francès, que aqui troba similituts climàtiques amb el seu Midi francès original.
Sembla que hi ha una sintonia bàsica, íntima, entre el projecte de Biniagual i el seu propi projecte vital i professional. En què se sustenta?
Sintonia és just la paraula que convé. Sempre he pensat que el policultiu, és l’agricultura del passat, però és també la del futur. El model actual de monocultiu intensiu està arribant al seu limit per destruir la biodiversitat.
No és ni una moda ni un concepte, és un estil de vida… i és el meu des de nen. Consumir local, sa, de temporada, treballar de la forma més lògica buscant limitar el recurs als productes fitosanitaris.
En tots els cellers en els quals he treballat he volgut aplicar un sistema d’agricultura circular, però no va ser sempre fàcil començant des de zero. Aquí a Biniagual vaig trobar la situació ideal. Conviuen ovelles, oliveres, ametllers, cítrics, garrovers, cereals…L’única cosa és posar en marxa un sistema que es basa en la complementarietat dels cultius.
Usem les nostres llavors per a sembrar adob verd en la vinya i en els fruiters. Compostem els fems de les ovelles per a usar-lo com a adob…
A més, per a afavorir la fauna auxiliar sembrem bardisses.
Començarem també aquesta primavera amb un projecte d’apicultura amb 5 ruscos d’abelles autòctones.
A Biniagual anem més enllà del cultiu orgànic. Perquè no sols es tracta de produir vins sense residus de pesticides, també de restablir la biodiversitat i fer una agricultura sostenible, durable.
De fet, avui no tenim certificació ecològica, però treballem de manera transparent i donem a conèixer la nostra filosofia.
A Biniagual no s’ha esperat que l’agricultura sostenible es posi de moda. És part de la seva història.
La concepció que vostè té de l’elaboració del vi, des de la vinya a l’ampolla, coincideix amb el que ara es reivindica i serveix d’element bàsic de màrqueting a Mallorca. Creu que serà una cosa passatgera?
No sé si és passatger o durable, però crec que és el bon camí. La diversitat és el resultat de la cerca de l’autenticitat.
El concepte de “terroir” va més enllà de la qüestió del sòl i del clima, també integra la tradició i la història.
Estic convençut que hem de valorar el que fa que els vins mallorquins siguin únics, i no voler assemblar-los a altres vinyes.
La viticultura mallorquina té la seva pròpia història i la seva pròpia identitat. La diversitat de les varietats autòctones és la millor il·lustració d’aquesta tipicitat.
No compararé els vins mallorquines i els d’altres vinyes famoses, ni en qüestió de qualitat organolèptica ni de preu. Són vins únics.
!--akiadsense-->
Podem considerar que acaba d’arribar a Biniagual, un celler que ja es trobava en el mapa vitivinícola de l’illa abans de la seva arribada. Podria vostè valorar quines són les fortaleses i quins les qüestions a millorar?
La fortalesa de Biniagual és la seva terra. Per a millorar cal entendre-la i restablir el seu ecosistema. Cal reactivar la vida biològica i microbiològica dels sòls. Això passarà per un treball de decompactació (sense aire no hi ha vida), de gestió de la humitat (sense aigua no hi ha vida) i d’ajustar la taxa de matèria orgànica.
L’altra gran força de Biniagual és la seva gent. Els treballadors de Biniagual, tant en el celler com en el camp, semblen tots apassionats i motivats.
Treballen amb ànim, autonomia i més que tot estan oberts a la novetat. Sembla que tots estimen molt Biniagual. No hi hamés que impulsar idees i tots responen.
Parli’m dels vins de Biniagual. Si li demano que em destaqui un, quin seria?
Els vins de Biniagual tenen tota la impremta de les varietats locals i del sol de Mallorca.
Si el blanc i el rosat ens sorprenen per la seva frescor, els negres es caracteritzen per la seva expressió aromàtica i la seva densitat.
El vi més emblemàtic i mes conegut de Biniagual és el Finca Biniagual Verán. És un vi amb una majoria de Mantonegro i un complement de Syrah i de Cabernet, amb una criança de 12 mesos en barriques. És un excel·lent vi amb estructura i molta expressió, però tinc ganes de parlar-los mes detalladament del Finca Biniagual Mantonegro 100%.
Parlem d’un vi fora del comú. Un vi que sorprèn.
Prové d’una parcel·la seleccionada d’un Mantonegro vell. Està vinificat de manera tradicional i criat en fudres per a limitar el caràcter afustat i respectar la delicadesa d’aquest raïm.
Lleuger de color amb reflexos de terrat. Suau en boca, però molt llarg. El més notable aquí és la complexitat aromàtica, alhora fruitera: cirera, grosella, floral i complementat per una multitud d’espècies tant dolces com d’herbes aromàtiques.
Tot és molt subtil, elegant i delicat.
No m’agrada comparar, però en qüestió d’emoció em recorda la Borgonya.
On situa el lloc que han d’ocupar les varietats locals en els vins de Biniagual?
En primer lloc, sens dubte. El raïm autòcton ha de quedar-se com les majoritàries per a no perdre l’essència dels nostres vins. Sobretot, que hi ha molta diversitat en les autòctones, la qual cosa ens permet aconseguir complexitat i equilibri en els “cupatges”.
Les varietats locals són la garantia de l’autenticitat dels nostres vins i són les mes adaptades al clima de Mallorca. Si volem fer vins d’alta qualitat i de forma més ecològica hem d’utilitzar les varietats endèmiques de l’illa.
I en els vins mallorquins? Què li sembla la presència de varietats “importades”?
Depèn del seu ús i d’on prové.
Algun raïm importat de la zona mediterrània o del Roine s’aclimaten bé aquí i poden complementar les autòctones.
Un Syrah per exemple pot reforçar un Mantonegro aportant més estructura tánica, però respectant la seva característica.
Un Vermentino podria refrescar i equilibrar un Prensal.
L’error, des del meu punt de vista, és voler plantar varietats de climes oposats per ser conegudes al gran públic i més comercials.
El limitant aquí és hídric, així que no crec que les varietats oceàniques estiguin en el seu lloc.
En quins projectes treballa? Cap a on ha d’orientar-se la producció en el futur?
!--akiadsense-->
En el camp: No pensem ampliar la superfície de vinyes, però posem en marxa un pla de reestructuració buscant mantenir una majoria de raïm autòcton. El Mantonegro es quedaria com a varietat principal i volem fer proves amb més Callet, Giró Ros i Escursac.
Després volem seguir amb el policultiu i buscarem ampliar la biodiversitat (bardisses, ruscos…)
Sobretot, buscarem reactivar la vida dels sòls, prohibint-nos les herbicides, sembrant adob verd, buscant incrementar la taxa de matèria orgànica…
La perennitat de la vinya és avui també una prioritat. Per a enfortir la vinya i preveure les malalties com l’esca, estem canviant la nostra manera de podar aplicant conceptes com la poda “Poussard”, una poda respectuosa que limita les ferides i les necrosis buscant preservar els fluxos naturals de saba.
En el celler: L’objectiu serà d’adaptar la vinificació per a afavorir l’expressió del varietal. Utilitzarem la bio protecció per a limitar l’ús del sulfurós. Igual que en el camp, la biodiversitat microbiològica en el most és la millor eina de defensa i ens procura una gran diversitat aromàtica.
D’altra banda, adaptarem la criança limitant a poc a poc el caràcter afustat dels vins. Per això estem estudiant l’opció de criança en fudres de 30HL.
En resum, el projecte és produir vins molt especials amb el caràcter propi de Biniagual i que siguin reconeguts.