Aquest cap de setmana l’Aula Gastronòmica de la Fundació Musical ACA ha retut un emotiu homenatge al mestre xarcuter Xesc Reina “per una trajectòria que ha assolit l’excel·lència amb l’elaboració de tot tipus de sobrassades” i li ha fet el lliurament de l’àmfora, símbol del transport d’aliments entre Mallorca i la resta de territoris de la Mediterrània.
L’acte va tenir lloc a la sala del Piano de Son Bielí. Va ser una vetllada entre amics i el temps va acompanyar. Es varen poder tastar distintes variants de la sobrassada clàssica el·laborades per Reina amb la col·laboració amb Can Company: Sobrassada amb formatge, amb formatge blau, amb xocolata, amb nyora. També figatella, fuet i xorís. Tot ben acompanyat de vins de Son Colom negre, i blanc. Entre els presents cridà l’atenció una al·lota nordamericana que volia aprendre a elaborar sobrassada amb en Xesc.
En la seva intervenció d’agraïment, Xesc Reina va explicar els seus inicis a Mallorca acabat d’arribar des de Catalunya i va explicar els detalls dels productes que eren presents en el tast.
Si bé Xesc Reina (Sant Hilari, Girona, 1962) inicià el negoci propi en l’elaboració d’embutits a Mataró, des de 1995 aterrà a Mallorca i s’afincà a sa Pobla. I començà la seva relació amb l’experimentació amb l’embotit rei de Mallorca, la sobrassada. Ha provat de fer-ne de tot tipus: amb formatge blau, amb curri, amb xocolata o amb formatge de Menorca, entre d’altres. També ha recuperat embotits antics com la nora o la figatella amb l’empresa Can Company, que produeix sobrassada amb porc propis de la raça autòctona Porc Negre.
No és l’únic reconeixement. El mes de gener d’enguany, la Guida Salumi d’Italia li va atorgar el premi Gran Maestro di Lama. És professor de xarcuteria del Gremi de Xarcuters de Barcelona des del 1987. I és Mestre Artesà Xarcuter per la Generalitat de Catalunya i Mestre Carnicer d’Embotits pel Govern de les Illes Balears.
La seva primera visita a Mallorca, també ho fou a la Fundació Musical ACA amb una degustació amb el cuiner Santi Santamaria. A més, a la mateixa Fundació hi va desenvolupar les primeres idees “mallorquines”, com ara el llibre sobre la patata, per la qual cosa el reconeixement li fa una il·lusió especial.
I com ell mateix diu: “Cada sobrassada és una escultura en moviment, lent, molt lent, gaudir de l’inconfusible aroma d’una sobrassada equilibrada en el seu temps i com no gaudir en boca d’un ésser viu, per a mi, lent molt lent però intens i llarg al paladar i com no al record”.
