Coincidint amb l’inici d’aquest 2025, i resultat de les eleccions fetes al Consell Regulador de la DO Pla i Llevant, Xisca Armero assumia la presidència d’aquesta entitat. Es produïa, d’aquesta manera, el relleu d’Antoni Bennnàsar al capdavant de l’entitat després de més de dues dècades de lideratge. Armero i Bennàssar es coneixen des de fa molts d’anys i, per tant, sembla que el traspàs de responsabilitats ha estat cordial i efectiu. La jove enòloga felanitxera, que ostentarà aquesta responsabilitat els quatre anys vinents, es mostra partidària de collir els fruits de l’etapa anterior i disposada d’arromangar-se per fer front als reptes que enfronta l’organització de cara al futur. L’experiència de Bennàssar és sense dubte un bon punt de partida. Amb els dos hem conversat sobre totes aquestes qüestions, ara que s’han acabat els homenatges i els reconeixements que s’ha fet aquests darrers mesos a Toni Bennàssar, que han demostrat la fondària de la petjada que ha deixat en la història recent del sector.
Representau dues generacions diferents, per edat i experiència. Això què implica, en aquesta nova etapa de la DOP? Com heu fet el relleu?
Xisca Armero: Crec que aquest relleu no tracta de canviar-ho tot de cop, ni molt manco, el meu objectiu és continuar amb el llegat d’en Toni, ell durant tots aquests anys ha construït una base sòlida que s’ha de continuar transitant, incorporant-hi una nova perspectiva i maneres de fer.
Quant al relleu, he tingut la sort de poder parlar amb ell des del primer minut fins al moment d’ara. Ell m’ha ajudat i m’ha aconsellat, cosa que ha permès que la meva incorporació fos més confortable.
Toni Bennàssar: Ha estat molt senzill. Durant vint anys he representat a la DO Pla i Llevant. Havia arribat el moment de donar pas a la gent més jove, que arribin amb noves idees i noves maneres de fer.
Toni, que li diries a na Xisca perquè aquest aterratge sigui el més suau i plaent possible?
T.B: No li puc donar massa consells. Té uns coneixements superiors als meus en matèria de vi per la seva formació i per haver nascut dins un celler. Just que exerciti la imaginació i creativitat per aconseguir un major impacte.
Quin paper pensau que té la trajectòria feta fins ara, el camí recorregut pel Pla i Llevant en el present i el futur de la DOP?
X.A: Crec que la DOP Pla i Llevant, durant tots aquests anys ha consolidat una base ferma gràcies a la implicació de totes les persones que la conformen. Amb el temps, ha anat creixent i, encara que avui dia el sector vitivinícola enfronta molts de reptes, amb la feina de tots i el diàleg, continuarà creixent.
T.B: El canvi ha estat gros, basta citar un fet. Quan jo vaig agafar la presidència del Pla i Llevant no va tenir cap ressò. Quan l’ha agafada na Francisca tots els mitjans de comunicació han recollit la notícia i l’han entrevistada. Això just és un símbol, però eloqüent: vol dir que els canvis han estat grans per tot arreu, tant a l’administració europea com a l’estatal i autonòmica. Fins i tot local, ara hi ha pocs pobles que no tenguin la seva festa del vi. El públic se n’ha donat que el vi és un aliment molt especial que reuneix cultura, història, tradició, investigació i tecnologia. I, en concret, dins la DO també han estat grans. El Pla i Llevant ha de mantenir una lluita constant per augmentar la qualitat de les seves vinyes i vins per aconseguir el millor producte.
Quin pes ha de tenir la tradició, les coses com s’han fet sempre, i la innovació, els canvis a introduir, en el plantejament del full de ruta de la DOP? Com cercar l’equilibri, si n’hi ha d’haver?
X.A: Penso que l’equilibri és la base de qualsevol cosa ben feta, perquè dins aquest equilibri hi ha integració i respecte. Crec que, com amb tot a la vida, és important agafar allò que s’ha fet bé, que funciona, que és necessari i continuar fent-ho adaptant-se al moment present i a les necessitats actuals. Per això, és molt important escoltar i dialogar, sense menysprear cap punt de vista i arribar a aquest punt mitjà que fusioni tradició i innovació, passat i present.
T.B: El vi forma part del nostre bagatge cultural. Sempre ha estat present a les Balears des de fa més de 2500 anys. La guia del Pla i Llevant és el seu pleg de condicions. Llavors cada celler ha de prendre les decisions que cregui més convenients. Abans ja he dit que la qualitat ha de ser l’objectiu comú.
El Pla i Llevant ha de fer front a canvis profunds que vendran marcats des de l’exterior: La crisi climàtica i els seus imperatius, i la transformació del mercat que ve marcada per la disminució del consum del vi i per les “modes”. Com veis l’adaptació a aquests condicionants?
X.A: Crec que de cada vegada serà necessari treballar més i més per fer front a tots aquests reptes, caldrà anar una passa per davant, per avançar-s’hi i poder sortejar la tempesta. Per això, serà molt necessari que cada un continuï la seva tasca individual per fer vins de qualitat, des del cep fins a l’ampolla, recobrant encara més importància la feina i el diàleg conjunt, avaluant noves maneres de fer i focus on posar l’atenció, no oblidant mai un dels pilars més importants: la comunicació amb el client. Quan tens una ampolla de vi davant i coneixes obertament qui l’ha elaborat, com ho ha fet i quins reptes ha sortejat, hi veus la màgia que té el nostre món i pots posar en valor allò que un dia simplement et semblava una ampolla.
I hi ha un altre punt que no hem de perdre de vista: per poder fer aquesta ampolla necessitem un/a viticultor/a, un/a cellerer/a i un Consell Regulador com a part productora, i també l’Administració qui coneix com fer-ho possible; per això, és imprescindible esborrar murs i establir i un full de ruta conjunt.
Per això, les claus per jo són: treball de qualitat i molta comunicació.
T.B: Una necessitat absoluta. El canvi climàtic és un problema seriós que s’ha de combatre des de l’activitat humana aplicant tècniques concretes gràcies a nous coneixements. La recent pandèmia ha provocat canvis substancials en el comportament dels consumidors. La pressió constant dels grups anti consum d’alcohol, que no distingeixen entre vi i destil·lats, és molt forta i constant. S’ha de combatre augmentant la cultura del vi de la gent i prenent decisions dràstiques com la d’aconseguir vins de baix contingut alcohòlic. I, especialment, elaborar vins amb personalitat que es puguin reconèixer com a propis de la regió.
Com definiríeu el sector, en l’àmbit local, un i altre? Quina seria, a parer vostre, la situació? Veis una DO Mallorca, en els anys vinents? Per què?
X.A: A títol personal, com a cellerera, veig el mercat local com un mercat de màxim potencial i la raó principal és que el vi està fet per persones per a ser consumit per persones; per això i tornant al punt d’abans m’agradaria aconseguir que aquell/a veí/ïna del meu poble conegués prou el nostre producte per triar-ho enfront un altre. Que a les Illes es consumís majoritàriament vi fet aquí crec que és allò que desitgem tots i, per això, ens queda molta tasca i comunicació per fer.
Personalment, una DOP que englobi tota l’illa pot ser un punt important dins la visibilitat i comercialització dels nostres vins, però sense perdre mai de vista les distintes zones, amb les seves característiques de terreny, clima i maneres de fer.
T.B: La comercialització del vi depèn massa del turisme. Es va veure clarament en la pandèmia. L’augment del nombre de cellers afecta la competència. De moment no es veu massa per l’allau de visitants que augmenta any rere any. Respecte de la DO Mallorca, és considerable que el nom de l’illa sigui conegut a tot el món i això pot ser un avantatge per a la comercialització, però no crec que sigui un factor decisiu. L’important és mantenir la personalitat dels vins propis, que siguin reconeguts com a vins representatius de la nostra terra.
