Balears Vadevi
Xylella, un maldecap pels vinyòvols del Llevant i del Raiguer de Mallorca

La xylella s’escampa per la Fora Vila de Mallorca sense aturar. Ni la prevenció ni el tractament aconsegueixen frenar l’expansió del bacteri entre els ametllers, les oliveres i la vinya. “El Llevant de Mallorca està especialmente afectat per la xylella”, comentava aquesta semana el cellerer Miquel Gelabert a la taula rodona del FEVI. “No se’n parla però hi ha vinyes greument afectades i això acabarà provocant canvis a mig termini per que obligarà als viticultors a treballar amb uns altres marges de temps. Ara no li poden dir al vinyòvol que no culli raïm abans dels 4 o 5 anys de plantar el cep per què per ventura la planta no aguantarà fins els 10 anys i haurà perdut tota la inversió”, lamentava Gelabert.  

“Venen a fer controls els de Sanitat Vegetal de la Conselleria, afegeix, i  comenten que la velocidad d’expansió és bastant irregular i va segons les zones. Jo tambe ho detecto, sobretot veig que va a tope per devora les finques abandonades. Ningú no en parla però és com un càncer i d’aquí a uns anys,  si no se troba cap remei,  serà un problema molt greu”.

“Poden pasar deu anys entre que la planta s’infecta i es mor, tot i que en el cas de la vinya aquest tems podría ser menor”, afirma Andreu Juan, el cap de servei, un dels que millor coneixen la plaga en tota la conselleria d’Agricultura.  

Mallorca és actualmente l’única illa de les Balears en què s’han trobat casos de xylella a la vinya, a la resta no s’ha detectat cap planta afectada. En aquest moment, entre el 20 i el 25% de les mostres que ens arriben están contaminades”, afegeix. L’expansió del bacteri entre els ametllers, les oliveres i la vinya és una dels principals maldecaps del seu departament. Una expansió que, reconeix, és mala de frenar. “El problema rau en que només hi ha una oportunitat per lluitar contra la xylella, quan el vector que la propaga està en fase de pupa, per què quan l’insecte ja és adult i es mou del  terra a la planta i d’una planta a una altra, ja no hi ha qui l’aturi”.

Quan l’insecte que la propaga ja és adult és pràcticament impossible evitar que contamini les pantes dels voltants/Cedida

I com arriba la xylella a la vinya, quina és “la porta d’entrada”? Diu Andreu Juan  que la majoria de les vegades és a través dels empelts: “En aquesta época, els pagesos que empelten la vinya han d’anar molt alerta. Per aquests emplets amb varietats locals, recorren a algú conegut que els hi passa les mudes de la seva vinya i aquí, on no hi ha  cap control sanitari, es pot donar el cas que aquestes mudes venguin de plantes infectades”.  El perill és que la selección de les mudes es fa, en molts de casos, de plantes de varietats locals que fan poca producció per que així donaran un raïm de més qualitat, però pot ser que en facin poc per que están malaltes tot i que encara assimptomàtiques i el pagès no sap que ja han estat infectades per la xylella”.    

Una manera de multiplicar la malaltia que sí es pot evitar: “100 iemes infectades serán 100 plantes infectades”, lamenta Juan.

Per això, recomana du les mudes que a analitzar per asegurar que són sanes.

Una altra manera per asegurar que si hi ha xylella a la muda no infectarà la vinya on s’empeltarà és fer-li un tractament de termoterapia. “Es tracta de submergir la muda en aigua calenta, basta  a una temperatura de 50 graus, durant uns 45 minuts i així s’elimina la xylella”, diu Juan. “De fet, alguns vivers ja ho fan a això”, informa.

Les zones de vinya més afectades per la plaga a Mallorca són el Llevant i el Raiguer, on també se concentra la major extensió de cultiu. Ara per ara, la conselleria té comptabilitzats 135 casos de xylella en vinya a Mallorca.

De moment només s’han trobat casos de xylella en vinya a Mallorca /Cedida

Per això, Andreu Juan recoman afer una bona gestió  de la vinya, eliminant totes aquelles plantes afectades i mantenir la vigilancia sobre la planta i la coberta vegetal, llaurant  regularment per evitar l’excés d’humitat i secar la terra. I, naturalment aplicar productes fitosanitaris per erradicar el vector que la transmet per que, a diferencia de l’ametller, no hi ha varietats resistents, segons informa Andreu Juan. “Als Estats Units ara comencen a seleccionar les varietats més resistents però aquí encara som molt enfora d’això”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa