L’Associació d’Empresaris d’Explotacions Agràries de Menorca, AGRAME, ha compartit un comunicat on posa en qüestió la continuïtat del sector boví lleter a Menorca.
“Fa anys que alertem que el sector làctic de l’illa està en perill, i a hores d’ara, si no es posa remei als mals, està a punt de col·lapsar”, diran. Comenten que des de l’agost de 2020 els costos de producció de la llet que es consumeix han augmentat entre un 15 i un 20 per cent, i que els pinsos han incrementat un 25 per cent, els abonaments un 15, el gasoil un 25 i l’electricitat “ni se sap quant”.
A més a més, veuen en l’afectació actual per la sequera un motiu més per preocupar-se. “La falta d’aigua ha originat la reducció de la producció de pastures i farratges, circumstància que ha fet incrementar les despeses, ja que ha obligat a una major adquisició de pinsos per a l’alimentació de la ramaderia, i ha originat també una reducció d’ingressos, perquè s’ha reduït la producció de llet”. Fins i tot les vaques de rebuig i vedells per engreix, diuen, han disminuït el seu preu. “I quin efecte genera aquesta situació? Doncs mentre la llet ens la segueixen pagant a Menorca a mateix preu, a uns 0,315 € / litre, els costos de producció sumen a hores d’ara uns 0,40 € / litre.”
El problema s’estén per tota la Península i fa que a hores d’ara, tot el sector lacti espanyol estigui en peu de guerra perquè està en joc la seva supervivència. La pandèmia va paralitzar les mobilitzacions realitzades i previstes per expressar la precària situació existent i reclamar uns preus dignes. En aquests moments les indústries estan temptejant l’oferiment als ramaders de la península, que suposaria un increment d’1-2 cèntims / litre. Si la pujada es queda en això, no es resoldrà el problema, i l’únic que s’aconseguirà és retardar la desaparició del sector uns mesos.
“Estem davant d’una situació irreversible?”, es pregunta AGRAME. I la resposta és afirmativa: “encara hi som a temps, però és el moment de fer front a aquest gran problema des de la unió de tot el sector”. Ramaders, cooperatives, associacions agràries, indústries làcties, i administració pública han de reunirse per intentar trobar una sortida vàlida i realista per a tothom.
“L’administració pública ha de vetllar i exigir que es compleixi el legislat relatiu a la cadena de formació de preus, de manera que el sector productiu, els ramaders, l’elaborador, les indústries, el distribuïdor i el venedor final del producte a consumidor, obtinguin tots la retribució que els correspon, i no passi com ara, on l’únic que tenen el seu marge és el venedor final”, afegeixen. I pensant en el consumidor dels seus productes, entenen que “també els consumidors hi tenen molt a dir, en tot això, si volen donar suport a un producte de proximitat que genera riquesa econòmica, paisatgística i mediambiental a l’illa, o prefereixen que tot quedi sotmès a l’imperi de el més fort, sense importar les conseqüències que això pot generar”, conclouen.
Algunes dades sobre el sector làctic
L’any 1990 hi havia a Espanya unes 240.000 explotacions actives de boví lleter. A hores d’ara no arriben a 12.000. En els 5 últims anys, i en l’actualitat, vénen tancant una mitjana de 2-3 explotacions cada dia; en el cas de Menorca, a principis dels noranta hi havia entre 400 i 500 explotacions, i en l’actualitat en queden 114.
