A Mallorca no és fàcil certificar una mel en ecològic. Fins fa ben poc, en Martí Mascaró de Mel Caramel, era l’únic que en tenia. Ara ja té onze mels eco, una per a cada finca on té apiaris. En Martí va quedar enlluernat per les abelles fa una vintena anys i avui, dins el sector, és un dels referents tot i que ell vulgui passar desapercebut. I s’ho té ben guanyat: set medalles d’or, tres medalles de plata i guanyador de Biolmiel 2018, el concurs de mels ecològiques més prestigiós del món. Ara, junt amb la Fundació Vida Silvestre Mediterrània presenta un documental sobre la importància de les abelles i els insectes pol·linitzadors.
Podem començar un poc pel principi, si vols. D’on vens i per què has acabat fent d’apicultor?
A l’apicultura hi vaig arribar per un accident feliç. Feia feina al sector turístic i tenia un cap que tenia abelles i el sentia xerrar. Que si les abelles fan això o fan allò. Em va encalentir i un dia li vaig dir “mem, que puc venir amb tu?”. Aquest home nom Joan Ferrer Llompart. En el moment que vàrem obrir una caixa ja vaig dir que volia tenir abelles sí o sí. Va ser instantani. Tenia admiració pels apicultors. En aquell moment em semblava un món tan diferent del que jo estava vivint, D’això que xerr fa 20 o 22 anys.
Com van ser els teus inicis idò?
Vaig començar tenint abelles a ca mon pare i ma mare. A una finca a Inca, molt petita, de quatre quartons. Fins que un dia a ma mare la varen picar, i em va dir “endur-te’n això perquè no ens fa cap falta i ens condiciona la vida a ca nostra” (riu).
I cap a on vas partir?
En aquell moment vaig pensar que havia de cercar finques grans on fer feina amb tranquil·litat i no haver-me de preocupar pels propietaris. La primera finca que va sortir va ser Ses Cabanasses de Petra, d’en Jaume Jaume. Ell feia feina amb jo i un dia m’ho va oferir. Li vaig dir que no, que estava molt enfora. Però em va fer anar-hi a prendre un cafè i també va ser amor instantani, no podia dir que no. De llavors ençà sempre he anat a finques grans.
A Ses Cabanasses vas poder certificar la teva mel en ecològic per primera vegada…
Sí. Varen passar dos o tres anys i un dia en Jaume em va dir que l’havien inscrita com a ecològica i que mirés si es podia certificar la mel com a eco. Jo vaig quedar sorprès perquè sabia que els requisits eren difícils i quan vaig rebre la carta on deia que la mel estava certificada vaig pegar un bot d’alegria. Va ser com si em tocàs la loteria.
Pels qui no coneguin la normativa, imagin que el requisit més complicat per certificar mel eco a Mallorca és l’extensió que es demana.
Hi ha un protocol de cinc o sis requisits molt importants. Però el més difícil de complir és que en un radi de tres quilòmetres no ha d’haver-hi agricultura industrial, convencional… Ni pesticides ni químics. A Mallorca, no tenim finques d’aquest radi. Hi ha finques, però, que amb els veïnats que estan certificats en eco, o amb l’orografia de la finca, sí que es pot. Perquè les abelles no passen una muntanya per recol·lectar nèctar o bé tens la mar com a barrera, per exemple.
I ara mateix, quantes finques dus?
Entre eco i convencionals, unes vint.
I com es pot manejar tot això?
Jo ja estic sobredimensionat. Però l’apicultura és com una droga. No ho pots aturar. És com estar enamorat, que només penses amb aquella persona. El que passa és que l’estiu és molt dur. Fa molta calor i vessa. I de vegades em deman si m’he complicat la vida. Hi ha dies que et tremolen les cames de debilitat i és quan entren els dubtes. Però n’hi ha d’altres que és un plaer total fer feina a la natura. I sobretot tenir abelles on les tenc jo, que són finques que es gestionen molt bé i que són un espectacle.
En quin moment vas poder deixar la teva feina i dedicar-te a això totalment? Bé, entenc que amb tantes finques ja només et dediques a les abelles.
No (riu). En un moment donat hi va haver canvis a la meva feina al sector turístic i em van pagar l’antiguitat oferint-me quedar amb les mateixes condicions, que eren bones. Vaig tenir un parell de dies de mal de panxa. No dormia, tenia nervis… I vaig pensar: “ha arribat l’hora. Deix la feina, me tir a l’apicultura i ja ho veurem. Si estic un any d’apicultor o dos, gaudiré de l’apicultura aquest temps”.
Uns anys de salut mental.
Durant un temps vaig fer feina per la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca, però com que feia el repartiment i després havia de fer voltes per les abelles, m’era un poc incompatible. Massa cotxe, massa quilòmetres. Més tard, la Fundació Vida Silvestre Mediterrània em va oferir feina amb projectes relacionats amb les abelles i sobre la natura. I la veritat és que em sent afortunat perquè, per exemple, anar a la finca d’Ariant és un plaer enorme. Bàsicament, ara faig feina per la natura d’una manera o d’una altra. De dilluns a diumenge.
I aquesta relació amb la natura et ve de petit?
No. Ha estat de gran. De molt gran (riu). Supòs que quan arriba certa edat tothom aprecia la natura i et canses de l’estrès. En el meu cas em vaig cansar de sector turístic i vaig decidir agafar un altre camí.
Algú que comenci a fer apicultura i vulgui fer el maneig eco, crec que aviat toparà amb el teu nom. Ets uns dels exemples d’èxit. Que creus que ha estat el més determinant per poder arribar on ets ara?
Un poc de tot. Al final és, primer, la formació. Els cursos d’en Gori Lladó i en Juannma Vergara, jo els vaig repetir quatre o cinc vegades i ara mateix els tornaria a fer. Són dues persones molt didàctiques i gaudeixes d’escoltar-los, són divertits i hi passes un parell de dies meravellosos. També és important l’experiència, de dir “l’any passat vaig fer això i em va anar malament”. Enguany he de fer això altre. I avui en dia també amb les xarxes socials i el YouTube mires el que fan altres apicultors i vas fent proves a veure què s’ajusta al nostre clima. Bàsicament, és això, l’experiència és fonamental per produir certes quantitats de mel i almanco puguis empatar amb la inversió que hi has fet.
Com fas la teva mel?
Jo recol·lect per finques. Cada una té la seva mel. Oferesc, per exemple, mel de Monnàber Vell. Cada pot té la seva etiqueta de la seva finca. En el seu moment vaig pensar que tenint abelles a les finques emblemàtiques de Mallorca, la gent, havia de saber d’on provenien. No faig mescles de diferents mels.
Tens apiaris a algunes finques públiques. Com ho vas fer?
Bé, fa quinze anys, sí que em volia menjar el món. Un dia vaig conèixer el biòleg de Son Real a Ses Cabanasses i li vaig demanar com ho podia fer per tenir abelles allà. Perquè en aquell moment només hi havia tres finques públiques inscrites com a ecològiques: Son Real, El Parc Natural de Llevant i s’Albufera, que la vaig descartar perquè hi havia molt d’abellerols. Al Parc de Llevant un dia hi vaig anar a fer una excursió i vaig veure una finca magra i bastant inaccessible per un cotxe normal, que jo tenia en aquell temps. Per això vaig optar per Son Real. En aquell moment no sabia que hi passàs tanta gent, sobretot en cap de setmana. Simplement, vaig fer una sol·licitud a la Conselleria de Medi Ambient per promoure l’apicultura ecològica a Mallorca. Em varen fer una autorització per tenir un apiari d’un any prorrogable per un altre a canvi de fer tallers informatius. I així duc set o vuit anys. També tenc abelles a Galatzó i a Planícia. Al principi la gent em deia que estava loco de tenir abelles i ara em demanen com ho he aconseguit. Ha canviat un poc.
Tens una de les imatges comercials més cuidades de tot el sector. En quin moment et vas adonar que era important?
Venc del sector de comerç i del turisme, i sabia que implicava vendre un producte. Vol dir que hi ha d’haver una història darrere. Volia una imatge molt professional. Quan vaig topar en Tarek, el fotògraf, ens vàrem entendre des del primer minut i tot ha anat rodat. Jo vull vendre la mel perquè és bona, però també per imatge. I això, potser fa set o vuit anys, era un poc innovador.
Com fas la comercialització?
No venc mel a cap tenda de Mallorca, ni d’enlloc. Una part de jo es demana si m’estic equivocant, però un altre em fa sentir orgullós. No vull que altra gent revengui el meu producte. Volia que la relació productor consumidor fou el més directe possible. Hi ha hagut moments també de debilitat, clar, de que et surti qualque tenda que dius “ostres!”… Però qui vulgui mel meva ha de venir a mi. M’agrada que l’hagin de cercar una miqueta, que hi hagi una mica de misteri per trobar-la, com un tresor.
Ho entenc. I quin tipus de gent se t’acosta?
Tota mena de gent. Al principi com idioma principal a la meva pàgina web vaig posar l’anglès. Pensava que la pàgina funcionaria a Alemanya o al nord d’Europa. I al final vaig canviar d’idioma principal perquè les meves principals vendes eren a Mallorca. Va ser una sorpresa enorme, perquè no pensava que la gent d’aquí em comprés mel a través de la pàgina web. També supòs que és resultat d’això, perquè no està enlloc. No sé si vaig errat o no, però és la meva filosofia.
Cada any l’acabes?
Sí. Així que vaig al meu ritme. Ara és moment de recol·lecció i després vendrà la venda. No venc tot l’any, tenc aquests moments molt separats.
I ara que no hi ha cap dubte del canvi climàtic. Que els estius…
Són més llargs que mai i els hiverns més calents que mai. Ja no sé si d’aquí a uns anys fins i tot l’abella negre de Mallorca ho aguantarà.
Per aquí anava la pregunta.
Clar, amb el canvi climàtic no coincideixen el cicle de floració de les plantes amb el cicle de màxima població d’insectes. Cada any va més desbaratat. I no ho sé. Cada any és més difícil.
Que t’ha suposat ser soci d’APAEMA?
Al Grup d’apicultura eco ens ha ajudat moltíssim. Ha unificat apicultors amb unes idees bastant semblants, al voltant del maneig ecològic. A mi personalment m’ha ajudat a créixer com a apicultor i em segueix ajudant a créixer. Propicia aquest intercanvi de molta informació entre els diferents apicultors. Encara que de vegades no participi molt del grup, perquè no tenc temps, almanco ho llegesc. També és una associació que m’ha ajudat a créixer com a persona, perquè tots aquests fonaments ecològics, també m’han ajudat moltíssim.
Cap a on t’agradaria que tirés l’associació?
Jo crec que el futur d’APAEMA està encaminat. Fins i tot he participat econòmicament amb aquest moviment per comprar una finca i disposar d’un centre logístic. Tenim gent molt vàlida i implicada per tirar de l’associació, que se senten l’agricultura ecològica com a sentiment. Amb ells, l’agricultura i l’apicultura ecològica a Mallorca estan assegurades.
I tu?
Jo som un apicultor petit i vull continuar sent-ho. Vull controlar tot el procés, que la meva mel tengui la meva cara i tenir contacte directe amb el consumidor. Tot això implica molta feina. No vull que Mel Caramel s’industrialitzi. Vull ser molt artesà i petitet. És el meu objectiu. Tampoc no sé si voldré ser apicultor en aquest nivell tota la vida.
Aquesta entrevista fou publicada originàriament a la web d’APAEMA.
