Acabam de tancar el mes d’abril més calorós i sec que es recorda. La pluja, tan necessària a la primavera, no ha estat tan generosa com caldria i els conreus passen set i els pagesos passen pena. A l’espera de conèixer les xifres sobre l’índex de sequera, la conselleria d’Agricultura manté silenci tot assegurant que els pagesos no estan sols, però les organitzacions agràries no callen. ASAJA i Unió de Pagesos de Mallorca (UPM) posen la tireta abans de la ferida perquè es veuen venir una mala anyada.
Des de Madrid, el ministre Planas ha anunciat un paquet de mesures bàsicament referides a rebaixes fiscals, pensades per alleugerir els comptes dels pagesos que més patiran una sequera que és general a tota Espanya. Són temps d’eleccions i cal reaccionar: Les administracions reiteren que els pagesos tendran el suport necessari per salvar els mobles.
Reaccions de les organitzacions del sector
“És una mesura recurrent que sol aplicar el Govern central en casos semblants de sequeres, inundacions, temporals, etcètera …. El problema que te és que només afecta aquells pagesos que són persones físiques i van per estimació directa. Això vol dir que les societats agràries de transformació, les SAT, cooperatives i altres empreses agràries que tenguin una forma jurídica no es veuen afectades, i aquestes són les que més producció tenen. Per tant, està bé, però és del tot insuficient perquè deixa fora gran part del sector que també pateix la sequera igualment”. És Joan Simonet, d’ASAJA, qui anima els pagesos a consultar tots els detalls de les ajudes, per acollir-se.
Per part d’Unió de Pagesos, el secretari general Sebastià Ordinas, és taxatiu i reflexiona:”És evident que els pagesos som els primers que percebem el canvi climàtic. Nosaltres aquí estàvem acostumant a fer uns cultius d’una manera determinada i ara el medi està canviant i les condicions no són les mateixes que anys enrere. Això mos pot alterar molt les produccions: fa molta calor quan no era habitual i llavors la manca de pluges és evident. Per tant, demanam és que no es facin més meses de sequera sinó que es constitueixi una Mesa Permanent del Canvi Climàtic, dotada d’un pressupost per fer front a les conseqüències que a l’agricultura té el canvi climàtic. No podem controlar la temperatura, és clar, però si podem fer alguna cosa per la falta d’aigua: crear bones xarxes d’aigües residuals, inversions en bases de reg amb aigua de depuradora i xarxes de reg d’aquestes aigües. No podem consentir que ni un litre d’aigua d’aquestes depuradores se’n vagi a la mar sinó que vagin als cultius d’aliments, per produir aliments, per afavorir la sobirania alimentària que tanta falta fa… Hi haurà molts de cultius que ho passaran malament, especialment els de secà com els cereals i els fruits secs, la vinya i les oliveres, i les conseqüències les patiran tots els ciutadans, però de forma immediata els pagesos en els pròxims mesos, si no canvia la climatologia en aquest 2023″.
Eivissa, una sequera que es cronifica
Menció especial en aquest àmbit és l’Illa d’Eivissa on la sequera, podríem dir, forma part ja del dia a dia del pagès. Un any més és la que més preocupa de tot l’arxipèlag perquè torna a patir els efectes de la manca de pluja i de les fortes temperatures, més prest que els darrers anys. “Enguany tendrem poca collita que recollir, diu Javier Conesa, gerent de la Cooperativa de Santa Eulària, tenim una sequera important i a hores d’ara fa maldir si collirem la palla o tot junt perquè en farratge i en cereal hi ha molt poc ara mateix”.
La situació no els ve de nou. Eivissa pateix cicles de sequera molt sovint. “Ara havíem tengut un parell d’anys bons, però sembla que s’ha acabat i tornam a veure la terra seca perquè no plou i perquè hi ha ja moltes hores de sol fort. Els que sembraren tard no colliran res. I ja veurem els que d’aquí a un any ornaran a sembrar”, diu Conesa expressant la preocupació de la cooperativa. “I la conseqüència de tot això serà que apujarà el preu”, remata.
