Cati Ribot, filla de Santa Margalida, hereva de Galmés i Ribot, desfermada de raïms aliens al nostre destret, ràtzies històriques, formes d’esclavitud parkeritzades, l’alliberament abraça gotims locals per desenvolupar el seu projecte personal: Ve d’Avior, ascendència, sèrie d’avis, venir de temps antic, atavisme. Ha dissenyat un espai de trobada d’ànimes creatives i festives, un estímul compartit pels vins fluids i directes, expressius i originals, amb la màxima d’elaborar vins de qualitat dins el paradigma de la intervenció racional; llàgrimes blanques de malvasia, la història de la recuperació d’un raïm blanc que ens desperta els sentits i de l’amnèsia ampelològica.
Malvasia, matriarcalisme mediterrani, Sitges i l’agermanament amb Banyalbufar, balins terpènics, Hipólito Medrano Gil y companyia, la recuperació i caracterització d’una varietat en perill d’extinció, virosi llibertària, Dialnet, Monembasia, la costa est del Peloponès, Grècia, el poder de les mares i de la mar, la llegenda de l’almogàver Jofre de les Escales, mai una ferida havia estat tan saborosa, la dolça sorpresa grega, l’ensucrat cant dels vins xaroposos, el guerrer Roger de Flor, l’emperador bizantí Andrònic II, l’Orde dels Templers, tots plegats a la defensa del color ataronjat i dels aromes d’anís, fruits secs, flor d’ametller, préssec i albercoc; Teodor Creus i Corominas i les ‘Set contalles del temps vell’, recollit per Joan Amades i Gelats, etnòleg i folklorista.
Malvasia 2025 Ve d’Avior (Cati Ribot).
Color blanc palla amb el rivet d’or blanc, net i brillant.
En nas és aromàtic, perfumada bafarada gens embafadora, flors blanques i rosades, fresques i marcides, catifa de pètals d’ametller de febrer, pols de tocador, talc i guix, fruites blanques i grogues, pera llimonera i melicotó groc tardà; rerefons de terra rotja banyada.
En boca és fresc, de pas fluid i lleuger, ric, vivaç i delicat, pura finesa, deliciós toc amarg que li dona frescor, vi de xuclometria que mesura la gustometria del bon bevedor; meravellós.
Fixar el preu que estàs disposat a pagar per un vi és molt senzill, es mesura amb la por que tens de no poder-lo aconseguir. És com posar una alarma a casa, com més por tens més disposat a pagar estàs. La fi de la civilització del llibre suposa un avantatge evolutiu per als lectors, la fi de la cultura del vi suposa un avantatge evolutiu per als bevedors, ambdós col·lectius marginals són clarament més crítics i feliços, això sí, el món és un lloc un poc més trist. El vi va néixer per donar salubritat a l’aigua, l’aigua és fugissera, sempre et pot sortir per qualsevol escletxa, el vi és directe i es queda, podem estar segurs que, fins i tot, avui en dia l’aigua continua fent més mal que el vi. Si ets una persona culta ha de tocar-te els collons fer vins cars perquè se’ls beguin narcotraficants i mafiosos, si un bon Champagne ha d’olorar a un esmorzar francès, venga mantega, un bon vi mallorquí ha de conduir-te a un variat de Sa Fonda: un poc de fetge, pica-pica, xampinyons, ronyonets, pilotetes amb salsa de tomàtiga… Tot coronat amb un pegat d’ensaladilla i quelcom arrebossat; si a algú no li agrada el vi sense haver-lo tastat és un bàmbol i si a algú no li agrada el vi havent-lo tastat vol dir que algun cap de fava ha fet que sigui un bàmbol. “Probablement la llibertat exterior no ha existit mai, però tampoc he conegut mai ningú que conegués la llibertat interior” (Marlen Haushofer).
Ensalada Pagesa Eivissenca
INGREDIENTS:
- 1 patata bullida.
- 1 tomàtiga.
- ½ ceba.
- 1 pebre ros.
- ½ pebre vermell torrat.
- 1 gra d’all.
- Olives pansides.
- Peix sec de Formentera.
- Vinagre (en el nostre cas hem emprat vinagre Colomera de taronja).
- AOVE.
- Sal de cocó.
- Crostons de pa moreno (en el nostre cas hem emprat un pa de garrova i nous d’UCO Bakery).
ELABORACIÓ:
- En primer lloc posam la patata a bullir, la reservam fins que refredi; llavors la tallam a trossets de mossegada.
- Tot seguit tallam la mitja ceba en juliana fina; la posam dins aigua i la reservam.
- Tallam la tomàtiga a daus.
- Tallam el pebre ros i el pebre vermell torrat.
- Tallam l’all ben petitet.
- Llavors començam a mesclar tots els ingredients dins una greixonera fonda: la patata, la ceba, la tomàtiga, els pebres i l’all, hi afegim les olives pansides, el peix sec i els crostons; ho amanim amb un poc d’oli del peix sec i un poc d’AOVE, salam amb atenció que el peix sec ja és salat, a nosaltres ens agrada amb un raig de vinagre però és opcional.
- S’ha de deixar reposar uns quinze minuts perquè la patata i els crostons xuclin els gusts dels diferents ingredients i de l’amanida d’oli, sal i vinagre.
