La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha presentat aquest dilluns el Pla General d’Aprofitament i Optimització d’Aigües Regenerades per al regadiu de les Illes Balears (PAOARIB) en el marc de la primera jornada de Comunitats de Regants de les Illes Balears, a la que han assistit les organitzacions agràries de les Balears i també diferents comunitats de regants. Es tracta d’un pla d’uns 60 milions d’euros que engloba fins a 18 projectes a totes les Illes. Les obres s’executarien entre el 2023 i el 2027, per adequar-se així al Pla Hidrològic Nacional i al Pla Hidrològic de les Illes Balears.
Arribar al 60% el 2027
El director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha assegurat que «es tracta d’un pla ambiciós, després de l’esforç fet aquesta legislatura per posar a punt les infraestructures existents, amb un objectiu doble: d’una banda, augmentar un 33% la capacitat d’emmagatzematge d’aigua regenerada i passar del 42% en l’ús de l’aigua regenerada per al reg agrícola al 60% l’any 2027». «En un context de canvi climàtic, hem de substituir les fonts convencionals d’aigua per no convencionals com la regenerada, ja que l’aigua és imprescindible per a produir aliments, és una qüestió estratègica per a incrementar la sobirania alimentària i que hi hagi més producte local», ha destacat.
El pla, que ara està en període d’informació pública, conté 18 projectes d’inversió, sis dels quals són infraestructures noves, a Mallorca i a Menorca. La resta de projectes consisteixen en la consolidació i modernització de les infraestructures existents.
Per illes, els 8 projectes prevists a Mallorca sumen 45 milions d’euros; els 2 de Menorca, 7,75 milions d’euros; el d’Eivissa, 2 milions d’euros, i els de Formentera, 1,26 milions d’euros. A aquests s’hi han de sumar 5 projectes més que impliquen actuacions a totes les illes, i que sumarien 4,55 milions més.
El pla també inclou 8 programes d’actuació com són el d’inversió en infraestructures, el d’explotació i manteniment de les infraestructures, el de consolidació i modernització del regadiu existent, el programa d’assessorament i formació, el de foment d’actuacions d’investigació i innovació, el d’actuacions compensatòries de la qualitat de l’aigua, actuacions per impulsar l’eficiència energètica i les actuacions mediambientals i de restauració dels entorns de les basses. Inclou també 9 objectius de caràcter econòmic, 6 de caire ambiental i 2 de caràcter social.
A les Illes Balears es reguen unes 13.000 hectàrees, de les quals només 3.604 es reguen actualment amb aigües regenerades. La situació dels aqüífers a Balears, sobreexplotats ja en algunes illes, i la competitivitat de les explotacions agràries amb regadiu, per a les quals l’aigua és vital en la seva estructura de costos, fa necessari continuar amb les actuacions dutes a terme per a millorar el regadiu de cara al futur.
El director general ha inaugurat aquest dilluns matí la primera jornada de treball de les comunitats de regants de les Balears s’ha analitzat el pla i les necessitats d’aquestes autoritats de dret públic que assumeixen la gestió de les aigües regenerades. A les Balears hi ha més de 30 comunitats de regants, tot i que algunes, explica el director general, «estan en una situació de feblesa organitzativa, però són imprescindibles, i feim esforços per enfortir-les». També han assistit a la jornada representants de les organitzacions agràries.
Un pla amb objectius ambiciosos
El Consell de Govern va aprovar la confeccio d’aquest pla a la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació el mes d’octubre de 2021. L’encomana preveia un pla amb objectius com objectius aprofitar i optimitzar al màxim l’ús de l’aigua regenerada amb destinació al regadiu en el marc del Pla Hidrològic de les Illes Balears i impulsar la rendibilitat i la sostenibilitat del sector agropecuari de les Illes Balears.
En un context de canvi climàtic cada vegada més evident, amb episodis com la sequera durant períodes prolongats, aquest pla de regadius ha de servir per donar suport a la rendibilitat i viabilitat de les explotacions agràries a partir del foment de l’agricultura de regadiu respectuós amb el medi ambient, que contribueixi a mantenir els llocs de feina en el sector primari, elevar la renda agrària i facilitar el relleu generacional. També contribuirà a la sostenibilitat dels recursos hídrics de les Illes Balears, amb la disminució de l’explotació de les aigües subterrànies naturals. Un altre dels objectius del pla és impulsar la formació i la capacitació tècnica dels agricultors, i també la racionalització i l’estalvi del consum d’energia amb la introducció d’energies renovables.
Actualment, a les Balears hi ha 15 infraestructures de reg a partir de l’aprofitament d’aigües regenerades, la totalitat de les quals aprofiten 33 hectòmetres cúbics. Les actuacions del pla permetrien augmentar un 70 % més d’aigua depurada.
El pla ha d’incloure objectius, anàlisis alternatives per elaborar el pla, metodologia, característiques del regadiu a les Balears i l’administració de les aigües de reg a les Illes Balears. El pla tendrà el vist i plau de la Comissió Balear de Medi Ambient, i del Govern de les Illes Balears mitjançant un decret.
