El projecte de promoció ME Ecològic de Mallorca ha celebrat el seu desè aniversari amb un esdeveniment que va tenir lloc a la finca des Coll Gomar, a Es Capdellà amb una cinquantena de persones, entre productors i altres agents del sector. Els presents varen compartir la satisfacció per l’evolució del projecte i marcaren els reptes a assolir a partir d’ara. Des dels inicis, l’objectiu ha estat fer valdre la qualitat de la carn però, també, explicar la importància de la ramaderia extensiva per mantenir el paisatge i fer possible la transició ecològica.
Com recordava dissabte Jaume Jaume, un dels impulsors del projecte, “tot això va començar perquè el me no tenia sortida al mercat i vàrem posar en marxa el projecte.” En aquest context, va ser dins l’associació APAEMA que els ramaders/res es van organitzar per donar a conèixer la seva carn. Molts d’aquests ramaders van impulsar la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca (PEM), que va permetre la comercialització conjunta del producte. Fundada el 2017, avui agrupa 30 ramaders i 27 hortolans.
Un canvi significatiu en la comercialització
Un impuls important per agafar embranzida es produí el 2015, quan la cadena hotelera Garden es va comprometre a comprar milers de quilos anuals de me per servir als seus establiments. Des d’aleshores, l’acord es manté i és un exemple paradigmàtic de les bondats de l’aliança entre la pagesia i el sector hotelers.
La marca ME Ecològic de Mallorca es fa present amb un segell de tinta alimentària visible sobre les peces que es posen a la venda. Gràcies al projecte, s’ha passat de vendre una mitjana de cinc canals de me ecològic a la setmana, a vendre’n prop de quaranta.
Així mateix, si bé als inicis del projecte la major part de la carn es venia com a convencional, sense valorar la seva singularitat, actualment el 96% de la carn ja es comercialitza com ecològica.
Segons la veterinària Magdalena Adrover, tècnica de ramaderia ecològica d’APAEMA, “la carn de me no és bona pel simple fet de ser ecològica. Hem fet molta feina per assolir la màxima qualitat.”
Durant la trobada es va posar en relleu la necessitat de continuar enfortint el sector carni ecològic, explorar la reobertura d’instal·lacions pròpies per tenir la màxima cura i control en tot el procés fins a dur el producte al mercat, i avançar cap a nous models de comercialització.
Xavier Ballester, nou gerent de la cooperativa PEM, destaca el valor d’haver après “a congelar el producte en el seu millor moment, quan el ramat ha menjat les pastures de primavera, i tenir-lo disponible per a l’època de més demanda a causa del turisme, a l’estiu.” Així mateix, seguint la línia d’Adrover, subratlla que “és fonamental arribar al mercat diferenciant-nos del producte convencional, presentant-lo ben acabat i fent valdre la seva qualitat.”
D’altra banda, Nofre Fullana, coordinador d’APAEMA, destaca que “sense ramaderia extensiva no hi ha transició ecològica. La ramaderia extensiva fa una feina oculta, controlar l’herba a les finques prescindint de maquinària i generant uns fems que enriqueixen el sòl sense haver d’importar de la Península adob orgànic. D’aquesta manera contribueix a mantenir el paisatge que ens queda avui dia a Mallorca. És la clau de volta per establir aliances amb el sector turístic.”
D’aquestes i altres qüestions n’hem parlat amb un dels fundadors del segell i significat membre de la pagesia ecològica. Xisco Llompart fa feina en aquesta línia a Purgatori, la finca situada en el terme de Llucmajor des d’on predica amb l’exemple mantenint una guarda dovelles en extensiu i ecològic que és modèlica i referent en el sector. La seva experiència el fa un dels millors interlocutors per obrir els ramaders a nous canals de comercialització i dissenyar estratègies amb possibilitat de futur en el mercat.
Mirant amb la perspectiva que et donen aquests deu anys, era fàcil preveure on heu arribat amb l’esforç fet aquesta dècada?
Quan inicies una aventura sempre ho fas amb optimisme, però després de deu anys som conscients de l’èxit aconseguit, amb tot l’esforç i errades que això ha suposat.
Què destacaries com a fita aconseguida, si haguessis de mencionar-ne una d’especialment complicada?
Poder servir una cadena hotelera, Garden Hotels, de forma continuada durant deu anys. Sempre dic que el més difícil és crear aquesta complicitat. Ha costat, però enguany també servirem Mac
Hotels, tot un èxit.
Heu demostrat que el sector turístic no és uniforme ni intractable, com a vegades pensem vist des de fora, perquè heu sabut cercar aliats entre els hotelers, sense anar més enfora. Què en diries?
L’hoteler generalment no ha necessitat pensar en el seu entorn, però ara comença a ser conscient que aquest entorn s’està destruint, i que la pagesia és la guardiana d’aquest paisatge. Sense aquesta consciència no és possible competir amb el que ens ve de fora. Ara estan obligats per llei, i tot i que a ningú li agraden les obligacions, són conscients que l’aposta pel producte eco-local té un retorn immediat.
El sector públic el teniu guanyat? Heu aconseguit col·locar el producte a hospitals, menjadors escolar i residències públiques?
No, l’excepció és la feina que feim des de la passada legislatura amb les tres escoletes municipals de l’Ajuntament de Palma. Fa poc un jutge va tombar un plec de condicions de la Conselleria d’Educació molt favorable al producte local, el que ens faltava! La justícia sempre apareix per defensar els interessos econòmics dels grossos.
Digues per què hem de consumir carn de me ecològic i que per què és saludable, quan l’envolta tanta llegenda negra sobre el greix i el gust?, què el diferencia de la carn que es troba habitualment als comerços grossos i petits?
El me de pastura és la carn més saludable i sostenible que podem consumir a Mallorca, és un rumiant que pot alimentar-se d’allò que els humans no podem i produir proteïna, a la vegada que neteja i fertilitza els boscos i camps. La industrialització de la seva producció, amb els pinsos, n’ha espenyat l’aroma i la seva qualitat alimentària; els greixos passen de ser poliinsaturats, a mono-saturats, passa de ser una carn molt saludable a tot el contrari.
El pinso, a més, és un sobrecost per al pagès, que passa a tenir una dependència externa, amb uns costos ambientals i econòmics globals. Aquesta industrialització de la producció ha acabat destruint el mercat local. Passa a tot l’Estat, i fomenta l’exportació als països Àrabs.
Des d’Apaema crearem la marca precisament perquè la gent pogués diferenciar de forma certificada, amb el segell CBPAE el nostre producte, però és difícil penetrar en el mercat alimentari, les
carnisseries tanquen i les grans superfícies son complicades.
Com podem fer per aprofitar tota la carn de me que es fa a Mallorca? I em referesc a la carn d’animals adults, com es fa a altres cultures. Té sentit intentar introduir aquesta carn al mercat local?
Antigament, es consumia un me més gran, però les modes del lechal, fomentades pels formatgers manxecs, han fet creure que un me bo és un me petit, i és tot el contrari, el lechal no té nutrients. Un me de Pasqua és de gran qualitat, i pot anar entre els deu i setze kilos per canal. A fora encara es consumeixen més grans, com ho fèiem antigament aquí, i alguns restauradors ja comencen a demanar aquest tipus de me.
Tenint present que segurament trobaràs que hi ha molt per fer, encara, quin seria el calendari ideal? Quin l’objectiu a escometre de forma prioritària?
La Conselleria hauria de fomentar un sistema productiu basat en les capacitats pròpies, i no en la importació de pinsos, ja que aquets tenen un impacte ambiental i social molt elevat. Els pinsos provenen de països en vies de desenvolupament i són controlats per la macroindústria que s’apropia de terres i recursos, a més de tenir un elevat cost per la dependència del transport que això suposa. Per tant, hauria de fomentar el consum local abans que l’exportació. Som unes illes superhabitades amb una alta dependència alimentària externa.
Com a Cooperativa hem de ser valents, i seguir lluitant per tal que la producció de me a les illes sigui cent per cent ecològica. Per això cal treballar per tenir uns bons preus per al productor i evitar que la ramaderia extensiva tradicional desaparegui, com està passant a molts llocs de la península.
