El sector agrari balear relacionat amb les varietats tradicionals de fruiters està, a poc a poc, desapareixent, i amb ell aquestes varietats. Això es deu en part, i segons la informació obtinguda dels productors per part de l’Associació de Varietats Locals, a la dificultat d’obtenir material vegetal en bones condicions sanitàries a cada illa mentre, en canvi, és molt fàcil importar-lo de fora. És per això que enguany han fet dos viatges formatius, per tal de conèixer i poder aprendre i aplicar diferents tècniques de neteja d’aquest tipus de material. Per Varietats Locals, ha arribat el moment de fer-ne balanç.
El primer viatge va tenir com destinació València. L’objectiu principal del projecte, conèixer experiències per millorar el procés productiu i de conservació del material vegetal (arbres, esqueixos, llavors…) involucrat en el sector agrari balear, i més concretament el que es relaciona amb les varietats locals o tradicionals. Com a objectius secundaris es fixà conèixer diferents experiències i casos d’èxit relacionats amb la gestió, producció i conservació de material vegetal per tal de millorar l’estat sanitari del material vegetal de varietats locals balear, com mudes, sarments, esqueixos, llavors, etc…
Per això es varen fer distintes visites al Centre de conservació de l’agrodiverditat valenciana, COMAV, de la Universitat Politècnica de València, al Viver Hernandorena, a l’Estació experimental Agrària de Carcaixent, Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), a l’Estació Experimental Agrària de Vila-Real, a Connecta Natura i, finalment, una visita del Projecte: Empelts de la memòria.
Experiències de multiplicació de llavors de varietats locals i tradicionals: El cas de França
Fins fa unes dècades, fer-se les pròpies llavors era una tasca comuna dins la pagesia. Cada vegada es dedica menys temps a aquesta tasca, ja que no és senzilla i requereix un saber fer a més de conèixer el cultiu i el procés de producció de la llavor. Des de l’AVL ja fa 10 anys que es va iniciar el projecte de multiplicació de llavors per tal d’oferir a la població illenca aquestes les varietats locals d’hortalissa i llegums que s’han anat conservant o recuperant de part dels pagesos i pageses. Segons les dades de l’entitat, el coneixement i consum d’aquestes varietats locals es troba en augment favorable entre la població, que ha respost i les demanda de cada vegada més, degudes les seves característiques organolèptiques i d’adaptació al territori on s’han anat seleccionant des de fa generacions. En el cas dels cereals, i després d’un temps de quasi desaparició de les varietats tradicionals illenques, algunes d’aquestes han comptat amb un ressorgiment important sobretot en el cas de la xeixa, o en grau més baix del blat mort. Així i tot, sempre hi ha possibles millores a fer en la gestió i en els processos de producció i neteja d’aquestes llavors, així com dels seus sistemes de comercialització, difusió i certificació.
Des de l’AVL, i sobretot gràcies a la relació amb altres xarxes de llavors en l’àmbit estatal a través de la Red de Semillas, es coneix l’existència de diferents experiències exitoses i innovadores en el sector de les llavors de varietats locals i lliures. Moltes d’aquestes experiències de què s’ha sentit parlar són franceses, i fa anys que es dediquen satisfactòriament a la producció, conservació i comercialització de llavors de varietats locals d’hortícoles, llegums i cereals, silvestres, tradicionals i lliures, a més de comptar amb una gran varietat de maquinària i processos innovadors, en comparació al que s’usa a Balears, per dur a terme una correcta neteja d’aquestes llavors. Per això, el segon viatge de l’AVL va tenir com a objectiu empreses o entitats principalment a les regions del sud-oest del país: Le Biau Germe, Graines del Païs, Essem’Bio.
El tast, una manera d’acostar les varietats locals
L’activitat de l’AVL abasta també la difusió d’aquest patrimoni de les varietats locals. Donar-les a coneixer, amb tota la seva riquesa a escala sensorial, és una de les tasques més populars de l’associació. Per això, “els darrers mesos hem dut a terme tres tastos de varietats locals on s’han valorat les seves característiques organolèptiques i la comparació d’aquestes amb altres varietats híbrides”, expliquen.
Al primer tast va ser amb la col borratxona com protagonista. Es va comparar amb una col híbrida, la col de Milán, i les valoracions de la col borratxona varen ser molt positives, tant la valoració de l’aparença de la col com del gust. Les cols es varen poder tastar totes soles, de la manera en què es varen valorar, i trempades amb oli d’oliva, sal de cocó i pebre bord de tap de cortí.
El segon tast va ser de pebre ros, on es va comparar amb el pebre italià híbrid. Les valoracions són que el pebre ros és un poc més dolç que el pebre italià. Els pebres se podien tastar tots sols o també trempats amb oli d’oliva i sal de cocó.
Al tercer tast, la tomàtiga de ramellet varietat Ablonda o de mateta es va comparar amb la “tomàtiga de fregar” híbrida de la varietat Racibal, i es varen poder tastar totes soles i amb pa amb, oli d’oliva i sal de cocó. Alguna de les persones que varen participar en aquest tast destacaren la importància de poder diferenciar les varietats locals de les externes als productes agroalimentaris. Pel que fa al tast, la diferència de l’aparença de la varietat local amb l’híbrida és molt clara, aquesta darrera és d’un vermell més intens, i amb relació al gust també es noten diferències. Cal afegir que la varietat local destaca especialment en la conservació postcollita, característica que no es pot valorar amb un tast. La tomàtiga de ramellet de varietat local té una conservació postcollita molt elevada, que pot ser de fins a 10 mesos; en canvi, l’híbrida té una conservació postcollita d’algunes setmanes.
