Existeix una seriosa preocupació en el sector vitícola per la marxa del mercat en els darrers anys. No just per la pandèmia que va suposar un daltabaix important en l’economia de vinyes i cellers, sinó en el comportament general que presenta una baixada de vendes constant. Per aquesta raó la Comissió Europea ha pres cartes en l’assumpte i el passat 11 de setembre va reunir el Grup d’Alt Nivell sobre Política Vitivinícola per analitzar i debatre polítiques adequades de desenvolupament i creixement del sector. En aquesta reunió hi va participar l’EFOW, associació que reuneix les marques de qualitat europees i la CECRV (Conferència Espanyola de Consells Reguladors Vitivinícoles), associació que reuneix les denominacions d’origen espanyoles. Pràcticament, hi estava present tot el sector perquè a Europa el 80% de cellers i vinyes estan sota la protecció de DO i IGP.
Per fer-se una idea de la magnitud del problema podem veure les xifres de comercialització mundial de vins en els darrers dotze mesos. Les vendes han baixat un 5,4% (9.883 milions de litres), el valor econòmic ha baixat un 6,4% (2.433 milions d’euros). I el preu del litre de vi ha baixat un 1%, situant-se en 3,60 euros/ litre. Just França, que és el país que marca les tendències en el món del vi, en aquests darrers dotze mesos ha perdut un 2,8%, en volum (637 milions de litres i un 9,8% en valor, 5.466 milions d’euros). El preu mitjà per litre és 8,58 euros, un 7,2% inferior en aquests dotze darrers mesos. Com es pot veure el problema és greu i afecta de manera similar a la resta de països productors.
La realitat respon a distints factors
Són molts els factors que expliquen aquests nombres. Canvien els gusts dels consumidors, perquè hi ha altres begudes alcohòliques que no tenen aquestes baixades de comercialització. I entre els vins hi ha una baixada general de consum de vins negres. La inflació afecta al preu dels vins mentre que els salaris no tenen un augment similar disminuint les possibilitats de compra, sense oblidar que el vi no és un producte essencial d’alimentació.
De cada vegada més el vi es consumeix per copes i no per botelles com era més habitual abans. A més, cal tenir present la pressió constant dels grups en contra del consum d’alcohol, que no distingeixen entre vi i altres begudes amb contingut alcohòlic molt més elevat i sense els efectes saludables dels components del vi. Els diversos conflictes geopolítics també resten efectivitat al mercat. També es deixen sentir els efectes del canvi climàtic, especialment l’augment de temperatures, les sequeres i els fenòmens meteorològics turbulents que afecten les produccions.
Acció i reacció
A la reunió abans esmentada es varen proposar un conjunt d’actuacions per fer front a tots aquests problemes com poden ser una flexibilització de la gestió de les vinyes facilitant noves autoritzacions perquè els sectors puguin donar una resposta més ràpida als mercats; etiquetat de les botelles de vi molt rigorós que generi confiança entre els consumidors; promoció i diversificació dels canals de comercialització per accedir a nous mercats i estimular els actuals; incentivar la sostenibilitat social i ambiental de les empreses vitivinícoles. El suport de les institucions europees és fonamental per girar aquesta situació.
