Els cellers, d’un temps cap aquí, no ho tenen fàcil per quadrar els números, per anar endavant, per seguir en el solc que marquen els mercats i les distintes reglamentacions locals i de més enllà. I més encara si són estructures petites, moltes vegades familiars. És el cas de Selva Vins, un projecte personal i arriscat d’un elaborador que no encaixa en cap model tradicional per que va per lliure i ha fet d’aquesta llibertat bandera de resistència. Així i tot, Carlos Rodríguez Furthmann ha aconseguit superar la barrera dels 10 anys al capdavant del celler. Una dècada en la qual han passat moltes coses i no totes bones, però pot dir que ha arribat a dalt de tot d’aquesta costa amunt sense renunciar al que defineix els seus vins. Sobre renúncies i sobre principis parla obertament en aquesta entrevista en la qual deixa clar el desig de continuar el negoci. Els seus vins, tot i els entrebancs, tenen el seu públic i ell té ganes de seguir lluitant. Hi ha Selva Vins per una dècada més, si no hi ha res de nou.
Confiaves a arribar a complir aquests primers deu anys?
Quan començarem era una aventura arriscada i érem conscients que ser els primers a Mallorca i Balears a fer aquest tipus de vins tant podia ser un fracàs com tenir acceptació. Però era l’únic camí que estàvem disposats a recórrer, per la qual cosa era una aposta clara, no volíem fer una altra cosa. Era això o res.
Hem passat per diferents fases, algunes molt dures i difícils, però anem tirant endavant. Sempre vam tenir clar que si el projecte funcionava seria només per a poder tenir una vida digna fent el que ens agrada. Per a nosaltres aquest és el significat de luxe.
Més que confiança el que va haver-hi des d’un principi i continua havent-hi és molta il·lusió, molt d’esforç i la determinació de ser sempre honestos amb el que fem i com ho fem. No és el camí
fàcil, però de moment hem sobreviscut deu anys i aquí seguim.
Com ha evolucionat Selva Vins des dels seus inicis? Què té avui de diferent d’aquell celler nascut fa una dècada?
Ha estat una evolució d’aprenentatge. En tots els aspectes. Amb alegries i èxits, amb decepcions i fracassos, amb encerts i errors. Com la vida mateixa. En elaboració i filosofia no ha evolucionat
més enllà del què és lògic, guanyar en experiència i afinar cada vegada més, creiem i esperem que a millor, però ens mantenim fidels als mateixos principis que quan començarem. Aquesta seria la diferència de fa deu anys, experiència. No sols en elaboració, sinó també en tota la resta que suposa gestionar un celler i una empresa.
Avui en dia ets considerat un out sider, un franctirador en el sector. M’ho invento o coincideixes amb mi que el projecte s’ha radicalitzat?
Selva Vins va néixer sent «out sider». Li vam donar una puntada a la porta del vi «convencional» i vam demostrar que es poden fer bons vins amb les nostres varietats autòctones (i amb altres) sense necessitat de tanta tecnologia ni industrialització. Que l’elaboració a Mallorca del que es coneix com a vins naturals i/o de mínima intervenció era un camí viable i interessant. Obrim el camí
perquè uns altres el seguissin i vam posar en part les bases perquè ara tinguem cellers, elaboradors i projectes que estan en aquesta direcció. Sempre vam ser, i crec que continuem sent, els «bojos» que fan «coses diferents». I estem molt contents d’això.
Ens hem radicalitzat?, Sí, sens dubte. Però no en el sentit d’elaboració o filosofia, en això seguim igual que al principi. Ens hem radicalitzat en el sentit burocràtic. Des de les institucions, com la Conselleria d’Agricultura o Vi de la Terra Mallorca, només hem rebut rebuig, problemes i sancions, arribant fins i tot a perillar l’existència de Selva Vins per les seves actuacions, per la qual cosa ens hem desvinculat de tota burocràcia possible i seguim el nostre camí al marge de tot això. És una situació tan curiosa com trista que un celler de Mallorca, dirigit per un malloquí i que ha estat la pionera en l’elaboració de vins naturals amb varietats autòctones de l’illa no pugui posar en les etiquetes dels seus vins ni les varietats, ni l’anyada, ni molt menys esmentar Mallorca, Balears o ni tan sols el poble on està el celler, ni la Serra de Tramuntana (irònic que sigui Patrimoni de la Humanitat però prohibit esmentar-la en l’etiqueta d’un vi), ni el propi nom del celler, sense passar per caixa. Perquè aquesta és la lamentable realitat, l’única cosa que els interessa és treure diners. S’han apropiat, com si d’una marca registrada es tractés, de qualsevol esment i imatge que pugui fer referència a Mallorca o Balears o a les nostres varietats autòctones i sense pagar-los estan vetades baix amença de sancions.
En un prinicipo em molestava i em frustrava, però ara fins i tot estic agraït. M’han empès a ser més lliure, amb menys lligams, problemes innecessaris i lligams burocràtics i viure més tranquil. Així que tenen el meu agraïment.
Estar en el mercat com a Vi d’Espanya (el que abans es coneixia com a vi de taula) és una cosa amb la qual ara mateix estic molt còmode. I és la tendència dels petits elaboradors artesanals.
Curiosament som els petits elaboradors, desvinculats dels mal anomenats «segells de qualitat», els que hem posat a Mallorca i a les nostres varietats autòctones en el mapa vitivinícola més enllà d’un parell de cellers i marques que s’havien fet un nom fora de les illes. Irònic.
Com veus el sector? Cap a on va…?
Del sector diguem «tradicional» estic bastant desconnectat, no em sento part d’ell, en bona part perquè així ho ha volgut el propi sector. Pel que veig des de la barrera hi ha una saturació de cellers i vins fent més del mateix i la veritat és que m’avorreix bastant i no presto ja massa atenció. Sí m’ha cridat l’artenció que una part d’aquest sector, el mateix que feia befa i fins i tot menyspreava als que iniciem una altra manera de fer i entendre el vi a Mallorca, ara volen acostar-se i pujar-se al carro d’alguna forma.
Sobre cap a on va, donaré la meva opinió sobre aquest «altre» sector del qual sí que em sento part, el dels vins anomenats naturals o de mínima intervenció. Una de freda i una de calenta. En positiu veig que des que Eloi Cedó primer i Selva Vins després vam posar les bases del vi natural a Mallorca molts han seguit aquest camí i més el seguiran. El futur és prometedor. Una conseqüència d’això i també de les circumstàncies és que crec que hem de deixar de parlar de cellers i començar a parlar d’elaboradors.
Estem ja en una espècie de cooperativisme en el qual en un mateix celler hi ha diversos elaboradors fent els seus vins. Es comparteix un espai i una filosofia però cadascun dona curs a
la seva creativitat creant els seus propis vins amb la seva pròpia personalitat.
Això genera a la vegada un intercanvi d’idees, d’experiències, de col·laboració, d’una espècie de comunitat, que enriqueix a tots i que és de agrair en una Mallorca que per la seva idiosincracia
és molt d’anar cadascun al seu aire.
En negatiu el caos informatiu al qual es veuen exposats els consumidors, als quals es despista contínuament. Si ja és complicat el concepte de què és un vi natural, ja que és una cosa subjectiva de cadascú, l’intrusisme i la falta d’escrúpols fan que cada vegada més els consumidors confonguin les coses. Un vi amb segell ecològic o un vi biodinàmic no són de per si mateix vins naturals, no té res a veure. Ni tan sols un vi sense sulfits és necessàriament un vi natural. És un problema al qual ens hem d’enfrontar els que sí que tenim una fiolosofía d’elaboració que compleix uns paràmetres mínims i que suposa una competència deslleial.
Selva Vins s’ha quedat sense vinyes però no sense vi. Com es gestiona el celler? Et sents dependent del treball d’uns altres? Com et condiciona tot això?
En realitat mai hem tingut vinya pròpia, sempre hem comprat raïm. Vaig recuperar en 2016 una vinya de Malvesia a Estellencs que estava abandonada i la gestionava com si fos meva, però en
realitat tenia un propietari, per la qual cosa no era «pròpia». De fet l’amo va decidir arrancar la vinya i des de llavors deixarem de fer el nostre vi Malva, que va ser molt reconegut i valorat. Una
llàstima.
Això de tenir vinya pròpia està sobrevalorat i és una de tantes coses que s’usen per a despistar al consumidor. En primer lloc tots els cellers compren raïm. Per no dir absolutament tots diré que un 95%, que sempre hi ha alguna excepció, Per la qual cosa quan un celler et diu que usen exclusivament raïm de les seves pròpies vinyes hi ha com mínim un 95% de probabliditats que t’estiguin enganant. En segon lloc la gestió d’aquestes vinyes pròpies es limita gairebé sempre a una direcció, a dir-los als treballadors el que han de fer, no les treballen els mateixos que elaboren els vins.
Molts no saben ni esmolar una tisora de podar o manar un tractor. I fins i tot molts vins ni tan sols els elaboren els propietaris de les vinyes i celler, són també treballadors sota les ordres d’algun
enòleg assessor. O també hi ha propietaris de vinyes que no tenen celler i que treuen vins al mercat que s’han elaborat en cellers aliens pagant pel servei. Viticultors que tinguin les seves pròpies vinyes, que les treballin i que també elaborin el vi, són molt pocs.
I hi ha una altra qüestió important: les noves generacions no poden permetre’s la seva pròpia vinya i menys encara el seu propi celler. A Mallorca o tens sort d’heretar una vinya de la teva família, o un terreny en el qual amb un poc de sort puguis invertir diners per plantar o alguna altra classe de sort o oportunitat, o als joves els és impossible comprar un terreny. La seva única opció és
comprar raïm per a fer els seus vins. Relacionar vinya pròpia amb major qualitat de raïm / vins, o més autenticitat, és gairebé sempre una fal·làcia. De fet, la majoria dels vins que més m’agraden de Mallorca estan fets amb raïm comprat.
Sobre com es gestiona aquesta qüestió en el celler, tenim proveïdors de raïm que són els mateixos des de fa ja temps però també ens trobem amb aquesta competència de cellers que volen accedir al mateix raïm que nosaltres i a vegades cal gestionar aquesta situació.
Sí, em sento dependent del treball d’uns altres, com gairebé tots, per la qual cosa acabo de comentar, però jo crec que és positiu. Si els cellers deixéssim de comprar raïm als viticultors en poc temps veuríem com s’arrenquen vinyes i queden camps abandonats o destinats a construir xalets. Comprar raïm als nostres pagesos per a mi és una forma de resistència, de protecció de la nostra pagesia, el nostre territori i el nostre patrimoni.
És curiós com en el món del vi la vara de mesurar i la concepció és diferent d’altres aspectes. A ningú se li ocorre que un restaurant hagi de tenir i gestionar el seu propi hort, el seu bestiar, els seus
camps de cultiu, sortir a pescar, elaborar els formatges i embotits…El restaurant busca el millor producte possible per a fer el seu menjar, que és la seva missió, i compra els productes als pagesos, ramaders, pescadors… De la mateixa manera que un cuiner no té perquè ser horticultor, ramader, etc, un elaborador de vi no té perquè ser viticultor ni tenir la seva vinya, per a això estan els pagesos.
Em condiciona sobretot perquè encara tenim bons viticultors, pagesos que es busquen la vida cuidant vinyes i venent el raïm, però cada vegada són menys i sense relleu generacional, per la qual cosa veig que és crònica d’una mort anunciada. En poc temps les vinyes que no s’arrenquin seran gestionades per empreses de serveis o treballadors temporals sense formació ni experiència.
Entre això i que cada vegada la competència d’altres cellers per comprar raïm és major i pensant més en la nostra filla Hada que en nosaltres, crec va sent hora de plantejar-nos tenir la nostra pròpia vinya.
Servirà aquest aniversari per a posar en marxa nous projectes? O prefereixes assentar el que ja tens? Quines novetats podem esperar?
En tema d’elaboració el nou projecte el llançarem fa no gaire amb la nostra línia de vins Remi, que és en el seu concepte una novetat cadascun dels vins i tenim tres nous Remi que s’embotellaran
ja mateix per a sortir al mercat en el seu moment i Hada traurà en breu al mercat, a més del seu Escursac 100% i el seu Roshada, rosat de Escursac 100%, un vi del 2024 que és una elaboració nova a Mallorca, una cosa molt original. Com a nou projecte tinc molta il·lusió en un Premsal molt especial que em ve de gust elaborar, de molt poca producció. Per part meva no tinc de moment més projectes de vins en ment, però segur que Hada ens anirà sorprenent. El projecte de vinya pròpia és el que vull posar en marxa, però, com no, no serà tampoc una vinya a l’ús, serà una cosa diferent.
