L’abandonament de la terra, que entra dins el mercat especulatiu gràcies a les pressions immobiliàries i energètiques, la manca de relleu generacional, l’augment dels costos de producció i de la paperassa i, fins i tot, les vel·leïtats dels gustos dels consumidors fan del negoci del sector primari un terreny minat. Sembla com si s’haguessin donat les circumstàncies per a la tempesta perfecta per que s’abandoni la terra.
L’anterior legislatura es va prendre consciència d’aquesta realitat i des de la conselleria d’Agricultura es varen fer esforços per trobar la fórmula magistral per revertir aquesta tendència, però el temps jugava en contra i pocs resultats tangibles es varen aconseguir mentre la maquinària especuladora continuava la seva labor destructora. Ara, amb un canvi de mans de l’administració autonòmica, el missatge és “no es pot fer agricultura verda amb números vermells, s’ha de fer rendible el món rural” i està per veure que es produeixin canvis profunds en el panorama, que un any després, continua provocant la mateixa angoixa als pagesos.
Nous temps, noves fórmules
Amb aquest escenari, les fórmules imaginatives necessiten una oportunitat. Sí la terra resulta inassequible pels que vulguin incorporar-se a pagès, si avui no és possible explotar la terra, sigui fent agricultura o ramaderia, però hi ha persones interessades a provar-ho es mereixen aquesta oportunitat. Fa poc recordava com un economista de capçalera, el respectat i enyorat Toni Montserrat, vaticinava com l’any 2000, a Mallorca, només quedaria un únic pagès, a la vista de l’evolució de les dades demogràfiques que es donaven a les acaballes del segle XX. Per sort, en Toni, es va equivocar i la crisi del 2008 va fer tornar la mirada al sector agrícola i ramader i ara hi ha un estol de joves que, amb ganes i projectes, s’incorporen com poden a fer feina a fora vila.
Les dificultats que es troben, però, són les ja esmentades. Per això des de Cooperatives Agroalimentàries ofereixen alternatives que, sostenen, fan viable aquesta opció professional. Parlam de les Cooperatives d’Explotació Comunitària (CECT). “Funcionen com una explotació més, explica Xisca Parets, gerent de Cooperatives, amb avantatges clares pels socis i, especialment, si són joves”.
En aquest moment hi ha vuit escampades per tota Mallorca, vives i generant riquesa. N’hi ha que fan olivar, hortalisses, vinya, cereal i ametllerar i, fins i tot, una que fa cànem i safrà. A la ramaderia d’ovelles la trobam combinada amb la producció de farratges i cereal. N’hi ha que tenen just 2 socis i altres que van dels 4, la majoria, fins els 12, la més gran amb 55 hectàrees.
Entre els avantatges, Jerònima Bonafé, presidenta de Cooperatives Agroalimentàries de Balears, destaca: “La cooperativa d’explotació comunitària de la terra és un model de gestió en comú de terres i ramat que s’adapta als requisits de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental que se’ns exigeix a les explotacions”.
Des de Cooperatives Agroalimentàries es mostren optimistes davant una fórmula que consideren una bona eina. “ L’explotació en comú desenvolupada a través de cooperatives d’explotació comunitària de la terra o de cooperatives agroalimentàries constitueix una fórmula perfectament vàlida per a pal·liar molts dels problemes actuals de les zones agràries”, afirmen. Entrant en detalls, afegeixen: “Les denominades cooperatives d’explotació comunitària de la terra són una classe de cooperatives idònia per a articular processos d’integració en el sector agroalimentari. Són, de fet, un instrument eficient per a canalitzar aquests projectes a causa de l’amplitud amb la qual es formulen les activitats que poden conformar el seu objecte social i que abasten no sols el procés productiu sinó qualsevol labor que directament o indirectament tingui relació amb la producció, des de la comercialització fins al transport i sempre que es respectin els límits previstos per a les operacions amb tercers”.
D’aqui vendria la bona acollida que ha tengut aquesta opció a Mallorca, on l’explotació minifundista dificulta tantes vegades la rendibilitat de les explotacions.
També des de l’Administració s’anima als pagesos emprenedors a explorar aquesta alternativa. El director general d’Agricultura Fernando Fernández es mostra clarament a favor d’aplicar fórmules imaginatives: “Em sembla interessant per recuperar terra agrària que ha estat abandonada i que ha acabat convertida en garriga o ha patit canvi d’ús. No es pot generalitzar i aplicar a qualsevol superfície, però sens dubte, és necessari contemplar aquesta possibilitat”.
Diversitat però amb objectiu comú
Només a tall d’exemple, cal destacar la darrera d’aquestes cooperatives que s’ha constituït a Mallorca: La Cooperativa de la Terra de Llevant SCOOP, formada per joves agricultors i ramaders de la zona.
En aquest cas, el projecte està liderat per un jove agricultor. Jaume Tous Amengual, estarà al capdavant del projecte que la cooperativa gestionarà durant 5 anys i al qual ha incorporat les seves finques, on ja s’hi troba la finca de l’ermita de Betlem.
El gerent de la Cooperativa, Albert Ferrer, dona les claus del naixement d’aquesta entitat: “Davant el desafiament que representa la tendència decreixent del sector primari a l’àrea del Llevant de Mallorca, la Cooperativa d’Artà, juntament amb socis propietaris de terres interessats, va voler posar en marxa aquesta nova iniciativa amb l’objectiu de fomentar l’agricultura i la ramaderia en aquesta regió. La nostra missió principal és establir un banc de terres ecològiques a tot el Llevant de Mallorca destinades a ser explotades professionalment amb la maquinària més adequada, alhora que es vinculen amb el patrimoni històric dels municipis i s’impulsa un model d’agricultura sostenible i respectuós amb l’entorn.
La Cooperativa d’Artà ha assumit enguany la cogestió de la finca pública de Sa Duaia. Aquest acord neix després de la resolució del procés de licitació que es va obrir el mes de febrer i que tenia com a objectiu explotar aquesta finca pública per a l’aprofitament agropecuari a partir dels animals de pastura com a eina de gestió del territori.
En el moment de la constitució, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, afirmava que «iniciatives com aquesta permeten revitalitzar el sector primari i, a la vegada, incorporar joves agricultors amb idees noves, eines noves i projectes nous. Al final, es tracta que l’agricultura, la ramaderia i la pesca siguin rendibles i que de cada vegada més gent vulgui fer feina en el sector primari», afegia Simonet. Per això, el conseller anunciava la intenció del seu departament de continuar amb aquesta política de cedir terrenys agrícoles, de propietat pública per posar-los a disposició dels agricultors perquè els puguin explotar».
A l’altre extrem de l’illa trobam un altre exemple d’aplicació de la cooperativa d’explotació comunitària de la terra és Tramuntana Viva. Situada a Banyalbufar, el seu objectiu és recuperar patrimoni agrari en un terme municipal singular, on l’explotació de la terra es fa amb el sistema de les marjades i on el conreu de la vinya, de la varietat Malvasia, és emblemàtic. Per això, el seu president Jaume Albertí, veu avantatges a aquest tipus de cooperatives que, afirma, s’adapta a un territori minifundista per definició. La cooperativa d’explotació comunitària permet salvar terres que, d’altra manera s’abandonen per manca de rendibilitat. I a partir d’aquí, una vegada s’integren a la cooperativa, les tornam a posar en explotació recuperant de retruc, no només el cultiu també altres elements patrimonials d’interès com ara el sistema hidràulic a través de séquies i safaretjos, i les mateixes marjades que, d’altra manera, es van esboldregant. Així, passa a passa, la cooperativa va incorporant terres i posant-les en producció fins al punt que va començar a caminar amb 3 mil metres quadrats de vinya i ara ja la integren 10 mil metres quadrats, que produeixen fins a prop de 2 mil botelles de malvasia amb la singularitat que la caracteritza, per la seva situació arran de mar.
Probablement, la més petita de totes és la Cooperativa Noma, amb només dos socis, establerta a Binissalem amb l’objectiu de fer conreu de cànem en ecològic. També faria safrà.
Aquesta microcooperativa està constituïda per dos joves que s’han incorporat a treballar en el sector agrícola procedents d’altres sectors. El primer any han conreat 6.000 metres de cànem amb una estimació de fer una producció de 100 quilos d’aquesta planta.
La cooperativa pretén recuperar una llavor autòctona per a aconseguir una planta del cànem que s’adapti perfectament al clima mallorquí. Amb aquests exemples, diversos en el seu origen, però amb objectius semblants, es pot pensar que no tot està perdut i que amb imaginació, ganes i els coneixements necessaris, hi ha un fil d’esperança perquè Mallorca no es converteixi en un parc temàtic destinat al lleure de residents i de forans. La pagesia reclama el seu espai i una societat en equilibri, la necessita. Si ells no produeixen, no menjam com ens recorden de tant en tant.
