Només fa tres mesos que se signava el darrer acord entre els ramaders de llet i l’empresa AGAMA; en mans de la catalana DAMM. Un acord que ja implicava una reducció de la producció del 10%, que el sector havia assumit per poder continuar col·locant la llet en el mercat uns mesos més. Ara, en el moment de renovar el contracte, la multinacional alimentària torna a exigir una rebaixa. Demana una reducció de la compra d‘un altre 10% i tres mesos més de validesa de l’acord. I ja anuncia que a l’octubre les condicions seran encara més dures. Els ramaders es troben entre l’espasa i la paret: Si firmen estan amb la corda al coll i si no firmen, encara més.
“Què farem amb les vaques? Estan aconseguint enfonsar el sector”, es lamenta Joana Maria Mascaró, d’UPA-IA. Els ramaders estan acudint a les organitzacions agràries cercant suport en un moment que la conselleria d’Agricultura està en funcions. Se senten tots sols davant la força de la multinacional catalana. “Quan els ramaders han vengut a nosaltres per mirar de millorar les condicions del contracte no hem pogut aconseguir res perquè Damm es nega a reconsiderar ni la rebaixa d’aquest deu per cent ni el marge de tolerància que fins ara era del 10% i ara ha baixat al 3%. Cada vegada les condicions són més dures i els ramaders no podran mantenir les explotacions, per què tendran menys ingressos i les vaques han de menjar cada dia. I que en farem de la llet?”, afegeix Mascaró.
El sector lleter de Mallorca no serà viable si les condicions es continuen endurint, afirmen les organitzacions pageses. Amb un nou contracte de tres mesos, que vencerà al final del mes de setembre i amb la perspectiva d’una nova exigència de rebaixa en la producció, els ramaders es demanen que faran amb les vaques quan s’acosta el temps de recria. “Haurem de dur les vaques a sacrificar estant sanes i bé”, diu Joana Maria Mascaró, que no veu altra sortida.
Una estratègia comercial contradictòria
Joan Simonet, d’ASAJA, també se’n fa creus. “No s’entén que una multinacional com aquesta que braveja d’estar pel producte local i que fa campanya amb lemes que parlen de “mediterràniament”, ara ens vulgui collar d’aquesta manera. Sabem que a Mallorca som deficitaris en producció de llet, que no arriba al 10% del consum i haurem de tirar la llet, en plena campanya turística, quan el consum augmenta?”. En les converses fetes aquests dies per intentar modificar els termes del contracte, Damm ha comunicat que els sobren un milió i mig de litres de llet a Mallorca. Els ramaders temen que l’estratègia de Damm sigui enfonsar definitivament el sector per introduir aquí més producte fet fora: “Els lineals de les grans superfícies i els supermercats estan plens de llet i de batuts de xocolata duits de fora, d’altres marques en mans de Damm, com Letona i a nosaltres ens diuen que hem de reduir la producció perquè si no, no ens compraran més llet”, afegeix Simonet.
Així s’ha afegit un nou capitul del serial que cada parell de mesos situa els ramaders de llet contra les cordes, al límit de la supervivència, sempre al punt d’haver de tancar les vaqueries: “L’any passat ens demanaven que no venguéssim la llet a ningú més, vos ho comprarem tot, ens digueren, i ara, quan han aconseguit controlar la producció del sector venen amb aquestes condicions, que hem de baixar la producció una vegada i una altra…”, afegeix Simonet.
“Ara que havíem començat a remuntar i el consumidor comprava la llet d’AGAMA perquè era feta a Mallorca, diu Joana Maria Mascaró, ens trobam així i no podem cercar un altre comprador perquè no hi ha cap més indústria a qui vendre la llet. No ens creiem que amb la cadena de distribució que tenen, sent una multinacional tan grossa, no puguin col·locar la nostra llet en el mercat”.
El futur dels pagesos de Mallorca, en aquest cas, els productors de llet, es decideix a Barcelona i l’argument del producte local ha quedat en paper banyat.
AGAMA reclama ajudes públiques
L’empresa AGAMA, per part seva, se sent víctima de les circumstàncies. Fonts de la lletera han fet públic un comunicat en el qual expliquen que la caiguda de les vendes un 20% ha provocat l’exigència de la reducció del 10% de la compra de llet als productors. Des de la companyia raonen que els mallorquins no volen la llet feta a Mallorca segons indiquen les dades que manegen. Afirmen que només el 4,5% de la llet que es consumeix a l’illa es produeix aquí, el 95% restant ve de fora. Davant aquest fet, AGAMA reclama ajudes de les administracions públiques per poder mantenir el compromís amb els ramaders de Mallorca. Així mateix, es comprometen a traslladar l’excedent de llet a la Península, tot i que no es parla de preus que puguin fer rendible el sector.
“En aquest moment el preu que pagam als ramaders mallorquins és el més alt que es paga a tota Espanya, un 15% per damunt la mitjana nacional i això perjudica la competitivitat del producte” afirmen en el comunicat; una situació que resulta insostenible per a l’empresa. AGAMA es declara ferma defensora de la indústria làctia mallorquina i compromesa amb el producte km 0. Per aquest fet, es compromet a treure de l’illa l’excedent de producció, segons consta en els contractes que ha signat amb les sis vaqueries que avui han firmat els ramaders de l’illa que serveixen la llet a AGAMA. Però per poder mantenir viu el sector, AGAMA, que se sent perjudicada per la situació i que comparteix el paper de víctima, a parer seu, amb els ramaders, demana un compromís ferma les administracions públiques amb la indústria làctia. Un compromís que, segons AGAMA s’hauria de traduir en ajudes públiques al sector productor de llet i a la indústria que li dona suport.
