Com tots els mercats tradicionals, el Mercat eco de Palma, que ja ha fet onze anys, ha patit els efectes de la covid. Les restriccions sanitàries i el confinament durant l’estat d’alarma, han estat factors que han desincentivat la clientela.
Clientela que, com diu Pep Cirer (1964), pagès de Sa Pobla i dels fundadors del Mercat Eco de Palma, fa un esforç per adaptar-se als horaris del mercat: “Noltros no podem venir cada dia i estar tot lo dia, com fan les botigues i les grans superfícies, per que hem de fer feina a les finques, som pagesos i ens costa pena baixar a Ciutat per fer-hi mercat dos dies a la setmana, tot lo dematí. Així que s’han d’adaptar als dies i hores que hi podem dedicar al mercat”.
Però així ha estat des del principi, ara fa onze anys. Tot va començar amb la inquietud d’alguns pagesos ecològics que pensaven que un mercat setmanal, de venda directa, pagès i ecològic era necessari. Després de trobades ho van comunicar a l’Ajuntament de Palma, que ho va veure bé i en va donar l’autorització per establir-lo a la plaça del Bisbe Berenguer de Palou, coneguda popularment com la Plaça dels Patins. Era el lloc adequat per fer-hi un mercadet de producte ecològic. Les bases de funcionament són clares: vendre un mínim del vuitanta per cent com a producte propi per tal de fomentar la sembra i la venda de producte propi i no la cultura de revendre.
Va ser una aposta arriscada, que des del començament ha comptat amb el suport de l’Associació de Productors Ecològics de Mallorca (APAEMA) per que es desconeixia la força de la demanda, la viabilitat a llarg termini que podía tenir aquesta iniciativa pionera. I ja ha superat la primera dècada i la clientela li és fidel.
No és evidentment, un mercat com els tradicionals que trobam als pobles. És únic i es regeix per unes regles que són estrictes per defensar que serveixi com impuls de l’agricultura ecològica, de temporada i de proximitat. “Ens hem hagut d’adaptar a l’evolució de la demanda, com és natural, per que els gustos i les modes canvien el que ens demanen. La curiositat per productes nous ens ha obligat a obrir el ventall del que conream “, diu Pep. En el seu cas, això ha passat per sembrar arbre que no tenia com l’alvocat, el paraguaià, o el Nashi, un híbrid de pera-poma. També han hagut de sembrar fonoll per recolectar els bulbs, remolatxa, kale, colinap i distintes varietats de brècol.
Tot i això l’aposta no canvia: S’ha de fer costat a l’agricultor a petita escala, local i diversa, la que marca el ritme de les estacions. De la seva supervivència hi depén sempre una família, que ha de poder sobreviure amb el que dóna la terra.
“Ara ens trobam en una nova etapa. Som onze parades. Alguns dels primers segueixen, alguns han partit, alguns han vengut. Som un mercat de gent jove, alegre i que creiem amb el que fem i amb aquest model. Actualment amb les presses costa adaptar-se a aquest model, però hem de dir que hi creiem perquè és el que han fet els nostres avantpassats durant mil·lennis, el més sostenible, el més transparent, el que genera menys residus, el més segur i el més just pels pagesos i consumidors”.
Per això és tan necessari mantenir viu el Mercat Eco de Palma, perquè no n’hi ha d’altre. i és el símbol que una altra manera de fer a Fora Vila és possible.
