La població de porc negre viu des de fa més de trenta anys una situació de recuperació progressiva que ara es podria veure truncada a causa de la crisi dels preus. La inflació està afectant els sectors productius i de forma especial, pel que ens toca de prop, el sector agrolimentari. El pinso, el gra, el combustible, els fitosanitaris, tot puja i les dificultats se multipliquen. Res nou que no passi a molts de pagesos.
Dies enrere saberem de les dificultats dels elaboradors de sobrassada de Mallorca que afirmaren que està en perill la raça de porc negre, que tant ha costat de recuperar. Un crit d’alarma que ens ha obligat a cercar informació directament amb els criadors; un sector que viu en tensió l’escalada de costos de producció, sobre tot els que es dediquen a l’engreix.
El sector en números
A Mallorca hi ha ara mateix 54 explotacions de cria i engreix de porc negre i 6 que només engreixen. En el cas de les primeres hi ha 1.300 truges, que continuen produint porcellins i que agaranteixen el futur de la raça. La situació és distinta per a unes i altres. Les que crien, o crien i engreixen, es beneficien del bon preu que mantenen tant la carn de porc negre com les porcelletes. En canvi, les que només engreixen s’enfronten a la part més dura de la inflació, amb poc rendiment a nivell de preus de venda.
Si miram el detall, l’ordi ha apujat molt, de 300 euros per tona comprat a Barcelona a fregar ara els 400 euros. Per això els que tenen més dificultats per quadrar els comptes són aquelles explotacions que només es dediquen a l’engreix, 6 en tota Mallorca.
“Ara mateix, aquestes explotacions es limiten a engreixar els porcs que poden amb l’ordi que fan ells mateixos per que si l’han de comprar no els surten els comptes. Així han de limitar la producció de porcs a l’ordi que fan a les finques”, explica Miquel Company, president de l’Associació de Criadors de Porc Negre. Segons les dades de l’Associació, fins ara es comercialitzen uns 3.000 porcs encebats d’entre 120 i 180 Kg de pes viu i una mica més de 8.000 porcelles d’entre 6 i 12 kg de pes viu.
Ara, la situació pot canviar radicalment si els temors dels criadors es fan realitat i aquestes explotacions d’engreix acaben tancant. “Si això arriba a passar fa 15 anys, no sé si haguéssim sobreviscut”, diu Company. “Per sort, ara el sector ha aconseguit vendre producte, no només als sobrassaders, també es ven la canal de porc negre, per que la carn és molt preuada, la porcelleta, i fins i tot el saïm”.
Mentrestant, els elaboradors de sobrassada de Mallorca de porc negre veuen amb preocupació que si continuen apujant els preus, els criadors demanin més per la carn que venen a les empreses càrnies. Uns preus que ja es varen revisar a l’alça mesos enrere, quan començaren a disparar-se els costos de producció. Llavors, i amb la mediació de la conselleria d’Agricultura, es va tancar un acord que, millorant el que pagaven als criadors, va salvar la producció de sobrassada de Mallorca de porc negre.
“L’actuació de la conselleria d’Agricultura, en aquest sentit, ha estat sempre constructiva i tendent a la sostenibilitat tant de la producció ramadera com de l’elaboració de l’embotit més emblemàtic de Mallorca i reconegut per la Unió Europea amb una Indicació Geogràfica Protegida”, ha dit el president de l’Associació, Miquel Company. Però ara aquella pujada no basta per res, diuen els criadors i els sobrassaders temen que tornin a plantejar una revisió a l’alça i que si han de pagar més per la carn i repercuteixen aquest augment del preu directament al consumidor, el consum caigui. Un fet que encén les alarmes del sector ja que el porc negre és emblema de la sobrassada de Mallorca, i emblema de tota una cultura pròpia.
Un producte d’excel·lència
Cal recordar que el porc negre mallorquí és l’única raça porcina autòctona de les Illes Balears que es troba en perill d’extinció i que es conserva gràcies a la seva utilització en l’elaboració de productes de qualitat, entre els quals destaquen la sobrassada i la porcella.
El seu sistema de producció és extensiu, on els animals pasturen a l’aire lliure, aprofitant així recursos pobres típics del agrosistema mediterrani com són les pastures, rostollades, garrofes, figues, la vegetació de garriga, glans o llentiscle, entre altres; això suposa la gestió de zones d’importància ambiental destacada que amb maquinària i personal seria inviable mantenir. A més, a aquestes superfícies caldria afegir les sembrades per a cobrir les necessitats nutricionals del bestiar; és a dir, cereals, generalment ordi, i lleguminoses, com el favó o els pèsols, que se subministren en menjadora.
Tot plegat, una situació complicada en la qual els criadors es feliciten per haver fet els deures aquests anys passats, diversificant el produccte i obrint nous mercats de manera que ara la crisi arriba quan estan més forts. Passen pena com tots però limiten l’impacte de la crisi, que pateixen de forma més intensa els que engreixen. En aquest escenari de crisi, la producció del Porc Negre Mallorquí, diuen des de l’Associació, ha de reforçar la seva orientació cap al segment de qualitat i assumir els reptes i incerteses que marquen les normatives europees de l’Agenda 2030, sent la sostenibilitat, la circularitat i el producte local les línies estratègiques de futur.
