A principis d’any, els cellers de les Illes, a través de les DO o de la IGP, vàrem rebre una enquesta per conèixer el nostre interès sobre la possible introducció de varietats híbrides resistents a malalties com l’oïdi i el mildiu. L’enquesta forma part d’un projecte de la UE anomenat GrapeBreed41IPM, la finalitat és veure si el sector coneix l’existència d’aquestes varietats i que en pensa del seu present i futur. Record que vaig explicar, en aquest digital, el passat i present de les varietats híbrides i ara que la floració dels ceps ja s’ha produït és un bon moment per fer cinc centims sobre el present i el possible futur d’elles a casa nostra.
Des de fa centenars d’anys els pagesos han anat multiplicant les varietats que cultivam per reproducció vegetativa, es a dir, una modalitat de reproducció asexual on generam un nou cep a partir d’un tros de sarment d’un altre. Això significa que les diverses varietats no han variat les seves característiques i segueixen essent idèntiques a quan varen sorgir. Si volem una varietat resistent a una plaga necessitam evolució, per tant, que hi hagi multiplicació sexual. El moment d’iniciar aquesta tasca és a finals de primavera o principi d’estiu quan les blanques i minuscules flors fan acte de presència. La major part de les varietats de vinya tenen les flors hermafrodites, és a dir, a la mateixa flor hi han els òrgans masculins i femenins, per tant el que hem de fer és castrar les flors i posar el polen d’una varietat de vitis que tengui les resistencies o característiques desitjades per a una nova varietat.
Una feina delicada, de precissió
Quan comença a fer calor, els experts botanics fan acte de presència a Cala Vinya sense banyadors però amb roba d’estiu, gorra o capell, cadira de platja comoda, para-sol, lupa i les eines per castrar, unes simples pinces. El que fan és, amb molta paciència i coneixement, eliminen tots els estams de les flors d’una varietat local, després posen el polen de la varietat de vitis que té la resistència desitjada dins una bossa de plàstic, tapen tot el carras del “raïm” amb aquesta bossa, ho fermen i una bona saccejada per afavorir la fecundació. Els grans quallen, van madurant i quan el raïm és ben madur es cull, extreuen els pinyols gra a gra, es fa planter amb cada un dels pinyols i es deixa crèixer per veure quin individu brotarà. Desitjam un cep que faci un fruit, i per tant un vi, el més similar possible a la varietat vinifera mare i que tengui la resistència o la característica desitjada de la vitis que hem creuat, es possible que de cada 100.000 pinyols només en tindrem un o dos amb les condicions desitjades i això ja ens pot indicar la feinada que hi ha, però alerta que encara es complica molt més si volem que la varietat híbrida tingui més d’una resistència.
La veritat és que cultivar vinyes que siguin resistents a les pitjors plagues que patim cada any seria un fantàstic avanç perquè tindrem ceps més longeus, raïms més sans, una millor matèria primera per a elaborar bons vins, a més, evitarem molts tractaments fitosanitaris per tant el cultiu més sostenible i ecològic, ens estalviariem temps, doblers, maldecaps i tindrem un raïm amb residu zero. D’aquestes varietats ja en podem trobar al mercat i en vàrem parlar a l’anterior article anomenat “ Passat i present de les varietats híbrides”. A casa nostra podría esser interessant aconseguir, per una part, varietats hibrides resistents a la Xylella, una plaga que fa molt mal a la vinya i per la qual actualment, encara no s’ha trobat cap remei, i per l’altra, obtenir varietats híbrides a partir de les varietats locals mallorquines. Imaginau callet, mantonegro, malvasia de Banyalbufar, giró , etcétera, resistents a mildiu i oïdi.
