El sector de la garrova a Mallorca afronta enguany una campanya marcada per la climatologia i les perllongades onades de calor que deixen un fruit més sec, pràcticament sense polpa, i uns preus lleugerament més alts que la campanya anterior. Segons Joana Verger, presidenta de l’associació de trossejadors agrupats a PIMEM, hi ha un abans i un després del 2023, quan el preu del garroví escalà a cotes mai vistes i va desimbocar en una febre per fer noves plantacions de garrovers.
Aquella situació no s’ha tornat a produir i ara podríem estar en un moment de lleugera recuperació després de la caiguda dels darrers dos anys.
Així, després del boom internacional de la goma de garroví, ara els preus s’han corregit i estabilitzat a la baixa en valors similars als de fa vuit anys. A més, s’ha de tenir en compte la creixent competència exterior. Per això, el sector local reclama controls estrictes i que la garrova procedent del nord d’Àfrica que entra a Europa compleixi amb les mateixes normatives fitosanitàries i laborals exigides als pagesos mallorquins.
I, enguany, una altra circumstància s’afegeix per la preocupació dels pagesos del sector: la fallida de CAROB SA, l’empresa de transformació que elabora goma de garroví, que després del concurs de creditors s’ha adjudicat provisionalment a una empresa que fa, bàsicament, promoció immobiliària. Un tema que abordarem en una segona part d’aquest reportatge.
La garrova ha estat víctima de les calorades
I enguany, la collita s’ha avançat i per mor de les calorades, serà magra i tampoc l’arbre no ha fet un esplet excepcional, diuen des del sector. La garrova ha madurat, però presenta poca polpa el que vol dir que tendrà menys pes i menys qualitat. Miquel Gual, gerent de la cooperativa del Camp Mallorquí, explica que les pluges de la primavera varen permetre el creixement del fruit i la formació del garroví, però les ales temperatures de l’estiu l’han secat fins al punt de deixar la garrova “en els ossos”. Això tendrà conseqüències sobretot a l’hora de produir els derivats de la garrova, com la farina i altres que surten de l’estrucat del fruit.
Pel que fa a la collita, s’espera que sigui semblant a la de l’any passat, quant a quantitat, entre 17.000 tones i 20.000 tones i el preu sigui un poc més alt: entre dos i cinc cèntims més, i rondi els 45/55 cèntims per quilo, depenent de la qualitat del fruit i de si és o no de cultiu ecològic, puntualitza Verger. “Això incentiva la recollida”, coincideixen a afirmar tant Joan Verger com Miquel Gual, i és d’esperar que majoritàriament no es deixi la garrova als arbres, tot i que tots dos són conscients que no tota es collirà. “Hem d’aconseguir que el preu sigui suficient, un preu de seny, perquè compensi al pagès, perquè tots hi puguin guanyar”, remata Gual.
La mà d’obra costa trobar-la per què aquesta collita, que es fa normalment de forma manual, és una feina feixuga i més enguany amb les altes temperatures que hi ha. Així, es donen molts de casos que les colles fan feina a canvi del producte, amb la qual cosa el pagès just empata. Gual afegeix, per altre costat, que els pagesos es donaren per satisfets si no es produeixen robatoris de sacs de garroves, que altres anys han sovintejat.
Joan Verger apunta a la necessitat d‘estimular el consum per aconseguir un mercat més estable pels subproductes de la garrova i que no tot depengui de la demanda de garroví. “Així, si aconseguim que el consumidor descobreixi tot el que podem treure de la garrova, què és un aliment saludable i versàtil, podrem garantir el futur del sector i això és una feina que s’ha de fer de forma constant”.
Adaptant el garrover al canvi climàtic
I, mentrestant, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), ha posat en marxa a la finca experimental de Sa Granja el primer assaig amb portaempelts clonals de garrover de les Illes Balears. Aquesta iniciativa constitueix el punt de partida d’un programa de recerca a llarg termini destinat a seleccionar material vegetal més ben adaptat als efectes del canvi climàtic i a les necessitats futures del sector agrari balear.
Tot i que el garrover és un dels cultius mediterranis més ben adaptats a les condicions de sequera, els nous escenaris climàtics plantegen nous reptes per a l’agricultura de les Illes Balears. L’augment de les temperatures, la menor disponibilitat d’aigua i més freqüència d’episodis climàtics extrems fan necessari anticipar-se i estudiar com respondran els cultius a unes condicions cada vegada més exigents.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que «la investigació és fonamental per anticipar-nos als reptes que haurà d’afrontar el nostre sector agrari. No podem esperar que els problemes arribin per cercar solucions: hem de començar a treballar avui per saber quins cultius i quins materials vegetals estaran més ben preparats per a les condicions del futur».
En aquest sentit, el conseller ha assenyalat que «el canvi climàtic ens obliga a adaptar la nostra agricultura, i aquesta adaptació ha d’anar acompanyada de la ciència, la investigació i l’experimentació». «La feina que desenvolupa l’IRFAP ens permet generar coneixement aquí, a les Illes Balears, a partir de les nostres condicions i pensant en les necessitats reals dels nostres agricultors», ha afegit.
Així mateix, Simonet ha subratllat que l’objectiu és que els resultats de la investigació arribin al sector: «Investigam perquè aquest coneixement es pugui convertir en solucions útils per al camp. Si aconseguim arbres més resistents a la sequera, més ben adaptats a les temperatures elevades o capaços de produir en condicions més exigents, estarem donant més eines als nostres agricultors per afrontar el futur».
Un assaig pioner a les Illes Balears
Amb aquest objectiu, l’IRFAP ha iniciat l’avaluació de dos portaempelts clonals seleccionats, que es compararan amb el sistema tradicional de peu de llavor utilitzat habitualment a les Illes Balears. Aquests portaempelts, obtinguts mitjançant tècniques de cultiu in vitro, permeten disposar de plantes genèticament idèntiques i estudiar amb precisió les seves característiques agronòmiques.
Durant els pròxims anys, els investigadors analitzaran aspectes com el vigor dels arbres, la compatibilitat amb diferents varietats, la productivitat, la uniformitat de les plantacions i la seva resposta davant les diferents condicions ambientals.
Més enllà dels beneficis productius, aquest assaig constitueix un primer pas cap a la identificació de futurs portaempelts que puguin aportar més resiliència al cultiu. L’objectiu final és disposar d’arbres millor adaptats a una disponibilitat limitada d’aigua, als sòls més pobres i a les condicions climàtiques que es preveu que caracteritzin la Mediterrània durant les pròximes dècades.
El projecte també permet avançar en la modernització del cultiu del garrover, una espècie que ha experimentat una important revalorització econòmica durant els darrers anys i que s’ha convertit en una alternativa estratègica per a moltes explotacions agràries de les Illes Balears.
