Ja ningú no discuteix ni el paper estrategic de les abelles en la pol·linització dels cultius ni el perill que amenaça la supervivència de les caeres a causa de la varroa i, darrerament, de la vespa asiàtica. També és sabut que la producció de mel mallorquina és petita i que alguns espavilats miren d’aprofitar la marca ‘Mallorca’ per sumar valor afegit a un producte que, aprofitant aquesta escassa producció, es ven a l’illa però es produeix fora. No obstant això, el món de l’apicultura, a Mallorca, té alguns lluitadors de bon de veres, que estan decidits a plantar cara a les plagues, les malalties i a les espècies invasores. Com a activitat mil·lenària que és, l’apicultura viu a un altre ritme: el que marquen les estacions i la natura, la feina de les abelles, sense la qual no obtendrien el seu producte estrella, i la compatibilització amb altres feines que permetin la subsistència: L’apicultura a temps complet és un somni només a l’abast de molt pocs. Gori Lladó és un d’aquests lluitadors que fa dècades que treballa per que les abelles i la producció de mel a Mallorca tenguin present i futur. Després de tants d’anys és un entès en aquest món de l’apicultura local, petit i on tothom es coneix. Per això, demanar-li que faci un retrat, una foto fixa de la situació és tan escaient.
Pots valorar en quin moment es troba el sector apícola en aquest moment a l’illa de Mallorca? Com has vist canviar el món de la producció de mel des que començares?
Ara tenim un sector petit, no professionalitzat. Els que feim mel per vendre som molt pocs. Diria que som els mateixos que fa 40 o 50 anys, però ara estam més capacitats, més formats. El sector viu un moment de bonança per què la gent està molt al dia gràcies als mitjans de comunicació, però això no va acompanyat d’un augment de la producció ni del nombre de professionals que s’hi dediquen. La diferència és que un temps es primava la quantitat en la producció i ara la gent fa les coses amb molt de seny, de forma correcta, tant per les abelles com pel producte. Des que APAEMA va donar a conèixer la producció eco, els nous ja estan mentalitzats que la única producció que té sentit a aquestes illes és l’ecològica, tengui on no tengui segell, que a vegades és difícil complir amb el reglament. Sí, hi ha hagut un canvi…
Anem als detalls: Se sent a dir que les abelles estan desapareixent. També a ca nostra això és un problema real? Els proporcionam un entorn favorable a les abelles? (Urbanització creixent, utilització de pesticides o productes químics que són danyins pel seu ecosistema, etc…)
Si parlam de la desaparició de les abelles hem de dir que està desapareixent del seu entorn natural, no només les abelles que fan mel, també altres tipus d’abelles i altres insectes que fan aquesta mateixa funció i la gent desconeix. Desapareixen a gran velocitat i jo no crec que això es pugui recuperar.
Una altra cosa és si xerram de les abelles dels apicultors, que a vegades hi ha grans mortaldats i d’això a vegades es parla als mitjans de comunicació. Però sol ser a altres països com ara els Estats Units: allà els apicultors estan perdent el 50% de les caeres, anualment. Aquí a les Illes, on feim una apicultura menys agressiva, les pèrdues d’abelles d’apicultors no em sembla un tema greu. Aquí no es fa ús massiu de pesticides, ni fumigacions amb avions, però el nostre “fora vila” s’està urbanitzant molt, hi ha cases molt aprop unes de les altres, carreteres, es lleva molta vegetació, se substitueix vegetació natural que era rica en floració per altres espècies que no ho són i això té una repercussió, clar. Però també ens ha de preocupar la vespa asiàtica que ha vengut de fora i això sí que pot fer molt de mal!
De les moltes varietats d’abella existents, com podríem definir “l’abella mallorquina”? Està caracteritzada com passa amb altres races autòctones de la ramaderia local? En quin punt ens trobam?
Aquí en tenim una que hem anat caracteritzant: L’apis melífera iberiensis (AMI) i subespècies n’hi ha aquí i a la Península. A les Balears no tenim una raça diferenciada, sí un ecotipus local, que té certes característiques diferents a nivell cel·lular, no d’aparença. I també és diferent quant a comportament per què s’han anat seleccionant perquè es facin bé aquí, a les nostres característiques geogràfiques, climàtiques, de flora… Aquesta abella local, però, no es pot considerar autòctona ni ser inclosa en el Catàleg de Races Autòctones. El ministeri està fent feina de selecció, cria i definició de paràmetres per diferenciar l’AMI, pel seu reconeixement com a raça autòctona per què això té avantatges per les ajudes i perquè la seva conservació es prengui més seriosament.
El projecte “12 reines”, què és i quin l’objectiu?
Aquest programa va néixer fa 4 anys entre uns quants que volíem veure si era possible fer feina per la selecció i millora de l’abella que tenim aquí, la local, que és un pèl més agressiva, comparada amb altres. Hem posat en marxa una programació de selecció i millora. Ens hem posat en contacte amb genetistes en l’àmbit europeu i ens han dit com, en col·laboració amb l’Associació ERBEL, del País Basc, que fa anys que ho tenen. Ens vàrem posar en marxa amb la conselleria perquè ens ajudassin per què les analítiques per la selecció genètica són cares. I la condició que ens posaren és que havíem d’anar de bracet les associacions de les 4 illes, el que comportava problemes logístics. El procés serà llarg i la gent es crema per què has de fer feina per un objectiu a llarg termini i avui en dia la gent no està avesada a fer feina a 10 anys vista. Però estam il·lusionats…
Hem de passar pena de les abelles “importades”? Es poden convertir en un problema com altres espècies invasores?
Les reines importades d’altres llocs on fa molts d’anys que fan feina amb la selecció de races que són bones en els seus territoris, però que una vegada aquí, a vegades no s’adapten. I sobretot aquest tipus d’abelles a la segona o tercera generació, quan es creuen amb les nostres, produeixen individus amb problemes greus, d’agressivitat. El cas és que com som a la Unió Europea, es poden traginar animals d’una banda a l’altra i mentre això no canvii podran venir reines de fora que perjudiquen les nostres abelles i els apicultors en som els perjudicats, de rebot.
Com estaria la relació entre les abelles existents ara a Mallorca i la resta de pol·linitzadors? Estan en equilibri? Poden fer bé la seva feina sense destorbar-se?
Entre abelles i altres pol·linitzadors pot haver-hi competència. Aquí, com que els apiaris són petits, 10 o 15 caixes, crec que no fan mal, però pens que no hi ha cap estudi científic sobre això. Els altres pol·linitzadors estan poc estudiats, però si baixen pot ser pels mateixos motius que les abelles. Aquí l’apicultura és respectuosa i no hi ha monocultiu, la diversitat no està amenaçada.
Hem de partir del fet que ha augmentat el consum de mel i, fins i tot, de mel feta a Mallorca. En produïm a bastament per satisfer tota la demanda?
Sí que hi ha demanda de mel mallorquina. Cada vegada hi ha més consumidors, però la producció no pot cobrir la demanda, i per això venen mel de fora com feta a Mallorca. Convivim amb aquest problema.
Quines dificultats hi ha perquè la producció augmenti per poder ser autosuficients? És això desitjable?
Cobrir la demanda serà difícil però el consumidor té dret a saber si la mel que compra és d’aquí o no.
Vos trobau amb molt de frau, de mel que es ven com Mel de Mallorca, que no ho és?
S’haurà de posar fil a l’agulla perquè la mel feta aquí pugui sortir amb un segell i que de les de fora se’n digui l’origen. A la Península també passa que es donen moltes mels com a espanyoles i només tenen un petit percentatge, i la resta és d’altres continents. I el consumidor no ho pot saber per què la legislació està enrevessada i els lobbies de productors grossos, importadors grossos, fan tanta pressió a les administracions europees que és molt difícil.
Un segell de qualitat com una DO o IGP, podria ajudar a combatre aquesta situació?
Seria una bona cosa aconseguir els segells DO i IGP, però estan fets per a professionals que poden invertir una part dels guanys en les analítiques, en els controls… aquí el sector professional és molt petit i ja tenen tota la mel venuda. Si aquests costs no els pot assumir l’Administració, serà molt difícil. De fet, s’està mirant, però el petit productor que la fa i la ven al mercadet, etiquetada legalment, no crec que es vulgui ficar amb una cosa com aquesta que implica saber l’origen botànic a través de l’anàlisi de pol·len. Aquí tenim un clima que a vegades surt una vegetació, una floració determinada i l’any següent, no. Hi ha una DO a Eivissa, però això et marca les plantes que hi ha d’haver: si un any no plou, aquestes plantes no hi seran…Per ventura hi ha d’haver una altra figura perquè l’Administració certifiqui que la producció s’ha fet aquí.
Sou un col·lectiu cohesionat? Remau tots en el mateix sentit? (ABA, els eco d’APAEMA, els que van per lliure, els que només produeixen per consum particular, etc..)
Si, podem dir que amb l’esforç d’algunes persones, d’ABA, d’APAEMA i altres illes tots remam cap allà mateix. És important per què amb la diversitat de veure les coses amb la metodologia eco o el sistema industrial, com a la Península, tots hi tenen cabuda. A Eivissa hi ha una petita associació que va per lliure, però és una cosa puntual.
Aquest sector s’ha cohesionat molt els darrers anys amb la formació dels apicultors i el fet de tenir projectes comuns com el de les ’12 reines’, i que a la conselleria hi ha gent fent feina perquè tot això vagi endavant.
Finalment, per què hem de consumir Mel de Mallorca, tot i que ens surti més cara que una que arriba de fora?
Per què és un producte molt arrelat que els nostres avantpassats han anat fent i que encara no som autosuficients. Tenim la possibilitat de fer petites produccions i que la gent pugui tenir una producció feta a l’illa.
Tenim una flora que dona unes característiques molt interessants a les nostres mels, clima mediterrani que dona a les plantes uns olis essencials i uns aromes característics i tot això fa que les mels fetes aquí puguin ser apreciades ja no només pels locals sinó pels que venen de fora. I llavors, aquí tenim una mel estrella, que és la de garrover que és l’únic lloc del món on es comercialitza! Els visitants poden comprar una mel única.
I dins l’agricultura que cada dia és menys rendible, hi ha un parell de productes que poden tenir un valor afegit com la mel, el formatge, l’oli, el vi. El consumidor no només mira la butxaca. Sí la gent l’aprecia, la pagarà a pesar que els costos de producció aquí són molt més elevats.
És una forma de no perdre el lligam amb les nostres arrels i el nostre territori i la nostra cultura: Els pagesos d’abans, tothom tenia les seves abelles al corral de les figueres de moro!
I encara que siguin hobbistes i en facin per la família i els amics, s’hauria de poder fer. Això té el seu valor afegit; i si hi ha una petita producció s’ha de poder comercialitzar.
