Els productors de cereal de Mallorca fan aquests dies números amb la collita a punt i no els surten els comptes. Enguany és la inflació, especialment, la que posa en situació delicada la campanya per que els costos de producció han pujat molt, respecte de l’any passat, el gasoil un 51%, concretament, el que fa que la campanya no sigui rendible per als productors cerealistes. En aquest context seran especialment ben rebudes les ajudes que està articulant la conselleria d’Agricultura, dins el paquet previst dins les accions contra les conseqüències de la guerra de l’Orient Mitjà, que ha provocat principalment aquest pujada de preus que assetja el sector.
De tot això s’ha parlat a la trobada que la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), ha organitzat aquest dijous, a Maria de la Salut, una jornada de camp dedicada als assaigs agronòmics de varietats certificades de cereals, farratgeres i lleguminoses corresponents a la campanya 2025. L’objectiu de la sessió és donar a conèixer als agricultors i tècnics el potencial productiu i l’adaptació de les diverses varietats a les condicions de les Illes Balears.
La jornada, que ha comptat amb la col·laboració d’AGRONATURA i la participació d’ASAJA-Balears, també ha servit per analitzar la situació actual de la campanya de cereals i farratgeres.
Una campanya que ha escurat les butxaques dels cerealistes
Segons les dades presentades per ASAJA-Balears, la campanya de 2026 es tancarà amb una producció aproximada de 127.000 tones, un 7,9 % inferior a la de l’any passat. Aquesta baixada s’explica per una producció de cereals lleugerament inferior i una campanya de farratges per sobre de la d’un any normal gràcies a les pluges registrades durant el cicle de cultiu.
El president d’ASAJA-Balears, Joan Company, ha advertit que, malgrat unes produccions correctes, la rendibilitat de les explotacions de cereals continua sent negativa a causa de l’elevat cost dels inputs agraris i d’uns preus de venda pràcticament estancats respecte de fa cinc anys. Company també ha reclamat que els ajuts arribin al sector «de manera àgil i ràpida».
La campanya de cereals i farratgeres d’enguany es du a terme en un context d’incertesa marcat per les altes temperatures, la manca de pluges de les darreres setmanes i l’encariment de costs com el dels fertilitzants i dels carburants.
En aquest sentit, Joan Simonet ha recordat que el Govern ja ha posat en marxa mesures extraordinàries per pal·liar els efectes econòmics del conflicte a l’Orient Mitjà sobre el sector primari, amb ajuts destinats a compensar l’increment dels costs dels principals inputs agraris. El conseller també ha avançat que, en el marc dels ajuts extraordinaris al transport prevists dins aquest paquet de mesures, la Conselleria estudia reservar una part específica per donar suport al transport de cereals cap a la Península, i també a altres productes agraris estratègics, com la patata d’exportació o la garrova d’Eivissa destinada a Mallorca. La previsió és que aquesta convocatòria pugui estar enllestida durant les pròximes setmanes.
Puja la demanda de llavors de varietats locals de cereals i ferratgeres
Durant la jornada, s’han presentat les varietats participants en el Programa d’Ús de Llavor Certificada de l’IRFAP corresponents a la campanya 2025. Enguany, per primera vegada, l’IRFAP ha incorporat varietats locals als programes de llavors certificades —concretament l’ordi mallorquí, el favó mallorquí i el blat xeixa mallorquí—, amb una molt bona acollida per part dels agricultors.
Pel que fa a l’ordi mallorquí, dins el programa de cereals, els agricultors van seleccionar 44.680 quilos de llavor, una xifra que representa el 21 % del total d’ordi del Programa i que el situa com la segona varietat més demandada. A més, en el programa de farratgeres, se’n van triar 31.000 quilos, equivalents al 80 % del total d’ordi del Programa, fet que la converteix en la varietat més triada.
Quant al favó mallorquí, en el programa de cereals, es van seleccionar 49.320 quilos de llavor, una quantitat que va suposar el 65 % del total de favó del Programa, de manera que es consolida com la varietat més demanada. D’altra banda, en el programa de farratgeres, el favó mallorquí va ser l’única varietat seleccionada, amb un total de 14.700 quilos.
Respecte del blat xeixa mallorquí, en el programa de cereals, els agricultors van optar per 18.000 quilos de llavor, fet que va representar el 7 % del total de llavors de blat del Programa i que el va situar com la quarta varietat més demanada.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que «la bona resposta que tenen les varietats locals demostra que el sector agrari de les Illes Balears aposta cada vegada més per materials adaptats al territori i amb un gran valor agronòmic i productiu». Simonet ha afegit que «en un context marcat per l’increment dels costs de producció i la incertesa internacional, disposar d’informació tècnica i d’eines com la llavor certificada és fonamental per ajudar els agricultors a prendre decisions ajustades a la realitat de cada explotació».
A més, el programa d’ajuts per a l’adquisició de llavor certificada de l’any 2025, impulsat pel FOGAIBA, compta amb una dotació inicial de 522.500 euros, distribuïts entre les línies de farratgeres i de cereals i lleguminoses. L’objectiu d’aquesta convocatòria és donar suport als agricultors participants en els programes de l’IRFAP i fomentar l’ús de llavor certificada com a eina per millorar la competitivitat, la sostenibilitat i el manteniment dels conreus extensius a les Illes Balears.
Per part seva, la gerent de l’IRFAP, Georgina Brunet, ha destacat que «la incorporació de varietats locals als programes de llavor certificada suposa una passa important per conservar, valorar i promocionar el patrimoni agrícola de les Illes Balears». Brunet ha afegit que «aquestes varietats permeten avançar cap a una agricultura més adaptada al territori i a les condicions agroclimàtiques de les Illes Balears, alhora que donen als agricultors informació útil per seleccionar les varietats més adequades per a cada explotació».
