L’empresa lletera AGAMA està patint l’impacte de la inflació i no veu canvis a l’horitzó si, per compensar la pujada dels costos de producció i l’atonia de la demanda, no rep ajudes públiques. Així ho han comunicat aquesta setmana posant al descobert la situació del mercat que, diuen, els perjudica. Davant l’augment del cost de la vida, el consumidor es refugia a les marques més econòmiques i les marques blanques i deixa de banda qüestions com la qualitat per fixar-se exclusivament en el preu del producte. Aquest fet, que pateixen molts de productes de la cistella de la compra, afecta directament els comptes de resultats d’AGAMA.
Un nou contracte amb condicions inassumibles pel sector
Des que la marca mallorquina va ser adquirida pel grup Damm, l’any 2017, l’empresa ha fet una important inversió en l’actualització de la planta de Palma, invertint 7 milions d’euros en millores. Aquesta quantitat i la caiguda de la demanda han posat contra les cordes la lletera, que, asseguren, posa en perill la seva viabilitat. Per sortir d’aquesta situació, que afirmen és molt complicada, només veuen una possibilitat i és que l’Administració els ajudi amb alguna aportació econòmica. En cas contrari es veuran obligats, han anunciat, a retallar la compra de llet als ramaders en un 40%. “Els mallorquins no beuen llet AGAMA, diuen des de l’empresa lletera. Només tenim menys d’un 5% de quota de mercat perquè el preu del nostre producte no és competitiu. El públic s’estima més altres marques més barates i nosaltres no podem suportar el preu que pagam als ramaders i el cost de producció de la llet si no mantenim el preu per damunt dels 120 euros per litre de llet, al mercat”. Afegeixen que de la llet que compren ara mateix, els sobra la meitat, perquè no hi ha manera de pujar-ne el consum dels seus productes (tota la gamma de llets des de la sencera a la desnatada, i el popular batut de xocolata Laccao) i es veuen obligats a vendre a pèrdues, la resta. Un llast que ara mateix no poden suportar. “Compram vuit milions de litres de llet a l’any als ramaders, però només en necessitam 5 milions, la resta ho hem de dur a la Península i col·locar-los a un preu molt baix, per no haver-los de tirar directament al clavegueram”, asseguren.
Així, la supervivència de l’acord amb els ramaders passa per reduir-ne la compra de llet a les vaqueries o abaixar el preu o que la conselleria d’Agricultura els ajudi amb aportacions econòmiques.
Fins ara no han obtingut avanços en els contactes fets amb el sector HORECA perquè incorporin la llet d’AGAMA al 3% de producte local que han de fer, en aplicació de la Llei Turística. Una altra vegada el tema del preu és el problema per aconseguir accedir al sector, que diu que no pot assumir el cost del preu que demana AGAMA.
I tot això, amb la paradoxa que, amb les analítiques a la ma, la llet de les vaqueries mallorquines és de la millor qualitat.
Agricultura pega un cop damunt la taula
L’advertiment que AGAMA podria retallar la compra de llet i el preu als ramaders no ha agradat gens a la conselleria d’Agricultura. El conseller Joan Simonet diu que es tracta d’un problema de comercialització i promoció i que les pèrdues no les ha d’assumir el ramader: “Les vaques donen llet cada dia i reduir litres suposa que el ramader haurà de sacrificar vaques de la seva explotació”, afirma el conseller. La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural recorda que en la darrera reunió mantinguda amb els responsables d’Agama, aquesta mateixa setmana, les dues parts varen exposar d’una manera honesta i franca els seus punts de vista. Després d’aquesta reunió, la Conselleria esperava que l’empresa plantejàs un altre tipus de solucions i no la que finalment ha anunciat.
Des de la Conselleria d’Agricultura informen que es treballa en noves alternatives per reduir el cop, a la vista que els ramaders hauran de signar un nou contracte el dia 1 d’octubre amb l’empresa lletera. “L’oferta que ha fet Agama als ramaders suposa, en la pràctica, posar en perill la viabilitat de totes les explotacions que formen el grup d’Agama. A més, aquesta reducció que plantegen significa que la planta es quedaria amb 2 o 3 ramaders com a subministradors, cosa que és absolutament irracional en l’àmbit econòmic. No és possible que una central lletera es pugui sostenir amb tan poques explotacions”, afegeix el director general d’Agricultura, Fernando Fernández.
En aquest sentit, des de la Conselleria es recorda que s’ha fet costat sempre a Agama i que, de fet, van rebre una subvenció de més d’1 milió d’euros per a la inversió i remodelació de la seva nova planta de producció. A més, i durant la pandèmia, des del Govern es va iniciar una línia d’ajudes al producte local – la de compra pública que va fer l’Administració- i la llet va ser un dels productes més beneficiats.
“Creiem que una empresa amb tan àmplia experiència en publicitat i màrqueting hauria de saber com rellançar el seu producte i fer-ho més atractiu al consumidor”, subratlla Simonet. “El que ens sorprèn és que Agama només trobi una via de solució, que clarament va en perjudici dels ramaders, i no sigui més creativa”, conclou.
Els ramaders anuncien la mort del sector si no es rectifica
Les entitats UPA-AIA Illes Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Cooperatives Agroalimentàries i Asaja-Balears han fet una declaració conjunta. En una compareixença han afirmat que la decisió del Grup Damm, de retallar un 40% la compra de llet a les granges mallorquines suposa un “cop definitiu per a la mort del sector lleter d’aquesta terra”. Per això, “rebutgen el pla estratègic d’AGAMA” i demanen a l’empresa que es repensi aquesta decisió i desitgen que “pugui trobar alternatives satisfactòries sense haver d’exterminar les explotacions lleteres de Mallorca”.
Així mateix, han exigit poder tenir els mateixos drets i oportunitats que els pagesos espanyols i europeus. El sector primari demana al Govern de les Illes Balears que ajudi a fer que els productes balears puguin arribar a la península en les mateixes condicions que a Mallorca per compensar la insularitat de les nostres Illes.
Les entitats agràries han demanat al Govern Balear que controli i faci complir l’adquisició del 3 al 5% de productes locals als sectors de la restauració i hostaleria, que es va aprovar la passada legislatura.
Finalment, han recordat que aquest no és un problema exclusiu del sector lleter, sinó que és extensible a la resta del sector ramader. El sector ramader consumeix els productes produïts pels sectors cerealístic i farratger, el que representa el 70% de la superfície conrada a les Illes i és el motor del sosteniment mediambiental que atreu milions de visitants a aquesta terra.
