El celler Jaume de Puntiró ha convocat una nova edició del festival “Poesia al Vinyet”, que es fa cada estiu a la vinya del Pla de Buc. En aquesta ocasió s’aprofita per retre homenatge a un referent cultural del poble, de Santa Maria del Camí, on hi ha el celler: el pare mossèn Josep Capó i Joan, conegut com el Pare Capó. I és que “enguany es commemora el centenari del naixement de Jose Capó i Joan, per aquest motiu el feim present a Poesia al vinyet 2023 llegit fragments dels seus escrits, que han estat seleccionats per Mateu Morro Marcé”, diuen des del celler.
L’acte consistirà en una lectura poètica a càrrec de joves autors com Clara Fiol i Dols, Miquel Àngel Adrover Perelló, Cecilia Navarro Frau i Jeroni Mas i Fiol. També hi haurà música a càrrec de la Vinyòvol Band, habitual d’aquests esdeveniments.
Per arrodonir la revetla es tastarà un vi d’anyada. En aquest cas serà el Jaume de Puntiró 2023, un monovarietal de Premsal blanc jove, de color groc pàl·lid amb reflexos verdosos, molt brillant, on s’aprecia un important cabdal aromàtic, d’aromes primaris, de fruites verdes: poma, albercoc i melicotó; amb un fons de fruits secs: cireres, panses i albercocs. En boca es fresc, viu i harmoniós, molt equilibrat amb un final de boca llarg i agradable.

El pare Capo, un homenot de la cultura
Josep Capó i Joan (Sant Maria del Cami, 1923-1996) fou un historiador i erudit. Després de cursar els estudis primaris i secundaris, per lliure, a Santa Maria, ingressà al seminari i fou ordenat prevere el 1950. De 1951 a 1974 exercí l’ensenyament a Palma. L’any 1956 introduí al Col·legi Sant Felip Neri un grup escolta encapçalat per Eladi Homs.
L’any 1962 fou un dels fundadors de l’Obra Cultural Balear, impulsada per Francesc de Borja Moll, on va ser vocal del primer consell de gestió, càrrec que ocupà fins a l’any 1970. Amic de Llorenç Villalonga, Llorenç Moyà, Josep Maria Llompart, Llorenç Vidal, Miquel Gayà i Guillem Colom, entre molts d’altres escriptors, fou un defensor fidel de la llengua i la cultura catalana de Mallorca.
Instal·lat al poble, publicà en dos volums la Història de la vila de Santa Maria del Camí (1980 i 1985), Llegendes i rondalles santamarieres (juntament amb Mateu Morro (1988), la biografia El Rector Caldentey (1990) i El Convent de la Soledat de Santa Maria del Camí (1993). Va col·laborar a la revista Lluc, la de la Societat Arqueològica Lul·liana i a Coanegra.